POLÍTICA CULTURAL
Misc 18/09/2015

Berta Sureda donarà més independència als equipaments i creadors

Les línies mestres de la cultura a Barcelona: sense llotja al Liceu i amb festivals als barris

i
Laura Serra
3 min
Berta Sureda, comissionada de Cultura, ahir a l’ICUB.

BarcelonaSi recomptéssim les paraules clau que més va utilitzar Berta Sureda en la seva presentació com a comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, al top 5 del rànquing hi hauria: participació, ciutadania, xarxa, proximitat i transversalitat. La idea de base és que “cal deixar de parlar de cultura en majúscules per parlar de cultures diverses” i no valorar-la “per l’aspecte econòmic o mediàtic sinó pel seu retorn social”, afirmava ahir a l’Institut de Cultura (Icub), que encara està en fase de reestructuració interna. Sureda va treure ferro al fet que la cultura no tingui una regidoria pròpia al govern d’Ada Colau. Va demanar temps per concretar programes i pressupostos, però va apuntar les línies mestres del seu mandat.

NOU CONSELL DE CULTURA El Consell de Cultura serà la pedra filosofal per institucionalitzar la participació a Barcelona. Aquest ens autònom -format fins ara per 50 professionals independents en 13 comissions sectorials i una comissió executiva de 7 persones- es reformularà. Hi haurà menys comissions, seran transversals i més executives, i es basaran en els eixos de mediació, infraestructures, sostenibilitat i cultura oberta. El Consell s’ocuparà de consensuar el pla Cultures de Barcelona 2016-2026 “perquè la cultura no depengui de vaivens polítics”. També s’ocuparà de crear comissions externes per atorgar subvencions (ella prefereix anomenar-ho “finançament a projectes”). L’objectiu és que els ajuts siguin més àgils, que s’atorguin dos cops a l’any, que s’impulsin convenis plurianuals, que es pari atenció als emergents i que s’avaluïn els resultats qualitativament.

CONCURSOS PÚBLICS Tots els directors s’escolliran per concurs públic. El primer serà el del Born -que depèn del comissionat de Memòria Històrica, com el Muhba i el castell de Montjuïc-, després caldrà convèncer la Diputació de fer un concurs per a la direcció del CCCB i a principis d’any volen tenir el nou director del Grec. Aquesta dinàmica s’inscriu en l’aplicació dels codis ètics i de bones pràctiques. Per combatre la precarietat es revisaran els contractes a les empreses externes. S’ha sol·licitat a l’alcaldia una dotació de recursos extraordinària.

NO CONSTRUIR, CONSOLIDAR “Hem de deixar de construir per consolidar els equipaments existents i garantir-los els recursos perquè facin les tasques que els encomanem”, va dir la comissionada. Per això no es plantegen desenvolupar l’Esplanada dels Museus ni impulsar cap altre nou centre a curt termini. De fet, el Museu de les Cultures del Món i el nou Museu Etnològic tindran una única direcció per a dues seus. “Els compromisos pressupostaris adquirits amb els grans equipaments es mantindran”, va garantir, però a mitjà termini “són revisables tant la dotació econòmica com el projecte”. Sureda, que té experiència en grans equipaments perquè ha treballat al CCCB i al Museu Reina Sofia, defensa que les institucions han de tenir “més autonomia i independència”. “El somni és que tots tinguin una fórmula jurídica pròpia per tenir més llibertat”. També va advertir que aquests centres han de reduir la distància amb la ciutadania. “Hem de deixar de parlar de consumidors per parlar de ciutadans”, va dir. Va citar de model el Mercat de les Flors i L’Auditori.

MÉS FÀBRIQUES DE CREACIÓ Es revisarà i reforçarà el paper dels centres de creació i s’incentivarà el seu treball en xarxa. La Fabra i Coats ampliarà la funció d’espai d’exhibició d’art a espai de residències artístiques. “Els artistes i creadors se’n van de Barcelona”, va lamentar Sureda. La Virreina Centre de la Imatge viurà un procés similar. A més d’exposicions, el futur director l’haurà de convertir en centre de recerca i documentació vinculat a l’Arxiu de Barcelona i altres arxius. Sureda opina que “no es pot esperar” que la Generalitat creï el Centre Nacional de Fotografia.

GREC I MERCÈ, ALS BARRIS Tot i que no va criticar els governs precedents, Sureda va dir que l’Icub ha de ser “un facilitador més que un productor de cultura”. Els grans esdeveniments com la Mercè i el Grec s’escamparan per tota la ciutat i es treballarà amb entitats de barri per arrelar-los al territori.

RENUNCIAR AL LICEU L’Ajuntament renunciarà a la llotja del Liceu, com havia anunciat Ada Colau, i no pagarà els 94.000 euros anuals que costen 8 seients. El teatre va proposar que la cedissin a usos socials, però que la continuessin pagant. El consistori va precisar que si és una qüestió econòmica el pressupost es negociarà quan pertoqui.

stats