Peter Brook torna a indagar els misteris de les ments diferents

BarcelonaEs podria descriure The valley of Astonishment com una de les peces mèdiques de Peter Brook en què explora com funciona el cervell humà, com va fer a The man who. Allà era gent amb malalties neurològiques i aquí són persones amb sinestèsia (que associen de forma singular els sentits; per exemple, una nota musical la poden desxifrar amb gust d’oliva, expliquen els actors). Però, en el fons, el més destacat no és el què sinó el qui: senzillament, el Teatre Municipal de Girona acull aquest dissabte i diumenge l’últim espectacle d’un dels creadors escènics més influents de l’últim segle, que haurà passat pel Temporada Alta amb nou muntatges; l’últim, The suit.

The valley of Astonishment pren el títol d’un dels poemes sufistes perses del segle XII de La conferència dels ocells de Farid al-Din Attar, on els ocells han de travessar set valls per trobar la veritat, i la sisena és la de l’astorament. També es va inspirar en L’home que va confondre la seva dona amb un barret, d’Oliver Sacks, per crear tots els personatges amb percepcions curioses i els metges que apareixen a l’obra, interpretats pels habituals Kathryn Hunter i Marcello Magni, pel jove Héctor Flores Komatsu i per un pianista. El personatge principal de la història, però, ve d’un cas real extret d’un altre llibre, d’Aleksander Luria: el pioner rus de la neuropsicologia va tractar durant 30 anys una persona que tenia una memòria visual excessiva, cosa que la paralitzava perquè es perdia en imatges. “Qualsevol altre director ho trobaria una excusa perfecta per fer projeccions i vídeos, però Brook ho converteix en un repte per a la imaginació, que és més potent que una projecció de colors”, diu Hunter. “Sembla que és un espectacle de neurologia, però hi ha moltes més capes -avisa Magni-, com la capacitat humana per superar les adversitats”.