Jordi Pujol i el buit dels ‘biopics’ teatrals
BarcelonaJordi Casanovas estrena de nou Vilafranca però també té entre mans l’escriptura de Pujol president, un drama èpic i polític que girarà al voltant de la figura de l’expresident de la Generalitat. El dramaturg l’ha plantejat seguint l’estructura de Ciutadà Kane d’Orson Welles, amb cinc personatges que expliquen la vida del protagonista: la secretària, el biògraf, la germana, Miquel Roca i Lluís Prenafeta. Casanovas passarà comptes amb la història des del punt de vista d’una generació que va néixer i créixer sota la tutela moral de Pujol i després n’ha descobert la cara fosca, diu l’autor, que recorda que el president ja va ser carn de teatre a Ubú president d’Els Joglars.
El text de Casanovas serà un dels pocs exemples ja esbossats que podran posar sobre la taula els deu dramaturgs que del 6 al 8 de novembre es reuniran a Girona en la segona Setmana de la Dramatúrgia Catalana, organitzada per Temporada Alta i l’associació Barcelona Playwrights. Deixant de banda les novel·les adaptades al teatre, com la recent Un cel de plom sobre la vida de Neus Català, hi ha pocs exemples de teatre biogràfic a Catalunya.
Però, en canvi, és fàcil que els referents autobiogràfics s’infiltrin en les ficcions. “Tothom fa servir material real, però l’emmascara més o menys”, diu Casanovas. “És impossible escriure sense implicació personal. El teu cap ets tu”, afirma Cristina Clemente, que reconeix que totes les obres que ha escrit parteixen de situacions familiars i personals més o menys explícites. Fins i tot ho veu com un ingredient generacional: “D’aquí uns anys, si es mira el que hem escrit, es podran fer una idea de què era la nostra vida”, diu.
Ara bé, treballar amb la realitat pot tenir conseqüències: Casanovas confia que el dret a la creació i a la possibilitat de fabular al voltant d’un personatge públic li eviti disgustos judicials. “Em baso en informació publicada”, assegura. Ell està convençut que treballar amb la realitat té molts efectes positius. “Em fascina el món del còmic perquè es nodreix el 80% de les vivències del dibuixant. Són impúdics i això els fa autèntics. El creixement del còmic va relacionat amb això: personatges de carn i ossos, que te’ls creus -opina-. En la dramatúrgia hi ha hagut un procés semblant. El que passava en una ciutat Europea ara passa al Raval i això fa el teatre més personal, autèntic, diferenciat dels altres països. I per tant més exportable. Igual com a nosaltres ens agraden les obres irlandeses, hi ha molta gent que voldria entendre què passa aquí”.
Per a Clemente el perill d’un text biogràfic és que sigui “didàctic, teatre documental”. El mateix opina David Plana: “Un biopic de cine al teatre no funcionaria. I no m’agraden gaire. Sempre penso que en el fons són previsibles i la imaginació humana va més enllà de la realitat, tot i que els personatges siguin interessants”. Per això veu les jornades com un repte, perquè també és cert que “Shakespeare va fer moltes obres de teatre biogràfic”, diu, on explica “no només la història del personatge sinó les grans passions del món”. Plana també oferirà una lectura de l’obra d’ El bon pare, que arrela en detalls biogràfics, però és d’esperar que s’hi covin els embrions d’altres textos biogràfics.
Primer ‘pitching’ per vendre obres de teatre
Dins la Setmana de la Dramatúrgia Catalana s’ha organitza el primer pitching teatral, un format que és més propi del cinema i que permet el contacte directe amb productors. Cada autor (Marilia Samper, Cristina Clemente, Marta Buchaca, Guillem Clua, David Plana i Jordi Casanovas) tindrà 5 minuts per explicar la seva obra i 7 minuts per a la lectura d’un fragment representatiu del text. “Els autors també ens hem d’aprendre a vendre i no només esperar que vinguin a buscar-nos”, diu Plana.
