La Montse ha vingut maquillada, amb talons alts i un pentinat impecable de perruqueria. Té 78 anys i és una de les intèrprets del grup amateur que aquests dies assaja Entre versos y Marsillach, un espectacle que tant serveix d’homenatge a Adolfo Marsillach com de projecte de l'Obra Social la Caixa per acostar la gent gran a les arts escèniques, i en concret als autors del Segle d’Or. Estrenaran l’obra aquest divendres al CaixaForum (18 h), i el procés servirà de prova pilot per repetir la mateixa operació en nou ciutats de l’Estat. Ahir la filla de Marsillach, Blanca, aterrava a Barcelona per afegir-se a la recta final dels assajos, que durant dotze dies haurà dirigit la també actriu Mónica Buiza.

El nivell de dicció i interpretació és ressenyable. L’entrega, total. Buiza dóna als actors indicacions dels moviments, els ritmes i els tons que han de donar a cada poema. “T’aixeques amb elegància i camines a poc a poc”. “Sents la música? Té swing. Aquest és el ritme, que sigui àgil”. Al seu darrere, una pantalla amb vídeos del mateix Marsillach, que s’encavalcarà amb els jubilats catalans recitant fragments de les poesies -el mític actor va interpretar l’espectacle original, Una noche con los clásicos,fa vint anys, amb Amparo Rivelles i María Jesús Valdés.

A la casa d’Adolfo Marsillach hi ha una inscripció que diu: “No sóc tan ingenu per creure que el teatre pot canviar la societat, però estic segur que pot ajudar a despertar-la”, recita la seva filla. Blanca Marsillach, a través de Varela Produccions, ha optat per implicar-se en el teatre social amb diferents col·lectius desafavorits. “En el teatre neixes, mors i et reinventes. Com una au fènix -diu poèticament-. El teatre és una taula de salvació, és terapèutic, és capaç de curar, de transformar els teus dimonis en àngels”. I segueix: “Et dóna energia, fa que et sentis estimat, important, t’augmenta l’autoestima, i fa que tinguis ganes de tornar-ho”. Abans han sigut reclusos, immigrants, drogoaddictes o aturats de llarga durada; ara són jubilats. Però el mateix espectacle l’han versionat perquè l’interpretin joves amb bases de música rap: “S’adonen que els hendecasíl·labs encaixen!”

Adquirir noves habilitats

És difícil dir què té l’escenari, que enganxa. El Lluís, que sempre ha estat vinculat al teatre amateur, arriba al projecte a través de l’Esplai de Sant Vicenç dels Horts i ho resumeix així: “Em distreu i m’ho passo bé. Tota la vida hi he estat ficat”. Amb 66 anys, la Sole ja en fa cinc que participa en l’aula de teatre de l’Esplai Bonanova. Mentre que la Montse també diu que hi va “per passar-ho bé”, la Sole admet que li “ha donat coses que no esperava”: “Parlar en públic em feia més vergonya, i també va molt bé per la memòria, perquè t’has d’aprendre les obres”.

A la gent gran, a més de servir-los per exercitar el cervell, per estar actius i vitals, i per socialitzar, els pot suposar “realitzar un somni personal”, opina Marsillach: “Tenen una gran capacitat d’estar al present i de disfrutar. I fer teatre és la prova que estan vius”. És teràpia? “És teatre -respon Marsillach-, però té efectes terapèutics perquè et fa sentir millor. No busca això, la teràpia?”