ARTS ESCÈNIQUES
Misc 09/07/2019

Taylor Mac, l’altre Boss dels Estats Units

El ‘drag queen’ reexplica una història nord-americana crítica i alternativa al Grec a través de cançons populars

i
Laura Serra
3 min
Taylor Mac,  l’altre Boss dels Estats Units

Barcelona Tramps like us, baby we were born to run ”, li cantava Bruce Springsteen a la Wendy de Born to run. La cançó, un dels seus primers grans èxits comercials, s’ha convertit en tot un himne nacional. Però aquella mateixa lletra de passió i fuga cobra un nou sentit si qui la interpreta és una drag queen, si qui la canta és Taylor Mac. “Jo no soc el tipus dur de Born to run. He sigut un dels que han hagut de córrer lluny d’ells”, afirma l’actor, músic, director i productor, tot un fenomen teatral als Estats Units, finalista del premi Pulitzer i el premi Kennedy.

“Vagabunds com nosaltres, nena, hem nascut per córrer”, canta Mac a A 24-decade history of popular music, un espectacle musical en què reexplica la història dels Estats Units. En l’original ho feia cronològicament en un xou extenuant de 24 hores. Al Festival Grec ho farà demà i dijous al Teatre Lliure en una versió reduïda de 2 hores, més anàrquica i adaptada a l’audiència de Barcelona. Quan va saber que Springsteen té una connexió especial amb el públic català va decidir incorporar aquest tema al repertori. “El meu paper és el del bufó de la cort. Miro qui té el poder a l’habitació, i és a aquesta persona a qui em dedicaré a criticar i qüestionar. La cort a vegades és Donald Trump i a vegades una altra drag queen ”, explica. I a Barcelona també és Springsteen. “De fet, la cançó m’agrada i ell és un gran artista -assegura-. Però un dels motius pels quals Trump és president dels Estats Units és perquè els homes blancs de classe treballadora se senten amenaçats i es perceben com a víctimes”. Born to run els ha ajudat en aquest relat, opina Mac, convertit en un himne “patriòtic i nacionalista”. “El que la comunitat ha fet a la cançó és més nociu que el que diu la mateixa cançó”.

Els perills de l’era Trump

L’exemple de Bruce Sprinsgteen serveix per explicar l’espectacle. 24 - decade history of popular music no és un popurri de greatest hits, sinó un manifest polític amb forma de concert desbarrat, ple de plomes i color. Les cançons poden ser més o menys conegudes, però han sigut importants per a certes comunitats des del segle XVIII fins al XX. El que fa Taylor Mac és analitzar-ne la lletra o el significat. “Un dels temes dels quals parlem és de la construcció de la comunitat, que als Estats Units és disfuncional. Tenim cançons que cantem i celebrem col·lectivament i que, si les escoltem bé, tenen lletres homòfobes, misògines, que defensen l’esclavatge...”, explica. La drag queen de Taylor Mac -que assegura que no és un personatge teatral sinó una part d’ell mateix que fa 20 anys que expressa als escenaris-, guarnida amb vestits espectaculars, fa de mestre de cerimònies d’aquesta festa que ofereix una lectura crítica de certes cançons, amb quatre músics en directe i la participació de gent de Barcelona (una d’elles serà la cantaora Mariola Membrives). També estrenarà una cançó dedicada a Marsha P.Johnson, una trans que va participar en la rebel·lió de Stonewall, i potser deixarà anar alguna cosa sobre la independència, Ada Colau i la victòria de la dreta a Madrid.

“Tenim un president que quan diu « Make America great again » vol dir que tornem al passat, a aquella comunitat racista, misògina i esclavista. La meva responsabilitat és fer obrir els ulls a la gent i dir-los: «¿De veritat voleu tornar enrere o podem construir una cosa nova?»” Les agressions que avui veu més flagrants són a les comunitats trans i migrants -“que estan en camps de concentració encara que ells en diguin de detenció, amb nens separats de les famílies i que mengen un cop al dia”-, als negres -“hi ha més negres dins el sistema penitenciari que no esclaus hi va haver”- i al medi ambient. “El nivell de lideratge és molt baix, horripilant”, afirma.

Una setmana de política i moviment al Grec

Nora Chipaumire

La performer aborda el postcolonialisme des del punk, el pop i la música africana a la Sala Hiroshima.

Kyle Abraham

El Mercat de les Flors presenta la companyia A.I.M., un llenguatge que transita entre el ballet i el hip-hop.

Roger Bernat

El creador demana als actors que només expressin emocions, sense context ni història, a Flam, al CCCB.

William Forsythe

El coreògraf ha creat instal·lacions com el castell inflable que s’instal·la al MNAC i on es pot... saltar.

Peeping Tom

Tanquen una impressionant trilogia familiar amb Kind [Fill] al TNC.

stats