L’ARA engega un Sant Jordi en defensa de la llibertat d’expressió

BarcelonaSant Jordi no pot viure d’esquena a la situació del país. Ni del món. Tot el contrari: el Dia Internacional del Llibre és en ell mateix un cant en defensa de la paraula i, per extensió, de la llibertat d’expressió. Aquesta reivindicació va quedar palesa ahir en la festa que va organitzar l’ARA per celebrar Sant Jordi a l’avançada. Com que el dia 23 d’abril és tradició que escriptors, autors, periodistes i lectors corrin per arribar impuntuals a tot arreu, el diari va voler reunir el sector en una trobada informal i plena de complicitats creuades. Hi havia una gran representació d’editors, com Maria Bohigas (Club Editor), Joan Tarrida (Galàxia Gutenberg), Josep M. Muñoz i Núria Iceta (L’Avenç), Emili Rosales, Josep Lluch, Jordi Cornudella i Pilar Beltran (Grup 62), Aniol Rafel (Periscopi), Montse Ingla i Antoni Munné (Arcàdia), Núria Cots (Asteroide), Laura Huerga (Raig Verd), Joan Carles Girbés i Miquel Adam (Ara Llibres), Joan Sala (Comanegra), Iolanda Batallé (Rata) i Ester Pujol; articulistes de l’ARA, com Albert Om, Empar Moliner, Salvador Cardús, Mònica Planas, Josep Ramoneda, Antoni Vives, Germà Bel i Montserrat Tura; escriptors, com Xavier Bosch, Rafel Nadal, Najat El Hachmi, Anna Manso, Àlex Susanna i Sílvia Soler; assagistes, com Xavier Pla i Jordi Amat; la directora de literatura de l’Institut Ramon Llull, Izaskun Arretxe; el director teatral Pau Carrió; l’historiador Borja de Riquer, i el dibuixant Ferreres, entre molts altres convidats, al costat de subscriptors del diari.

Zgustova, els llibres i la dignitat

Antoni Bassas va explicar que per primer any l’ARA se suma a la tradició que va immortalitzar Josep Maria de Sagarra en el seu Sant Jordi gloriós. I ho fa també encetant una tradició pròpia: la del pregó de la diada. Cada any un autor serà convidat a escriure un article-manifest en defensa de la lectura. Aquest any, que se celebra el 50è aniversari de les revoltes del 1968, l’escollida ha sigut l’escriptora d’origen txec Monika Zgustova. L’autora ha escrit un article preciós i pertinent amb una reivindicació de l’escriptura i dels llibres entesos com a alè de llibertat [el podeu llegir a Debat, pàg. 26]. I ho fa des de la memòria personal i col·lectiva: viatja des de la Primavera de Praga, que va viure com a nena, passant per l’exili nord-americà, fins al seu aterratge a Catalunya, on, a través de les traduccions, va procurar que el seu país d’origen i el d’adopció “es coneguessin més bé i compartissin la seva història difícil en els totalitarismes del segle XX”.

Si els llibres prohibits de Kafka, Kundera, Hrabal i Havel proporcionaven dignitat a un poble humiliat pels tancs soviètics, també van ser crucials per a les dones que va entrevistar Zgustova i que havien passat pels gulags: els llibres eren “la bellesa, la llibertat i la civilització enmig de la barbàrie”. Per això, “en temps de democràcia amenaçada com els que vivim”, afegeix, cal fer de guardians de la llibertat d’expressió: “Hi ha prou evidències que arreu del món hi ha un atac contra la intel·ligència i el pensament lliures. Hem de protegir cada pam del terreny de la nostra llibertat amenaçat” defensant “el valor civilitzador i humanitzador” dels llibres.

La directora del diari, Esther Vera, també va reivindicar la diada de Sant Jordi com una ocasió per “celebrar la llibertat de pensament, d’expressió i d’opinió, que són la base de la llibertat i marquen la qualitat democràtica d’un poble”, va dir. L’ARA arriba al 23 d’abril amb optimisme i sent el diari que més creix en lectors de l’Estat, però també amb el compromís de “no perdre la capacitat de revolta”, tenint sempre com a referents “el far de la llibertat” i “l’amor a la paraula escrita”.

Sant Jordi és “una raó per mantenir l’autoestima col·lectiva”, va assegurar la directora, i per això el diari s’hi vol sumar cada any amb un desplegament especial que es va avançar a la festa, celebrada a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm.

Una diada radiant

Dilluns es pronostica esplèndid pel que fa a vendes de llibres i afluència de gent als carrers. Hi ajudarà que sigui un dia radiant: el meteoròleg de l’ARA augura més calor, sol i cel enterbolit només a estones, i només xàfecs de tarda al Pirineu. Els editors ahir estaven convençuts de l’èxit d’aquest any, però ja es lamentaven perquè l’any que ve la diada caurà en Dilluns de Pasqua, un desastre total. Fins i tot hi havia editors com Aniol Rafel i Núria Cots que ja parlaven de compres de drets futurs: la feina d’aquest any ja la tenen feta.

Tot i això, ningú no s’escapa dels pronòstics. Joan Carles Girbés, d’Ara Llibres, està expectant per si Màrius Serra protagonitza una bona remuntada amb la seva La novel·la de Sant Jordi. Ester Pujol vaticina Martí Gironell i Antoni Bassas al cim. Les escriptores Laura Pinyol i Clara Queraltó comparteixen els nervis de les principiants. “Quantes edicions porteu?”, pregunta Pinyol al tàndem de periodistes de l’ARA que ha escrit Operació urnes, Xavi Tedó i Laia Vicens. “Nou”, responen.

La trobada respirava alegria i fair play. Per això tenia sentit que l’ARA, que viu la cultura d’una manera troncal, s’impliqués a celebrar la diada amb els seus protagonistes. Perquè, com ells, “a nosaltres ens agrada la nostra feina i a molta gent li agrada el diari”, deia Esther Vera. L’ARA continua “remant en un projecte col·lectiu que ens fa viure i que ens fa bastant feliços”.

El pregó de Monika Zgustova

Monika Zgustova inaugura una nova tradició a l’ARA: el pregó de Sant Jordi. De la Primavera de Praga fins al present, l’escriptora d’origen txec va relligar la seva vida amb la història del segle XX i amb el valor dels llibres.