06/04/2017

La Sala Atrium denuncia la violència institucional a ‘Ah!’

2 min
La Sala Atrium denuncia la violència institucional a ‘Ah!’

BarcelonaAnomenar-se Companyia El Martell ja és una declaració de principis, i més si la idea sorgeix de la frase de Bertolt Brecht “El teatre no és un mirall on reflectir la realitat, sinó un martell amb el qual donar-li forma”. Però és que aquesta jove companyia, fundada el 2015 a l’Institut del Teatre, és un dels pocs exemplars del panorama actual d’un teatre obertament polític. Després de la bona rebuda de YX o La fidelitat dels cignes negres, la Sala Atrium acull del 6 al 23 d’abril el seu anterior muntatge, Ah! (Judit), de la dramaturga i directora Laia Alsina i Ferrer.

A través de 21 quadres aparentment inconnexos, l’obra gira al voltant de tres formes de violència exercida pel sistema institucional: la repressió, l’explotació i l’heteropatriarcat. Només tres actors (Martí Salvat, Josep Sobrevals i Cristina Arenas) interpreten els diferents rols del muntatge, per on desfilen Ronald Reagan i un sindicalista, un empresari i un treballador del McDonalds, els màrtirs anarquistes de l’1 de maig, una tortura a una membre d’ETA i personalitats com Nelson Mandela i Salvador Puig Antich en diferents escenes que mostren la submissió de la dona, la coerció ideològica o el domini dels rics sobre els pobres. Per això el personatge central d’Ah! és la Judit, que pren el nom del referent bíblic però que en realitat simbolitza totes les dones del món que, com deia Maria-Mercè Marçal, són víctimes per ser tres voltes rebels: dones, de classe baixa i de nació oprimida.

El poder del teatre físic

L’altra singularitat de la Companyia El Martell és l’aposta per un llenguatge en què el cos se situa en el mateix pla d’importància que el text, de manera que el resultat és un espectacle d’arrel textual però amb un tractament no realista i amb un pes important del moviment i el teatre visual. Fins i tot hi ha algunes imatges sense veu que són “crits ofegats”, diu Alsina.

“Plantegem espectacles que especulen sobre els mecanismes de dominació del poder masclista i capitalista, sigui a través de la violència, com passa a Ah!, o sigui a través de l’amor, com passava a YX -explica Alsina-. No entenem el teatre de cap altra manera. No pot ser un simple entreteniment, ha de tenir incidència social”.

stats