11/12/2015

El Temporada Alta fa nou rècord i defensa el model publicoprivat

2 min
El Temporada Alta  Fa nou rècord i defensa 
 El model publicoprivat

BarcelonaSílvia Pérez Cruz va cantar dimarts l’última nota del festival Temporada Alta de Girona i ahir el seu director, Salvador Sunyer, va fer balanç de l’edició 2015 amb les xifres a la mà. Un any més -i ja en són 24- s’han tancat 10 setmanes d’exhibició amb un elevadíssim índex d’ocupació (91,8%), rècord de funcions programades (202,68 més que el 2014) i un nou increment d’entrades venudes (39.126), que pugen fins als 78.922 espectadors si es compta el públic que va assistir als espectacles gratuïts, com la inauguració. Del balanç econòmic és destacable que, per primera vegada, del total de 2,4 milions d’ingressos, els diners provenen majoritàriament de recursos privats (un 51,7%) mentre que l’altra meitat provenen de l’administració (Generalitat i Ajuntament de Girona i, en menor mesura, de la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Salt i el ministeri de Cultura).

Cap a un model de transparència

Sunyer es va estendre precisament en la defensa del seu singular model de festival: una cita de prestigi internacional i d’interès públic que neix de la iniciativa privada; una empresa que gestiona anualment 1,9 milions de diners públics, si s’inclouen els ajuts per a produccions que ha assumit a causa de la paràlisi d’El Canal. Per respondre a crítiques “insultants” i també a “les preguntes que tot sovint” els fan, des d’Esade fins a la mateixa ministra de Cultura francesa, el festival es proposa ser pioner en transparència i publicar a la web les xifres i el funcionament intern, actualitzat periòdicament, sense revelar xafarderies com el sou dels actors.

Per a Sunyer, el seu model publicoprivat és vàlid i ha de tenir continuïtat: Bitò Produccions assumeix “el risc”, sobre el resultat o la tresoreria, i es fa càrrec de les contractacions, mentre que l’administració és lliure de decidir adjudicar-li l’ajut i la quantitat anualment, i és responsable d’auditar-ne l’ús. “Fins a cinc institucions auditen els nostres comptes”, va dir Sunyer.

Reptes i noms propis

El balanç artístic va a gust del consumidor, però el director es va mostrar satisfet per l’èxit de la setmana dels programadors i l’encert en les coproduccions, com Bèsties, Una altra pel·lícula, Filla del seu pare i L’empestat. Aquestes dues últimes són creacions de companyies joves que no tenen assegurat fer temporada. I precisament això és un dels problemes que Sunyer es marca com a repte: trobar una fórmula per ajudar els creadors que ja superen els 30 anys i no troben espais.

Els altres dos objectius podrien semblar oposats, però no ho són. D’una banda, “seguir arrelant el festival a la zona”, ja sigui a través de noves seus o de la col·laboració amb associacions, i de l’altra, potenciar el vessant internacional, amb més programació de fora i més socis estrangers. Tenen quatre projectes europeus sol·licitats, dels quals ja tenen garantit el The little project de Guy Cassiers. Això a banda de mantenir les seus llatinoamericanes, que, a més de Buenos Aires i Montevideo, s’amplien a Lima. Quant a noms que persegueix per al 25è aniversari, tres pistes: Katie Mitchell i Rimini Protokoll són a la travessa i cauen els Propeller perquè s’han dissolt.

stats