Publicitat
Publicitat

La Fira Mediterrània: on s’eixampla la cultura popular

Mil artistes i mil programadors se citen a Manresa

La Fira Mediterrània de Manresa està fent mutar el concepte cultura popular. Ja no s’ha d’entendre només en la seva accepció folklòrica sinó també com la voluntat d’ampliar la base social de la cultura perquè estigui “a l’abast de tothom”, que sigui més oberta, participativa i integradora. Aquest discurs tan en voga és el que el director David Ibáñez ha imprès ja des del 2012 en una de les fires estratègiques del país, que celebrarà la seva 18a edició del 15 al 18 d’octubre. “Agafem la tradició com a origen i eix, però la presentem de diferents formes: en el vessant més participatiu, amb les colles populars del país; però també en la cruïlla amb la creació contemporània; en connexió amb la cultura urbana; i en espectacles que busquen directament la transformació social i on s’integren col·lectius específics”, detalla Ibáñez.

A més, la Fira Mediterrània de Manresa s’ha consolidat com una de les grans cites de músiques del món a Europa, un estil que està entrant amb força en festivals com el Primavera Sound. “Les músiques occidentals necessiten cíclicament reoxigenar-se a nivell tímbric i rítmic”, reflexiona Ibáñez, i per això tornen a les fonts originals. Mil professionals de diferents àmbits (artistes, programadors, productors musicals i escènics, etc.) passaran els pròxims quatre dies per Manresa. “La gràcia de la Fira Mediterrània és que som la confluència de diversos interessos i això és el que genera una massa crítica de professionals i de públic que al seu torn crea unes connexions artístiques que no es donen enlloc més. Ningú presta atenció a aquest tipus de manifestacions”, diu el director.

Per això treballen per impulsar la investigació de nous formats i nous gèneres, sovint a partir de barreges que aparentment són antagòniques. L’exemple és l’espectacle inaugural In somni, amb música de la Cobla Sant Jordi i el hip-hop de Kulbik Dance Company. “Les noves formes de cultura urbana i les antigues formes de cultura popular tradicional tenen en comú que van néixer al carrer i tenen una connexió molt potent amb la gent. I per aquí hi ha un camí supernatural per fer que encara no s’ha fet”, diu Ibáñez. Un altre exemple de vigència de les antigues formes de cultura popular són el Ball de Dames e Vells de Tarragona: diàlegs improvisats que es remunten al segle XV i que, recuperats per actors com Fermí Fernandez i Oriol Grau, “resulten molt punkies i irreverents”. Amb un milió d’euros de pressupost, la fira presentarà un centenar de companyies i 1.003 artistes en 118 funcions, el 60% de les quals són gratuïtes.

Els llibres que ens fan grans