La cultura, encallada en la llengua i les xifres
BarcelonaQue tots els museus municipals de Barcelona siguin gratuïts per als habitants de la ciutat. Aquesta és la proposta que llançava l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ahir al matí. Ras i curt. Al vespre, candidats de les set formacions polítiques que es presenten a l’Ajuntament de la ciutat es veien les cares per explicar, precisament, les seves prioritats en cultura. Però de propostes concretes immediates i de projectes imaginatius a llarg termini en van caure pocs. I ni de bon tros basats en les xifres: les topades entre CiU i ERC per inconcrecions i el desconeixement del detall dels pressupostos per part dels grups de l’oposició fins i tot van provocar desercions a la sala. I això que no són gens menyspreables: segons Jaume Ciurana (CiU), es destina un 6% del pressupost del consistori a cultura i 150 milions més en inversions.
L’altre escull va ser el vell debat de la llengua, quan el PP i C’s van afirmar que la seva prioritat és la paritat lingüística, ja que “la literatura catalana és escrita tant en català com en castellà”, va dir Pau Guix (C’s), que també va afegir que hi ha “creadors que han marxat del país per culpa de les polítiques culturals i lingüístiques”. Aquí l’enfrontament sonor va ser del públic. Un xoc reincident que des de platea Lluís Cabrera, director del Taller de Músics, intentava tallar: “Que les llengües serveixen per fer l’amor!”, deia. Omplien la sala directors de teatres, gestors culturals, polítics del sector i directius d’empreses, que van sortir poc entusiasmats del debat al Cercle de Cultura.
Dels centres cívics al món
Amb més o menys èmfasi, tots els candidats van escar d’acord que cal acostar la cultura als barris i alhora fer de Catalunya una capital cultural amb projecció internacional. Jaume Ciurana hi afegia l’objectiu de reduir el fracàs escolar (del 10,3%). Guix, “que el consum sigui una mica de qualitat i, a més de Shakira i Els Pets, puguis escoltar Granados”. Ara bé, es va parlar d’aixecar més centres cívics, però no es va dedicar ni 10 segons a debatre el paper dels grans equipaments culturals. Guillem Espriu (PSC) va acusar el consistori de fer una “política centralitzada”. “La unitat mínima d’actuació és l’àrea metropolitana, i hi ha d’haver una xarxa internacional, és importantíssim per sobreviure”, va afirmar Juanjo Puigcorbé, que també va anunciar que ERC vol crear “una televisió mediterrània en diversos idiomes” i una targeta de cultura que desgravi. Pere Casas (CUP) va cenyir-se a criticar la “precarització del sector” i la “colonització del govern espanyol”.
Àngels Esteller (PP) va centrar les seves intervencions en una idea: l’administració ha de “reduir les subvencions” i només ha de fer la tasca de “promoure i impulsar la iniciativa privada en cultura, però no dirigir i subordinar la cultura a la política”. Pau Guix va apuntar que les subvencions han de ser limitades i equitatives. Berta Sureda (Barcelona en Comú) també va afirmar que l’Ajuntament “no ha de ser productor de cultura, sinó mediador”. L’Institut de Cultura de Barcelona es reestructuraria a fons tant si guanyés Ada Colau com si ho fes Carina Mejías. Per a Barcelona en Comú, el “canvi radical” vindria rodat per la seva aposta de partit: “Que la ciutadania entri en les estructures de governança de l’administració”.
