Misc 18/09/2018

La inestabilitat política fa tremolar el teatre

La recaptació cau un 10% i els espectadors disminueixen un 7% en la temporada 2017-18

i
Laura Serra
3 min
La inestabilitat política fa tremolar el teatre

BarcelonaNo per previsible la patacada és menys sonora: el sector teatral ha perdut en l’últim any 187.000 espectadors i 6 milions d’euros de recaptació. Segons les xifres que recull l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), la temporada 2017-18 es van atreure al teatre 2,3 milions d’espectadors (un 7,3% menys que el curs anterior) i es va assolir una recaptació de 57 milions d’euros (un 9,5% menys). Això torna a situar el teatre al pou de la crisi, en registres de la temporada 2012-13, i es talla de soca-rel la tendència ascendent dels últims anys. Queda lluny l’aspiració dels 3 milions d’espectadors que estava a tocar el 2011-12.

El motiu? El Procés. “No comptàvem amb la situació d’inestabilitat política que hem viscut a Catalunya, concentrada en els mesos d’octubre i novembre, en què les baixades de públic van ser de fins al 15%”, explicava ahir Bet Orfila, presidenta de la patronal de les empreses teatrals. Si es miren les xifres per mesos, és una evidència: a l’octubre es van perdre més de 400.000 euros respecte a l’any anterior, però al novembre el forat al calaix va ser de 2 milions d’euros (un 30% menys que el 2016). Després, el desembre i el gener van tornar a ser els millors del curs, amb resultats similars a l’any anterior (prop dels 8 milions de recaptació mensual), però la resta de l’any ja no es va recuperar el ritme. “Tanquem la temporada amb un retrocés. No són bones dades, sobretot si tenim en compte que ara fa un any hi va haver un creixement del 5% i havíem entrat en una tendència positiva”, deia Orfila, que va assenyalar que tot i això s’han millorat les catastròfiques expectatives: “Al març dèiem que la baixada seria del 9% i finalment és del 7,38%”.

La inestabilitat política fa tremolar el teatre

Entre la cautela i l’optimisme

El sector es nega a ser derrotista i vol allunyar el fantasma de la crisi. El context és diferent: “El 2016-17 ja vam remuntar. Ara no estem en crisi. El que ha passat aquest any respon a altres factors. No sé si recuperarem tot el públic, però en recuperarem, i així ho hem vist en els mesos en què hem funcionat amb normalitat”, afirma la presidenta d’Adetca. La seva posició se situa entre la “cautela”, perquè han après que els factors externs sempre poden afectar una bona programació, i l’“optimisme”, perquè la nova temporada es presenta “potent”.

Entre les xifres vermelles de les espietes -el resum dels resultats- també hi ha un índex d’ocupació que cau insòlitament per sota del 60%, fins al 56,46% (gairebé quatre punts menys que l’any passat), fet que atribueixen a la baixada circumstancial del nombre de funcions (109 menys) i espectacles (27 menys). Aquesta retallada d’oferta ha afectat especialment les produccions en català, tot i que continuen representant el 59% de la cartellera.

La rebaixa de l’IVA cultural no ha ajudat a guanyar públic. Les empreses asseguren que mai van apujar el preu de les entrades, de manera que ara tampoc l’han rebaixat. Des del 2011-12 el preu dels tiquets s’ha mantingut gairebé invariable: al voltant dels 20 euros als teatres grans i dels 11 als petits, on sí que ha baixat 34 cèntims de mitjana. Per recuperar el públic, Adetca enarbora una bona cartellera però també demana el compromís i la col·laboració de les administracions i crida a teixir complicitats dins del sector. Orfila confia en el Pla Integral del Teatre que ha d’aprovar la conselleria de Cultura per donar resposta “a les necessitats del sector”. També estan “esperançats amb les promeses d’increment” de les ajudes, que servirien per “tenir menys dificultats per produir espectacles, produir grans formats, consolidar les empreses, tenir recursos per treballar públics, etcètera”.

Àlex Casanovas, president dels actors i directors (Aadpc), també assenyalava altres reptes del Pla Integrat, com millorar les condicions laborals del sector i ampliar circuits. “Si vols veure tot el que es fa a Barcelona has d’anar al teatre tres cops al dia, mentre que hi ha llocs on no n’hi ha”. I afegia, esperançat: “Aquest any no és que hàgim perdut la confiança del públic, però ha tingut altres prioritats”.

stats