Publicitat
Publicitat

El director del Macba claudica

La situació era insostenible. Tres dies després que esclatés la crisi per la decisió del director del Macba de no exposar una obra en què apareixia la figura del rei Joan Carles, Bartomeu Marí es quedava cada vegada més sol. Primer van ser les associacions d’artistes, galeristes, gestors i crítics d’art, i ahir s’hi van sumar els treballadors del museu, el CoNCA, els artistes afectats i fins i tot partits polítics. Tots criticaven la decisió del director de cancel·lar la mostra i demanaven a les institucions del consorci del Macba que desbloquegessin la situació. La pressió va obligar que el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, que ostenta la presidència rotatòria del museu, convoqués ahir a la tarda totes les institucions que formen part del patronat a una reunió d’urgència per abordar, dilluns mateix, un únic punt de l’ordre del dia: la crisi de la institució, que ja ningú podia minimitzar, tot i que les administracions fins llavors havien fet mutis.

Finalment, prop de les 9 del vespre, va ser el mateix Bartomeu Marí qui va tirar la tovallola i va anunciar, a través d’una carta oberta, que dissabte s’obriria l’exposició -incloent-hi l’escultura polèmica- “davant la pràctica unanimitat de veus d’associacions professionals i sectorials, entitats i individus exigint l’obertura de l’exposició La bèstia i el sobirà ”. Dimecres el director havia anunciat que l’endemà es començaria a desmuntar la mostra, però no havia donat l’ordre d’embalar les peces.

A la carta, Marí també demanava disculpes i posava el seu càrrec a disposició del consorci del Macba, que dilluns haurà de decidir si el ratifica o el cessar. Fins ahir només tenia “el suport total” del president de la Fundació Macba, Leopoldo Rodés, que va dir a El Punt Avui que trobava la peça “indigna de la institució” i “inapropiada”. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va deixar anar que té “una opinió” dels fets, però que la dirà després que Marí “hagi dit el que hagi de dir”.

Inconveniència o censura?

El director del Macba reconeixia que el tret li havia sortit per la culata: volent “protegir el Macba com a institució cultural dedicada al servei públic, les conseqüències han sigut contràries al que es pretenia”. També va tornar a negar que el veto a la peça de l’austríaca Ines Doujak fos “censura”. Va insistir en la seva versió del primer dia: “Ho vaig percebre com un desacord amb la presència d’una obra en concret i els efectes de les seves possibles lectures”, s’excusava.

No opinava el mateix el CoNCA, l’òrgan assessor del govern en matèria de cultura, que defensava “el principi irrenunciable de la llibertat de la creació artística” i apuntava “que la decisió precipitada no respongués a criteris estrictament artístics”. 23 artistes dels 31 que participaven en la mostra van consensuar un document en què titllaven la decisió d’“autoritària i reaccionària”.

Els treballadors del museu, després d’una reunió maratoniana dijous de quatre hores, ahir van fer pública la seva postura: “La situació actual és profundament lamentable, indigna d’un museu públic, i és responsabilitat de l’equip d’investigació format pel director [Marí], el gerent [Joan Abellà], el comissari en cap [Valentín Roma] i el cap de programes públics [Paul B. Preciado]”. Roma i Preciado són també comissaris de l’exposició polèmica i figures clau del centre barceloní, nomenats les últimes setmanes.

Postures irreconciliables?

Ahir encara continuaven els retrets entre uns i altres. Els comissaris seguien defensant no només els protocols que s’havien seguit, sinó també la tesi de La bèstia i el sobirà : “La decisió del director reprodueix precisament les lògiques del poder sobirà i el funcionament oligàrquic de les institucions públiques que l’exposició pretenia posar en dubte a través de la feina dels artistes. Altra vegada, el sobirà es converteix en bèstia i decreta l’estat d’excepció”, escrivia Paul B. Preciado al diari digital cultural Núvol. Mentre Bartomeu Marí firmava un acord entre el Macba i el Museu de Granollers, l’autora de l’obra en qüestió trencava el silenci per defensar “la professionalitat dels curadors” i els protocols seguits. Ines Doujak també desmentia Marí fent públic el full de préstec de l’obra on hi ha la firma del director amb data del 25 de febrer, setmanes abans de la inauguració, cosa que demostra que no va saber que l’obra entrava a l’exposició amb un dia d’antelació, com havia dit.

Fins ahir, les postures semblaven irreconciliables. El gest de Marí desbloqueja la crisi però no refà la confiança trencada. En les últimes hores han sonat veus que apunten que calen canvis estructurals al Macba. “Cal que es revisi el model de direcció -deien els treballadors-. Això és el símptoma d’una situació que el Macba arrossega des de fa sis anys i que ha deixat la institució en una posició de fragilitat i incertesa”. El serial encara no ha acabat.

Els llibres que ens fan grans