Els déus inauguren l’oasi teatral del festival Grec

BarcelonaLa política té la insistent habilitat d’escatimar el protagonisme a la cultura sempre que pot. Ahir, dia de la inauguració del festival Grec, almenys era una bona notícia: l’acostament dels presos. Per a tothom qui pensa en ells -sovint o de tant en tant-, el fet de passar una agradable vetllada de plaer burgès al Teatre Grec es feia menys incòmode. Al capdavall, no es pot aturar la vida cultural del país: també d’això anava el Procés i per això hi ha un conseller a l’exili.

El breu mandat de Lluís Puig, que mai va assistir a un Grec en el càrrec, ha propiciat que aquest sigui el primer festival al qual assisteix Laura Borràs com a consellera -no hi havia el president Quim Torra-. “A veure com han llegit un poema sumeri tan antic. Ja saps que és el meu tema”, deia la professora Borràs, que ha estudiat l’obra inaugural, El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk. Ferran Mascarell, que estrena el Grec des del 1985, tot i que hagi anat canviant de fila a la platea en funció del càrrec, la clava: “M’agrada veure com els bons creatius dominen l’espai. Perquè és complicat”. És cert, l’escenari sempre és el mateix, però cada any la inauguració és un patir.

El director del Festival, Francesc Casadesús, es queda al cap de l’escala per saludar les autoritats. “És una estrena bonica, estic content per la companyia, la proposta... -diu-. I a qui li agradi Broggi li agradarà”. L’entorn és el 50% de la nit, i això ja està guanyat. Sembla que els jardins del Grec han substituït el Parlament com a oasi català, i no només per la humitat enganxosa, sinó perquè es van creuant personalitats: Jaume Collboni amb Alberto Fernández, hi ha Juanjo Puigcorbé saludant Mercè Sampietro, José Montilla, Pere Arquillué, Xavier Trias, la Lloll, Pep Pla, Agnès Mateus i Quim Tarrida, Salvador Sunyer amb Marina Garcés, Josep Maria Pou... Tothom hi és i vol ser vist. Ningú fa tard, tot i que l’estrena és d’hora, a les 9 del vespre, per aprofitar la llum del dia. “És bona idea, llàstima que no se’ns hagi acudit a nosaltres”, bromejava el president de Focus, Daniel Martínez, que aquest any no està nerviós per l’estrena del Grec sinó per la inauguració del festival de Mèrida amb Ben-Hur, que al febrer portaran al Coliseum, i els tres títols que tenen aquí en cartell.

Una companyia a escena

Un minut abans de començar l’obra enxampo l’Oriol Broggi catatònic de tants nervis, amb la pipa fumejant. “Pateixo. Hi ha molta gent i aquí hi ha molt de soroll i posarà nerviosos els actors. Em fa mal tot. És horrorós”, i se’n va a passejar. Després anirà al bar amb la productora Bet Orfila. Els daus ja estan tirats.

Broggi ha optat per posar en escena un text que segueix la línia d’històries èpiques de La Perla 29 -com Incendis, L’orfe del clan dels Zhao, Caïm i Abel -, textos amb aquell ritme pausat que conviden a escoltar els actors però també a sentir els ocells i mirar les estrelles. Guilgamesh es desdobla en quatre actors i una actriu, que alhora van narrant el periple vital d’aquest tirà dos terços diví i un terç humà. “Com és possible que un pastor torturi el seu propi ramat?” El text està ple de lectures possibles, perquè parla de llibertat, d’honor i de la por a la mort, però en el fons és una oda a l’amistat i al carpe diem.

La creació del fang de l’antiheroi del rei, un home immens i feréstec, és un dels fragments de la nit. Broggi s’ha esforçat per dotar de plasticitat un text repetitiu i omplir un escenari gegant, i ha recorregut a les seves eines habituals: sorra, projeccions, música. L’ajut de la coreògrafa Marina Mascarell amb el moviment ha sigut clau per anar més enllà del naturalisme. Els actors juguen amb la sorra, que serveix d’amagatall, i per crear rius i tempestes. A la pedra del Grec hi apareixen cels, deus i coves, i el joc de l’ombra per recrear un gegant no per previsible és menys eficaç. Els recursos, però, s’exhaureixen sota la cadència lenta i sumptuosa, per molt que es narrin aventures increïbles. La música i el cor d’Uruk rescaten el protagonista de la seva recerca infructuosa de la immortalitat. ¿Potser no cal buscar el que és impossible? Cap humà és infal·lible. Comença el festival Grec.

Una estrena per cada dia de la setmana

Dimarts, ‘Xenos’

Akram Khan interpreta al Mercat de les Flors l’últim solo que ballarà abans de retirar-se.

Dimecres, ‘Kingdom’

El capitalisme és l’objecte d’anàlisi i crítica del nou muntatge d’Agrupación Señor Serrano. Al Teatre Lliure.

Dijous, ‘Vania’

Un Oncle Vània tancats dins d’una caixa per a pocs espectadors i amb actors que no interpreten personatges: l’aposta d’Àlex Rigola a la Sala Muntaner. Al Mercat de les Flors, Albert Pla actua en un concert multimèdia.

Divendres, ‘La plaza’

Coproducció internacional per a una companyia barcelonina que posa en escena assajos filosòfics, ara sobre religió i violència. Al Sant Andreu Teatre.

Dissabte, ‘Gentry’

Una peça de teatre documental sobre l’expulsió dels veïns de Barcelona a partir d’entrevistes i testimonis. A la Hiroshima.

Diumenge, ‘Là’

La Baró d’Evel Cirk Cie. presenta una “peça en blanc i negre per a dos humans i un corb”. Al Teatre Lliure.