01/11/2015

Trobar l’amor veritable en l’era d’Instagram

3 min
Trobar l’amor veritable en l’era d’Instagram

Barcelona116.000 seguidors a Instagram i gairebé 50.000 a Facebook acrediten Alfonso Casas com un dels il·lustradors que les xarxes socials han fet emergir. “Ha sigut la manera. Tot ha anat creixent a les xarxes -explica-. Per a mi la il·lustració no estava acabada fins que no estava penjada i arribava a algú altre. I aquesta difusió ha sigut essencial per mostrar la meva feina”, admet.

Casas ha recollit part d’aquest material a Se(nti)mental (Lunwerg), un recull d’il·lustracions que parlen sobre l’amor -i, sobretot, el desamor- en l’era de Grindr, Tinder, WhatsApp i Instagram. Una auca generacional plena de situacions ocurrents, que donen peu a segones lectures, i que es podria definir amb adjectius com tendra, divertida i dolça i alhora els seus antònims (dura, trista, canalla ).

“La gent se sent molt identificada amb el que veu, i està bé perquè no faig ciència-ficció sinó que parlo de coses que ens han passat a tots. I si el lector troba el gir de sentit de l’humor a històries que d’entrada no són superpositives és que va ben encaminat. Riure’t de tu mateix et situa al primer dia de la recuperació” després de la ruptura, diu l’autor.

Se(nti)mental recull les il·lustracions que Casas ha fet en els últims mesos en retolador negre i vermell en llibretes Moleskine i que comparteix cada dia a Instagram. “És una idea despullada, directa, sense artifici. De la urgència en va sorgir l’estil, en què fins i tot abraço l’error. Tot obeeix a un sentiment”, explica. El protagonista d’aquesta sèrie sol ser un noi esprimatxat, jove, barbut i gai, un personatge que s’assembla sospitosament a ell -“Sí, sóc jo perquè és el model que tinc més a mà”, reconeix-, però també pot servir de prototipus genèric del jove hipster, solter, urbà, a la trentena, que es vol enamorar i vol ser estimat, que espera trobar una relació duradora però sense renunciar a la diversió, i que constata com són de difícils les relacions socials. “Som una generació en què tot va superràpid i de seguida ens cansem de tot. Això té coses bones, la recerca d’una cosa millor, però també dolentes. I passa el mateix amb les relacions”, afirma.

Les xarxes socials formen part de la vida d’aquest personatge. “Jo no hi estic a favor ni en contra. És una realitat dels nostres dies i forma part de les relacions -exposa-. Però crec que tard o d’hora ha d’arribar la relació persona a persona i en aquell moment no hi haurà filtre Valencia que t’ajudi a ser qui t’agrada aparentar que ets. A les xarxes ensenyem la millor part de nosaltres i la gent tendeix a omplir el que no coneix amb coses igual d’emocionants. I la vida real no és tan fantàstica com els filtres i enquadraments fan semblar”. Confessa que li han trencat el cor, però no tantes vegades com sembla al llibre: “A vegades tu estires la goma i d’altres et rebota a la cara”.

Nascut a Saragossa el 1981 i establert a Barcelona des que va venir a estudiar amb una beca fa gairebé deu anys, Casas està tenint un 2015 pletòric, amb encàrrecs publicitaris, editorials (l’últim llibre que ha il·lustrat és No sin mi barba ) i l’exposició Amor / miedo / otras mierdas. El 2016 espera posar un peu en l’animació. I potser, qui sap, trobarà l’amor definitiu i sense filtres.

stats