Pirineus: patrimoni, natura... i cultura

Penjat a la vall d’Àssua, un poblet de 87 habitants va atreure el cap de setmana passat 400 persones. El festival Maldaltura de Llessui fa cinc anys que enfila la música indie a 1.400 metres. El director, Rubén Navarri, té connexions familiars en aquest poble de Sort i va voler portar-hi la música que li agrada. “Imaginàvem que vindria gent de la vall, però el gruix ve de més lluny i d’altres valls, perquè aquí no tenen l’oferta de la ciutat. De fet, és inexistent. No hi ha circuits ni sales i no es programen bandes menys conegudes o no comercials”, explica, encara amb l’adrenalina d’una edició que se’ls va complicar a causa de la pluja. “El lloc és molt bonic, però alhora és una dificultat”, reconeix. El Maldaltura s’ha convertit en el seu “granet de sorra perquè la gent vingui a un lloc menys conegut que la vall de Boí”.

L’històric Doctor Music Festival, el primer macrofestival de l’Estat, celebrat a Escalarre el 1996, també va néixer pels mateixos motius i va portar 25.000 persones a una vall on en viuen 1.500. “Jo soc de Tremp, així que ja coneixia la zona. Per fer el festival buscava una vall plana, verda, maca i prou gran, i a Catalunya no n’hi ha que tinguin tantes hectàrees com la vall d’Àneu. D’alguna manera, es pot dir que és la vall la que em va cridar -explica el director del festival, Neo Sala-. El Doctor Music Festival va contribuir a dinamitzar la comarca, va posar la vall d’Àneu al mapa. Encara avui hi ha gent que hi va perquè van descobrir-la gràcies al festival”. I per si algú se n’havia oblidat, l’estiu que ve se’n farà una nova edició que espera atreure fins a 50.000 espectadors.

El Pirineu -que segons Turisme de Catalunya agrupa 11 comarques, de la Vall d’Aran a l’Alt Empordà ifins al Solsonès per la cota sud- està procurant ampliar la seva marca turística més enllà del patrimoni arquitectònic i natural. I la cultura és la gran aliada per rivalitzar amb l’àmplia oferta de concerts i platja de la costa. D’una banda, pot atreure més turisme i, de l’altra, dinamitzar un territori que viu d’esquena entre si i molt sovint se sent invisible.

Un territori desconnectat

El repte és difícil: és necessari portar la contrària a l’orografia, que alhora ha marcat la xarxa de comunicacions, sempre amb carreteres verticals, seguint el curs de les valls. En horitzontal, hi ha 5 hores de cotxe entre Viella i Figueres (i és més ràpid fer-les per França). Això ha fet que comarques i valls que poden ser veïnes visquin aïllades. Hi ha molt poques entitats transpirinenques i la majoria d’iniciatives han acabat fracassant. El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) va néixer fa vuit anys amb vocació transpirinenca i s’ha convertit en el projecte cultural de més envergadura: implica 37 municipis de 9 comarques, a més de la Catalunya Nord i Andorra. “Va néixer amb l’objectiu de tenir una oferta cultural més potent de la que podrien tenir les comarques per si soles i també per cohesionar el territori”, afirma el director del FeMAP, Josep Maria Dutrèn. L’especialització i la concentració els han fet guanyar visibilitat. “Aquí la queixa constant és que no existeixen ni per als governs ni per als mèdia”, afirma Dutrèn. El FeMAP els dona minuts al telenotícies.

La coordinació municipal es pot veure -i és imprescindible- en molts altres esdeveniments, des del festival Dansàneu (que s’ha fet a principis de juliol) fins a la Trobada d’Acordionistes del Pirineu (que se celebra aquest cap de setmana entre la Seu d’Urgell i Arsèguel, amb extensions a Puigcerdà i Castellbò), passant pel Festival Càtar del Pirineu Català (amb activitats fins al 25 d’agost repartides entre el Berguedà, la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà).

Un dels projectes més especials que està a punt de començar és l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS), que enguany es farà del 31 de juliol al 19 d’agost. Des del 2002 també s’ha anat expandint: ha passat de 14 concerts només al Solsonès a 46 concerts repartits en 8 comarques aquest 2018. “Ha sigut per la demanda dels ajuntaments -explica el director de l’Acadèmia, Peter Thiemann, violoncel·lista de l’Orquestra Simfònica del Liceu-. Volen apuntar-se a un projecte singular i únic”. Perquè l’AIMS no és un festival, sinó un campus pedagògic que acull 95 alumnes de 25 països diferents que tenen “un nivell espectacular”. “Per tant, als concerts hi ha els grans talents joves de la música clàssica del futur”, explica Thiemann. Per als pobles del territori, sumar-se a un èxit forjat gràcies a un equip de voluntaris i a una fundació sense ànim de lucre és un tret segur. Thiemann afirma que el seu “pressupost de misèria”, de 180.000 euros, és autofinançat: amb les matrícules dels alumnes, la taquilla, les donacions estrangeres i els tímids ajuts econòmics de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments que contracten concerts.

Complementar l’oferta turística

És obvi que l’interès per la cultura també té a veure amb millorar l’ocupació hotelera en una època que no és temporada alta, als Pirineus. “A l’hivern no es podria fer el festival, perquè els hotels estan plens i no interessaria ni als agents econòmics ni a la gent, que viu abocada als serveis -explica Josep Maria Dutrèn-. Però a l’estiu cal crear un turisme cultural nou que vingui”. El FeMAP ven més de 4.000 entrades, una xifra que el director considera “una bogeria, tenint en compte que la població és de 150.000 residents”. “La ràtio és molt alta. Però aquest és el nostre sostre si no ve públic de fora. No hem de fer res amb diners públics pensant només en els turistes, però pot ser complementari. Nosaltres també els necessitem”, reconeix. Per això, el FeMAP ha anat creant i millorant els packs turístics (que inclouen estada, entrades i activitats), que s’han triplicat en cinc anys. En el futur esperen comercialitzar-ne amb operadors estrangers. “Hi ha mercat, en el món de la música clàssica i antiga”, opina.

“Volem que vingui gent de fora, que ens coneguin i tornin”, afirma Josep Vilaginés, coordinador de la 22a Fira del Llibre del Pirineu, que se celebrarà a Organyà el primer cap de setmana de setembre. Aquest any hi haurà parades d’una vintena d’editorials i llibreries i tindran de convidada l’escriptora Llucia Ramis. Un poble de 750 habitants com Organyà té una oferta cultural limitada i vinculada a les festes populars. La fira del llibre és una cita marcada en vermell al calendari. Vilaginés assegura que té repercussió als territoris veïns, però també reconeix que cada projecte “treballa per separat”. “Som petits, però fem un producte de qualitat -diu, citant el FeMAP i l’AIMS-. Que li vagi bé a un fa que a tothom li vagi millor”.

La coordinació transpirinenca és un deure pendent, com ho demostra el fet que hi hagi projectes que per tradició o voluntat funcionin de manera independent i local, com el Festival de Rialp o el Festival de Música de la Cerdanya (a Puigcerdà i Llívia). Però és indubtable que l’oferta cultural pirinenca està en expansió. “Els que estem més allunyats de les grans xarxes culturals i línies d’acció també volem tenir l’oportunitat de culturitzar i culturitzar-nos”, afirma Vilaginés.