Obre un castell medieval a la Diagonal: la Casa de les Punxes

BarcelonaLa ruta de les cases modernistes de Barcelona suma aquest divendres un nou integrant a la família del Quadrat d’Or. La Casa de les Punxes, l’emblemàtic edifici de Josep Puig i Cadafalch situat al centre de la Diagonal, obre les portes al públic per primera vegada a la història. L’empresari tèxtil Bartomeu Terradas és qui va encarregar, gràcies a l’herència del pare, aquest conjunt arquitectònic que, tot i que des de l’exterior no ho sembli, conté tres blocs de pisos, cadascun per a una de les seves germanes (els números 416, 418 i 420 de la Diagonal). Puig i Cadafalch va aixecar el 1905 una construcció d’inspiració medievalista, amb clares similituds amb el castell de Neuschwanstein de Baviera, i que està coronat en cadascun dels angles de la façana amb una torre punxeguda, sis agulles còniques que van valer a la casa Terradas el sobrenom de la Casa de les Punxes.

Aquestes punxes són el que es pot veure de més a prop en les noves visites que proposa l’empresa immobiliària Texna, propietària de la casa des del 2010, quan la va comprar a una altra immobiliària, Colonial, amb voluntat d’obrir-la al públic. L’accés al terrat permet observar les escames de colors de les teulades i les decoracions de les baranes i coronacions. A més, l’interior de cada torre està dedicat a aprofundir en un aspecte de la casa, sigui a través de plafons o bé elements visuals i tàctils: des de la biografia de l’arquitecte fins al Modernisme i la burgesia, passant pels artesans que van treballar a la casa, els recursos emprats i els elements en què es va inspirar.

‘Joc de trons’ a Tavertet

La majoria de referents que utilitza la museografia provenen de la veritable protagonista de la casa, la singular façana de maó amb frondoses decoracions, que van ser adaptades per a cadascuna de les filles: per a la Rosa, roses; per a l’Àngela, un àngel al mosaic exterior i trebols, i per a la Josefa i el seu marit metge, un Sant Jordi matant el drac. Precisament el patró de Catalunya és el que protagonitza el segon atractiu de la visita, després de les punxes. Com que no hi ha elements arquitectònics prou singulars ni s’han conservat els pisos amb el mobiliari modernista, a la planta principal del primer bloc s’hi ha instal·lat un recorregut audiovisual que explica la llegenda de Sant Jordi de manera immersiva per “adaptar la història a les noves expressions d’entreteniment”, explica Montse Jiménez, portaveu de la Casa de les Punxes, que lliga “l’avantguarda i la innovació” de la proposta amb el mateix esperit de Puig i Cadafalch.

Els responsables de l’audiovisual són l’empresa manresana Transversal, que s’ha ocupat abans de museografies innovadores com el Món Sant Benet o el recorregut 3D de la Pedrera. “S’escull Sant Jordi perquè és part de la iconografia de la casa, és una llegenda important per a Catalunya i un emblema de la identitat catalana, i perquè és una tradició viva des de l’Edat Mitjana fins al Modernisme”, explica Eudald Tomasa. El recorregut passa per cinc petites sales fosques en les quals el visitant viu un film d’aventures d’aire medieval rodat en paratges reals com el castell de Cardona, el Pallars Jussà o els cingles de Tavertet, i en què un drac molt similar als de la sèrie Joc de trons atemoreix un regne governat des d’un castell que té la forma de la Casa de les Punxes i acaba morint a la Fageda d’en Jordà.

Texna espera rebre 100.000 visitants el primer any. Els dos recorreguts que ofereixen donen accés al terrat i a l’audiovisual, i poden ser o bé amb una audioguia (12,50 euros) o bé amb guia i un grup reduït de visitants, que poden resseguir, a més, racons de l’edifici, com per exemple veure el bust que l’arquitecte va estampar d’ell mateix com a signatura (per 20 euros, si bé aquest 2016 hi haurà un descompte de 6 euros per als barcelonins). L’entrada més bàsica a la Casa Batlló costa 22,50 euros, i a la Pedrera, 20,5 euros.

“Un somni neomedieval”

A la Casa de les Punxes hi sona música wagneriana, perquè és el que li agradava a Puig i Cadafalch i l’inspirava, i n’hi ha iconografia a l’edifici, que està “inspirat en els corrents arquitectònics centreeuropeus”, justifica Tomasa. “És un somni neomedieval al mig de la Diagonal”, assenyala.

La rehabilitació, que ha anat a càrrec de l’arquitecte Jaume Falguera, s’ha centrat en la planta baixa i el primer pis del número 420, i tot el terrat. El 2001 ja hi va haver una rehabilitació important, ara ha sigut quirúrgica: “Hem recuperat al màxim els espais originals, perquè des del 1905 s’hi havien annexionat elements ornamentals i parets que hem eliminat per buscar l’espai diàfan”, explica Falguera. A la coberta s’han rehabilitat tots els elements i s’han tornat les parets a la textura i el color beix originals, seleccionat per experts. El més delicat ha sigut afegir una escala des de la botiga-bar de l’entrada fins al primer pis i construir els dos ascensors que van fins a la coberta sense alterar el ritme de l’edifici. A la Casa de les Punxes encara hi ha cinc habitatges ocupats, i la resta de pisos són oficines. Des d’avui, també hi viu Sant Jordi.