La Calòrica rebenta els límits de la sàtira en un ‘late show’
BarcelonaEls humoristes professionals es poden prendre unes llicències que es vetarien en boca de periodistes o de ciutadans normals i corrents. ¿Però quin és el límit de la màniga ampla que es poden permetre? El conductor d’un late show de la RAI italiana, Daniele Luttazzi, ho va poder comprovar en pròpia pell el 2002: en una entrevista a Marco Travaglio van acabar deixant anar que hi havia fonts que relacionaven Silvio Berlusconi amb la Màfia. El llavors primer ministre va denunciar immediatament que hi havia personatges que estaven fent un ús criminal de la televisió pública. Resultat: el programa Satyricon de Luttazzi va ser cancel·lat i es van acomiadar dos periodistes més.
Aquell escàndol és el que va inspirar la companyia La Calòrica per crear l’Editto Bulgaro, una comèdia que posa a prova les costures de la sàtira política utilitzant l’estructura d’un late show televisiu. “És teatre documental -explica el dramaturg Joan Yago-, però no és un biopic de Berlusconi, sinó que serveix per parlar de la llibertat de premsa i dels límits de l’humor. Sabem que l’humor és important, però ¿com saps en quin punt t’has de parar? ¿Depèn del sentit comú del còmic?” Un dels arguments que la RAI va fer servir per tancar el programa, tot i la seva àmplia audiència, era que Luttazzi feia “periodisme sense llicència”. Que no feia sàtira sinó política. “I d’aquí també sorgeix el debat sobre si el que els periodistes no diuen, per por de perdre la seva posició, ho han de dir els humoristes”, apunta Yago. “Quan els polítics fan riure, ¿els humoristes han de fer política?”, diuen a l’escenari.
L’espectacle recorre cronològicament des de l’entrevista de la discòrdia fins a deu anys més tard, quan Luttazzi continua vetat a la televisió pública. De fet, han hagut d’anar allargant diverses vegades l’obra amb novetats sobre el cas. La pressió del poder polític a la premsa, el preu de la llibertat, l’autocensura als mitjans, la visió dels ciutadans sobre humoristes i polítics, tot plegat es posa en solfa en un cabaret amb una desena de personatges i un narrador-cantant de cançó melòdica italiana. “Barregem dues tradicions, la del teatre document i la del format late night amb referents com els programes d’Andreu Buenafuente, el Gran Wyoming, Xavier Sardà i Pepe Navarro”, diu el director, Israel Solà.
L’Edditto Bulgaro es va estrenar el 2012 al Grec, i tot just era el segon muntatge de La Calòrica. Ara l’ha recuperat el Maldà (fins al 6 de setembre) perquè el públic pugui redescobrir tant una obra celebrada per la crítica com una companyia multipremiada que defensa un segell molt singular. Aquest 2015 està sent el seu gran any: hauran tingut en cartell La nau dels bojos (Premi Adrià Gual), Sobre el fenomen de les feines de merda, l’ Editto Bulgaro i Bluf (Premi Quim Masó), que obrirà temporada el 16 de setembre a la Sala Beckett.
