14/01/2016

Sidi Larbi Cherkaoui: “Els atacs de París van canviar la manera com el públic veia l’obra”

4 min
Sidi Larbi Cherkaoui: “Els atacs de París van canviar  la manera com el públic veia l’obra”

BarcelonaEl coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui torna al Mercat de les Flors (del 14 al 17 de gener), i hi torna amb un nou espectacle en qual ell balla (el vuitè de la seva carrera en què puja a l’escenari) al costat de quatre intèrprets que, com és habitual en la seva trajectòria, eixamplen els horitzons de la seva dansa contemporània. A Fractus V comparteix escena amb un ballarí que ve del circ, un altre del lindy hop, un tercer que es va formar en breakdance i un quart que va començar amb el flamenc. Cherkaoui aquesta vegada s’inspira en els textos del filòsof i lingüista Noam Chomsky sobre la dificultat d’interpretar la realitat, la incapacitat de gestionar l’allau d’informació, sovint manipulada, i els límits de la llibertat d’expressió.

Cherkaoui (1976) és un dels coreògrafs més sol·licitats d’Europa, artista associat al Sadler’s Wells de Londres i, des del setembre, director del Ballet Reial de Flandes. Però també és un habitual de Barcelona -fins i tot comença a entendre el català-: ha gestat diversos espectacles a El Graner i ha presentat amb èxit muntatges que ha coreografiat, com Babel, Puz/zle i 4D, i obres que també ha ballat com Zero degrees (amb Akram Khan), Dunas (amb la bailaora María Pagés), Play (amb l’índia Shantala Shivalingappa) i Sutra (amb monjos Shaolin).

¿Treballar amb quatre ballarins i tres músics d’orígens i tradicions diferents és una manera de créixer artísticament però alhora és un missatge polític?

Gaudeixo amb el repte de fer una cosa que la gent creu impossible. És molt cansat haver de consensuar i d’adaptar-se als altres, però és la meva naturalesa. M’agrada sortir i conèixer altres cultures, i crec que algú que ha viatjat sap millor que hi ha maneres diferents de mirar les coses. Si no, perds la perspectiva i em temo que pots ser més fàcilment manipulat per polítics o per gent que no et vulgui el bé. Has de vigilar la mà que t’alimenta.

Que l’hagi inspirat Chomsky, ¿vol dir que ha passat d’obres amb una reflexió més íntima sobre la identitat a una de més política?

Sempre he pensat que la meva obra era política, perquè sempre m’han preguntat sobre els meus orígens. Era un noi blanc i gai en una societat musulmana i amb una mare cristiana, amb una educació estricta i restrictiva, així que vaig haver de buscar altres comunitats per sentir-me jo mateix. I vaig adonar-me que podia navegar per diferents llocs i alhora, amb el temps, contribuir a canviar aquests llocs.

Què li han aportat els seus orígens (pare marroquí i mare flamenca)?

M’han ajudat a adonar-me de certes connexions amb l’estigmatització, la simplificació i la generalizació. Jo crec que cadascú té una relació personal amb les coses. Una agressió no prové d’una religió o una cultura, sinó d’unes persones concretes. Però ara s’ha estès el virus del mobbing d’un col·lectiu contra un altre, en les dues direccions. La gent no hauria de tolerar la diferència, sinó celebrar-la. Un sistema sempre tindrà víctimes, però com menys en tingui i més cura en tingui, millor és. I crec que a Europa ara n’hi ha massa. Tota una comunitat s’està convertint en l’ovella negra i és molt perillós. Les nostres respostes haurien de ser més intel·ligents, estructurades i atentes a les necessitats de la gent.

¿Creu que la dansa, l’art, pot canviar això d’alguna manera?

Que el meu nom, molt àrab, figuri com a director del Ballet Reial de Flandes crec que és important. La dansa pot contribuir als canvis perquè té la visibilitat que no tenen metges, policies o advocats àrabs; només es parla dels àrabs que disparen. Si fos diferent, la gent s’adonaria que això no és un xoc de cultures, és la conseqüència de problemes socials. Tots podem ser empesos cap a un racó que ens converteixi en radicals. Quan algú s’immola està pensant en blanc i negre, perquè és més fàcil fer-ho. Crec que és important inspirar-nos els uns als altres a pensar en més colors. Es tracta de trobar espais per a tothom en comptes de demonitzar tota una comunitat.

Va tenir un amic que va viure els atemptats de París a dos metres dels terroristes. ¿Aquesta experiència va canviar l’obra?

Els atacs van canviar la manera com la gent veia l’obra; de cop, certes escenes van tenir més significat, causaven més dolor al públic. Però és un dolor que hem de sentir per poder veure el costat fosc del món. No hi ha manera de canviar la naturalesa humana, i crec que la violència en forma part, però es tracta de situar-la en el seu context, trobar maneres d’invalidar-la. No crec en la resposta policial: més armes no duran menys violència. Necessitem alternatives: lluitar contra les armes amb aigua no amb foc.

L’obra parla de la llibertat d’expressió i pensament. Se sent lliure?

No ho sé, si sóc lliure. En realitat em sento responsable i crec que puc i vull servir a un propòsit, que és la inclusió, l’entesa, saber compartir, trobar una existència més pacífica, buscar noves respostes. Si volgués ser lliure no hauria acceptat dirigir el Ballet de Flandes.

stats