Laia Marull fa ‘La llista’ de la seva vida al Teatre Lliure
BarcelonaLaia Marull va debutar teatralment al Lliure de Gràcia amb el mític Roberto Zucco que va dirigir Lluís Pasqual el 1993. Gairebé 25 anys després l’actriu ha tornat a buscar l’aixopluc del seu teatre quan s’ha decidit a interpretar el seu primer monòleg teatral, La llista, que es podrà veure a l’Espai Lliure del 21 de gener al 14 de febrer. Es tracta d’una obra -inèdita a l’Estat- de la quebequesa Jennifer Tremblay, que va arribar a mans de Marull a través de l’actriu que li va donar vida en la versió anglesa, la canadenca Allegra Fulton. És ella mateixa qui s’ha encarregat de dirigir l’adaptació catalana, en una traducció de Cristina Genebat.
Marull hi interpreta una dona obsessionada per fer llistes. De tot i per a tot. Són la seva manera d’enfrontar-se al món i al sentiment de culpa, són l’excusa per omplir el temps i els silencis, i per evitar pensar en res més enllà del “fer, fer, fer”, diu l’actriu. “ La llista és moltes coses”, afegeix. I comença a recitar la llista de temes que abasta La llista : “És una història commovedora d’amistat que explica el món en què vivim, tan individualista, i en el qual no ens fixem en les coses importants i essencials de la vida, com un amic, perquè estem ocupats a fer altres petites coses. Parla del que tenim i no sabem apreciar. I també critica els prejudicis des d’una dona que en té molts”.
La culpa i la responsabilitat sobre el que no fem també són ingredients que cal apuntar a La llista. Perquè l’obra, que té la singularitat d’estar estructurada formalment com un llistat, també conté l’enigma d’un thriller. Sabrem que aquesta dona se n’ha anat a viure a l’immens camp canadenc amb els seus tres fills i un marit sempre absent perquè podria ser culpable d’una mort. “Busca allò idíl·lic de la pau i la tranquil·litat i es troba amb l’horror de la soledat -diu Marull-. I quan té l’oportunitat d’obrir la porta a algú, no ho fa”.
De la mateixa manera que el text explica una “història quotidiana i poètica a la vegada”, afirma l’actriu, l’escenografia és un espai que podria representar una cuina però també la ment de la protagonista. Per a Allegra Fulton la clau de l’obra no és que es tracti d’una dona atrafegada i ofegada per les seves responsabilitats -aspectes que podrien recordar el Conillet de Clara Segura que s’ha vist fa poc al mateix teatre-, sinó que és el retrat d’“un ésser humà” sotmès a l’estrès de la vida moderna en què “no sabem prioritzar bé les coses”, “hem de córrer, fer moltes coses i fer-ho tot bé” i, en canvi, “no veiem quan tenim algú al davant demanant-nos humanitat”. Les llistes que fa la protagonista posaran en evidència les seves prioritats. “És molt humà fer llistes”, reivindica Laia Marull per confortar els espectadors que, només pel títol, ja se sentin identificats amb l’espectacle.
