Jordi Savall s’enfronta a un nou “Everest de la música”

BarcelonaA aquestes altures de la seva trajectòria, gairebé es fa difícil imaginar veritables nous reptes per a Jordi Savall. La Passió segons sant Mateu de Bach era un dels cims que volia escalar, però ha anat endarrerint el moment de fer-ho perquè es tracta d’un “Everest de la música”, que arriba després d’una altra fita com la Missa Salisburgensis de F.I. von Biber, que va interpretar al gener a L’Auditori. “La Passió és una obra que tracta sobre la vida, la mort, els sentiments, l’emoció, i vaig sentir que estic prou madur per afrontar-la d’una manera total”, explica el músic. Savall diu que ha “necessitat” aquests 50 anys de carrera per sentir-se bé dins la música de Bach. La Passió segons sant Mateu és la culminació d’un recorregut per l’obra d’un compositor “clàssic, romàntic, expressionista i modern”, que va arrencar amb les sonates per a viola de gamba, les suites, l’Ofrena musical, els Concerts de Brandenburg, la Missa en si menor i fins al Magnificat.

A més de la maduresa, un altre motiu per posposar aquesta peça ha sigut l’exigència: “Sempre m’he negat a interpretar obres corals amb cors que no hagi preparat jo mateix”. Això ha requerit un procés de selecció rigorosa dels cantants per garantir l’enfocament precís i el resultat al qual aspira el músic d’Igualada. “És una obra que ve d’una tradició molt antiga, que barreja cants de pregàries, fragments de grans cors i àries operístiques, i tots aquests elements estan enllaçats per la declamació de l’Evangelista. I jo en voldria remarcar un sentit: és una obra que parla de Jesús però també de coses que passen avui, del fanatisme, del poder, de la ignorància. És una vivència contemporània”, diu.

Savall busca la connexió profunda amb Bach, no només amb la partitura, sinó amb la música “com a forma de comunicar-se en un món de patiment, o de connectar amb el present i el passat, fins i tot amb algú que has perdut”, defensa, recordant la seva companya, Montserrat Figueras, morta fa més de tres anys. “Des de llavors, visc la música de manera diferent”, afirma. El director necessita que els cantants i músics -ell interpretarà els fragments de viola de gamba- notin “cada paraula, cada sentit de cada frase”.

Malgrat que Savall té residència artística a L’Auditori, portarà la Passió segons sant Mateu diumenge que ve al Palau de la Música, que ha pogut finançar els 120.000 euros que costa el concert, sense comptar-ne la preparació, que va a càrrec de la Fundació CIMA del mateix músic. Les dues formacions que dirigeix, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, amb 21 solistes, actuaran amb el Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers. El dia abans faran una funció prèvia a l’Auditori de Lleida. Això els servirà per ajudar a finançar, també, el projecte. Savall no perd ocasió per reivindicar ajuts més elevats per a la cultura i que les grans fortunes s’hi impliquin. De fet, la Passió segons sant Mateu de Bach va suposar el renaixement de la música antiga i va ser l’inici de la recuperació del patrimoni antic, cosa que va situar Alemanya com a entitat cultural central. “Això al nostre país no ha passat mai. Per fer això cal tenir consciència del valor dels grans mestres antics, un projecte i la voluntat de fer-ho”, diu Savall.