L’expansió per la ciutat oxigena els carrers de Tàrrega
TàrregaEl clown Guillem Albà s’ha passat els últims quatre dies anant amunt i avall per Tàrrega. Tot i que aquest any no hi actua, els matins els ha dedicat a buscar productors interessats en el seu pròxim espectacle, un muntatge íntim que serà radicalment diferent de Marabunta, amb el qual ha fet gira tot l’estiu i ha omplert places amb milers de persones. A les tardes ha vist espectacles -ha rigut amb la Mont Plans del cabaret Esperança Dinamita i l’ha enlluernat el futbol-dansa de La partida, de Vero Cendoya- i a les nits... Ritmo de la noche. Aquí està en família. El teatre de carrer per a grans públics, com el seu, és el protagonista de les llargues tardes de Fira Tàrrega. Però per veure’n aquest any ha calgut caminar. L’organització es va proposar fa quatre o cinc edicions “oxigenar” la fira i descentralitzar-la per “veure el teatre en condicions”, explicava ahir a la tarda el director executiu, Oriol Martí, i els 25 escenaris d’enguany repartits per la ciutat s’han notat, perquè han evitat embussos tot i les aglomeracions.
El director artístic, Jordi Duran, apuntava que “la percepció” és que s’ha mantingut l’afluència dels últims anys malgrat coincidir amb la Diada meridianesca: unes 147.000 persones han envaït una ciutat de menys de 17.000 habitants durant quatre dies. S’han venut 13.000 entrades, un 5% més que l’any anterior. S’han exhaurit tiquets en el 75% dels espectacles i l’ocupació ha arribat al 85%. Era fàcil pronosticar bons resultats de públic només veient un pavelló ple, vibrant i cridant dissabte a les 11 de la nit amb l’espectacle de claqué, música i dansa dels nord-americans Dorrance Dance. Ahir a dos quarts d’11 de la nit va acabar l’última funció de la fira, després de 248 actuacions (117 de gratuïtes) de 54 companyies.
Amb ganes de fer quilòmetres, es podia començar la tarda seguint la cercavila dels francesos Sforzando, uns pallassos vestits de soldats que passaven de la clàssica al rock amb molta alegria i alguna trompada. Pujar després a la plaça de les Nacions a admirar Miss Dolly, un espectacle de la companyia Marcel et ses Drôles de Femmes-amb tres artistes franceses i un porter català- que combinava l’espectacularitat de les acrobàcies aèries i una efectiva comicitat blanca amb aires de western. I al vespre fer encara un ascens al parc de Sant Eloi per trobar-se el clown Leandre Ribera dalt del seu Iceberg, una peça preciosa, cuidada al detall -escenografia, vestuari, música en directe- i amb unes troballes d’escenes i personatges que va entusiasmar grans i petits.
Precisament el teatre que podrien entendre els més petits si no fos perquè els adults els hi eviten és el que posa en evidència Most of all, you’ve got to hide it from the chicks, una mena de taller-conferència de Carla Rovira amb gallines- performers que reflexiona sobre participació, vulnerabilitat i com abordar els temes durs: “El dolor és per a tots els públics, com les pasteres del Mediterrani o les bombes de Gaza”, diu Rovira a l’espectacle. L’experiment -i l’etern encant dels nens- aconseguia atrapar el públic.
Aquesta ha sigut una de les propostes del Programa de Suport a la Creació, l’àrea de R+D+I de la fira, que aquest any implicava prop el 20% de la programació, enguany més oberta a les arts visuals i la dansa que al circ. És la singularitat i l’èxit d’aquestes propostes -que van de la dramatúrgia convencional de Wasted d’Íntims Produccions a la interactiva i petarda A.U.R.A. d’Abast Elàstic- les que marquen el to de la fira i atreuen els programadors. Finalment han sigut 909 professionals acreditats, 269 dels quals internacionals. La xifra, de rècord, té explicació: Tàrrega ha acollit, coincidint amb la fira, el seminari internacional Fresh Street, en el qual han participat 220 persones. Les conclusions les resumia Duran dient que el sector necessita “més mobilitat, més connexió amb xarxes de proximitat i un marc teòric”. Deures per continuar treballant.
