13/02/2015

Viatge sonor per 50 anys de pop català

5 min
TOTS SÓN POP  Viatge sonor per 50 anys de pop català En directe: Mazoni component durant 31 dies i vuit concerts més

BarcelonaPrimera condició per visitar la nova exposició del Santa Mònica: posar-se uns auriculars. Segona: dedicar-hi estona. Popcèntric proposa un viatge a través del temps des de l’escena emergent de la música actual fins a l’origen del pop català, que els comissaris de la mostra -el Grup Enderrock- situen en la fundació del segell Concèntric, l’any 1965, impulsat per l’empresari i promotor cultural Ermengol Passola.

El viatge permet anar des de l’última sensació de la música independent, les adolescents de Mourn, fins al primer músic que va editar aquesta discogràfica, Guillem d’Efak, un mallorquí d’origen africà que cantava blues. Entre el primer i les últimes, un recorregut per 50 anys de pop català a través de les lletres, els dissenys, les fotografies, el vestuari i sobretot la música dels intèrprets que han sigut referència. Per això el viatge de Popcèntric és necessàriament llarg: es poden arribar a escoltar més de 18 hores de música.

Objectiu: crear una escena

El segell Concèntric va néixer fa 50 anys com una escissió d’Edigsa, que ja tenia quatre anys. Si bé no va ser estrictament la primera a editar música popular en català, sí que va ser pionera i impulsora d’una nova escena musical de concepció moderna. Van apostar pel pop ie-ie i el rock, van editar els primers discos de Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i el mític doble disc Dioptria de Pau Riba -es poden veure els seus primers contractes, firmats pels pares perquè tots tres eren menors- i també van fitxar Riba de dissenyador, van publicar el primer disc de jazz de l’Estat amb Tete Montoliu...

Però van anar més enllà de prendre riscos musicals -cosa que, d’altra banda, va arrossegar altres companyies a publicar més EPs creient que hi havia negoci en la música en català: fals, perquè Concèntric va durar només sis anys, tot i que va editar 148 discos-. Van haver de crear els circuits de venda, van inventar el marxandatge (xapes, bosses, postals, invitacions, etc.), van aliar-se amb artistes, grafistes i fotògrafs de renom, van obrir una cafeteria- drugstore al carrer Tuset on venien discos i on hi havia, al soterrani, la Cova del Drac, amb programació musical en directe diària.

L’exposició recrea a la primera sala aquell mític local i permet ensumar l’aroma dels anys 60 amb cartells d’època, retalls de diaris, fotografies, discos (Els Dracs, Els Drums, Els Xocs, Els Xipis, Guillermina Motta, etc.), informes de censura (L’estaca de Llach va passar el filtre del censor però Ràdio Barcelona la va considerar “no radiable”) i fins i tot hi ha la carta del bar, amb whiskys a 90 pessetes.

L’impacte en els músics actuals

Ermengol Passola deia que Edigsa era un segell de gent benestant de la part alta de Barcelona mentre que ells eren “nacionalistes entusiastes més proletaris”. Els responsables artístics eren Josep Maria Espinàs i Francesc Burrull. “Pretenien fer un disc cada setmana, tenien idees modernes, pensaven en un públic de masses. Espinàs deia que volien fer cançons perquè les escoltessin les dones de fer feines i sonessin pel celobert”, explicava ahir Lluís Genderau, editor d’ Enderrock. “A les últimes cartes, l’any 72, ja expliquen que estan arruïnats. Però van deixar una herència brutal”, afirma. Els comissaris de la mostra del Santa Mònica -que estarà oberta fins al 12 d’abril- han comprovat l’efecte de la música d’aquella època en els grups d’avui.

Han seleccionat 20 bandes pop de l’escena actual i els han preguntat els seus referents. Les respostes mesclen els Beatles i els Rolling Stones amb Sisa i Pau Riba. Màquina! i Els Dracs amb The Who i Bob Dylan. Dioptria i El Petit de Cal Eril amb Cass McCombs i Damien Jurado. Aquests 20 grups també són presents a l’exposició a través de cartells, cançons -algunes inèdites- i muntatges audiovisuals, en una demostració que l’allioli del pop actual es lliga sense complexos amb referències passades de tot tipus, entre les quals noms catalans de fa mig segle. Fins i tot s’han atrevit a teixir un diagrama de cercles concèntrics amb els artistes clau des dels anys 60, quan es publicaven uns 80 discos en català, passant pels grups llançats per Picap, Música Global o DiscMedi als anys 90, fins a l’actualitat, que es registren gairebé un miler de referències a l’any en català, publicades en petits segells.

Lletra, vídeos, vestuari i disseny

El viatge pel Popcèntric -instal·lat al primer pis del Santa Mònica- passa per quatre temàtiques més que donen una visió general de l’últim mig segle de música. El primer focus se centra en les lletres i en la tradició de grans plomes líriques que han escrit les lletres de cançons. La mostra permet observar com, amb una sola frase -per exemple: “alegria ses velles se xapen de riure”-, la memòria del visitant se’n va a taral·lejar cançons de totes les èpoques. Un altre apartat és l’audiovisual. Bohemian rhapsody de Queen es considera el primer videoclip de manual de la història (1975). En català, el primer vídeo musical va ser Tots som pops de La Trinca (1970), i el més vist, Jenifer d’Els Catarres.

Un dels apartats més atractius i sorprenents és la mostra de vestuari: la camisa d’arlequí de la Dharma, la bata d’Albert Pla -encara que no ho sembli, dissenyada per Antonio Miró- o l’americana amb la bandera de Tarragona que es van fer fer Els Pets per emular The Who. I, finalment, el quart bloc està dedicat al disseny. Edigsa i Concèntric van revolucionar l’estètica de portades i cartells, gràcies a fotògrafs de renom (Colita, Maspons, Puvill, Fàbregas, Aymerich) i artistes plàstics (Joan Miró, Enric Sió, Miquel Barceló, Jordi Batiste). L’exposició acaba amb una jukebox i una selecció de 100 cançons de cinc dècades. “El pop, la música moderna, és la columna vertebral de la cultura popular a casa nostra”, va sentenciar Gendrau.

En directe: Mazoni component durant 31 dies i vuit concerts més

Mazoni es posarà a compondre en directe a l’aparador del Santa Mònica al llarg del mes de març. Aprofitant l’exposició, iniciarà un cicle de residències al plató del centre, on s’obligarà a produir cançons per ensenyar-les cada dimarts en un showcase obert a 20 persones. L’últim dia, el 31, oferirà un concert-espectacle amb els nous temes. “És un honor i un repte -deia ahir Jaume Pla- perquè els músics necessitem estímuls nous”. Així celebrarà deu anys del seu primer disc i cinc del projecte 31 dies - 31 concerts. A més, cada divendres hi haurà doble concert al claustre de grups de l’escena actual.

Els actes paral·lels no s’acaben aquí. DJ Phil Musical (Òscar Dalmau) punxarà discos Concèntric i Josep M. Espinàs i Francesc Burrull oferiran la taula rodona Els homes de fer feines de Concèntric. També es presentaran dos documentals: Dioptria 37+1, de Nolasc i Pau Riba sobre com aquest últim va crear el considerat millor disc del rock català de la història, i un film sobre la figura d’Ermengol Passola realitzat per la seva filla, Isona Passola, que presentarà amb Maria del Mar Bonet i Pau Riba.

stats