07/12/2015

Homes ridículs i dones sotmeses, carn de comèdia

3 min
Maria Lanau, Eduard Farelo i Lluïsa Mallol en una escena d’Absurds i singulars, al Borràs.

BarcelonaJa ho diu el director Joan Peris que les relacions de parella, sumades a l’ambició i a l’estatus social, són una base de la comèdia. I també són els pilars d’Absurds i singulars, una de les obres més representades d’Alan Ayckbourn, un clàssic indiscutible de la comèdia britànica. L’autor esbudella les misèries conjugals, l’avarícia, l’ambició i la por de la soledat a través de la relació de tres parelles que comparteixen tres festes de Nadal consecutives. L’espectador, però, no veurà la festa, sinó la cuina de tres cases de tres estatus socials diferents, un espai molt més íntim on les parelles solen mostrar-se tal com són, lluny de les mirades dels veïns i sense complir amb les convencions socials.

L’espectacle, que efectivament passarà el Nadal al Teatre Borràs -ja està en cartell-, està protagonitzat per sis grans intèrprets de la mateixa quinta, amics i excompanys de l’Institut del Teatre: Eduard Farelo, Lluïsa Mallol, Marta Millà, Pere Ponce, Maria Lanau i Toni Sevilla. L’obra es va estrenar a Londres el 1972 i l’adaptació catalana s’ha mantingut en aquella època, perquè l’obra no perdés sentit i també perquè el vestuari i l’escenografia ja són estèticament divertits, en consonància amb l’època. “És una comèdia trepidant, de portes, amb una gran fusteria teatral, com Pel davant i pel darrere. Té certa matemàtica, i és difícil de construir, però quan funciona és imparable”, assegura Pere Ponce.

L’obra retrata les ganes d’escalar socialment d’un comerciant de classe treballadora que està a punt d’entrar en el negoci de la construcció i que, per conveniència, es fa amic d’un banquer aristòcrata i d’un arquitecte de classe mitjana. L’ascens d’un va en paral·lel a la crisi dels altres. “Són els anys 70 però el 2010 estàvem igual. Podrien ser un Paco el Pocero o el president d’un equip de futbol”, diu Eduard Farelo. “Que passi en aquella època et dóna distància, però també t’adones que les coses no han canviat tant”, afegeix Mallol. Absurd person singular (com es titulava l’original) ja es va poder veure a Barcelona el 1992, amb el títol Bones festes, i va ser un èxit dirigit per una jove Tamzin Townsend.

El món de la parella i de la construcció es barregen a la mateixa batedora. “Elles ensopeguen amb les petites tragèdies diàries però ells són els més ridículs. És una visió molt àcida, molt crítica”, diu Farelo. “Estem davant de tres marits inútils, i elles només tenen tres opcions: prendre pastilles, alcoholitzar-se o netejar la cuina”, diu en broma Marta Millà, revelant els problemes dels tres personatges femenins, tres dones abocades únicament a fer feliç el marit. Ells són infidels, fatxendes, interessats, freds. “Tots els personatges tenen el desig de buscar alguna cosa més a la vida que el que tenen, una sortida a la felicitat. Però ells ho fan engreixant l’ego personal o la butxaca”, explica Farelo.

La companyia que ha impulsat l’espectacle -els actors, el director, l’escenògrafa Hermínia Carulla i el figurinista Antonio Belart- han fundat una companyia (Airbuss) per a aquesta ocasió. Els uneix l’amistat i les ganes de prendre’s “una comèdia seriosament, com qualsevol altre text”, explica Farelo. Maria Lanau apunta que han aprofundit en els personatges “amb el mateix rigor que si fos un Txékhov”.

stats