Els Ciutat de Barcelona de la incomoditat
BarcelonaLa foto de família dels Premis Ciutat de Barcelona 2014 no passarà a la història amb tots els guardonats en les vint categories. Els guanyadors en l’apartat audiovisual, els directors del documental Ciutat morta, van escenificar el seu menyspreu pel govern de l’Ajuntament de Barcelona, que atorga els premis, negant la salutació a l’alcalde Xavier Trias quan els va tocar recollir l’escultura de la B de Barcelona. Aquesta va ser la veritable fotografia de la nit. Xavier Artigas i Xapo Ortega es van aixecar, es van acostar a Trias, van passar pel seu costat i van marxar del Saló de Cent, on se celebrava l’acte, deixant-lo amb la paraula a la boca.
Minuts abans de sortir per una porta lateral de la sala, i seguint l’estructura de gala que ja es va imposar l’any passat -els guardonats no fan els agraïments en directe sinó en vídeo, per evitar que s’allargui l’acte-, els directors del polèmic documental que ha ressuscitat el cas 4-F agraïen “la decisió valenta” del jurat “per haver valorat un treball tan incòmode per a les estructures de poder” però també afegien que no se sentien “gens còmodes deixant que l’Ajuntament es renti la cara amb aquest premi”. Per això van anunciar: “Sí, acceptem el premi, senyor alcalde, però els diners no seran per a nosaltres. Aquests recursos públics [7.000 euros] els destinarem a allò que haurien d’estar fent vostès: investigar casos d’abusos policials emparats per l’Ajuntament”.
L’altre premi dissident el va rebre en la categoria de literatura catalana Toni Sala per El cas Pujol. L’escriptor també va destacar “l’orgull” que els principals premis culturals de Barcelona tinguin jurats independents que guardonin “un llibre que és molt crític amb el fundador del partit del qual forma part l’alcalde de Barcelona”. Ell sí, però, que va acceptar l’emblema dels premis i la salutació de l’alcalde.
Trias va aprofitar el parlament de clausura per contestar-los. Va reivindicar “per sobre de tot la llibertat d’expressió” i va destacar també la independència dels jurats, seleccionats pel Consell de la Cultura: “Una tasca que no és fàcil i que pot resultar controvertida en alguns casos. Fins i tot podem tenir-hi discrepàncies i no compartir algunes decisions”, va deixar anar. “Això és la força de la democràcia”, va dir, fent referència a la manifestació de París a favor de la llibertat d’expressió.
La força de ‘l’altra’ Barcelona
Al marge d’aquests moments de tensió, la gala, presentada per Àgata Roca i amb les intervencions musicals de Joana Serrat, va ser un passeig plàcid. El regidor de Cultura, Jaume Ciurana, va recordar que se celebrava a l’hora que la UPF homenatjava el difunt editor Jaume Vallcorba, “mostra d’ambició, exigència, passió i compromís amb la cultura del país”, atributs que comparteixen els premiats. En els agraïments molts d’ells van fer referència al paper que la ciutat té en la seva feina, com l’actor Carles Martínez o el doctor Ernest Giralt, que va dir: “Treballar a Barcelona és un privilegi, afavoreix la creativitat i la creació del coneixement. La ciència, al segle XXI és sí o sí una aventura col·lectiva”.
La ballarina Sol Picó es va declarar addicta a la seva professió: “Precaris o no, és necessari poder estar creant, ballant, oferint la feina. Aquest aliment [la cultura] és fonamental perquè el nostre esperit estigui ben nodrit”. El músic Albert Guinovart també va apel·lar a la ciutat, a l’amor i a l’esforç: “Em passa com a Mozart, que faig música per sentir-me estimat, i un reconeixement com aquest val la pena”. L’artista Jaume Plensa va evocar el seu objectiu final: “Reintroduir la bellesa en el dia a dia de la gent”.
