El monòleg ‘secret’ d’un cafre anomenat David Verdaguer

BarcelonaSón cafres, són perdedors, els han abandonat i tenen l’ego ferit. David Verdaguer i Oscar Machancoses són Dos machos verdes fritos, dos bàrbars de les relacions de parella que pugen a l’escenari per confessar els seus sentiments més animals i curar-se dels mals d’amor. Fa sis anys que l’actor i el músic oficien aquest monòleg musical, en què Verdaguer desplega la seva brillant comicitat autoparòdica -i es revela com un cantant molt decent de boleros i clàssics de la cançó- mentre Machancoses, des del teclat, es dedica a menysprear-lo indiscriminadament. L’espectacle s’ha vist en comptades ocasions, només quan l’agenda de Verdaguer ho permet i sempre davant d’un públic reduït (majoritàriament a la seu secreta de la seva productora, La Bacanal, prop del Mercat de Santa Caterina). Ara l’han traduït al castellà i faran dues funcions al Teatro Cofidis Alcázar de Madrid aquest cap de setmana i el següent passen pel festival d’humor Singlot, que el Terrat organitza per obrir el Festival de Porta Ferrada del 5 al 7 de juliol i on també actuaran Andreu Buenafuente, Berto Romero, Sílvia Abril i Raúl Cimas.

L’obra es remunta a l’època en què Verdaguer i Machancoses (que fa de músic a l’Institut del Teatre) formaven part de la companyia elnacionalNOensvol. “Tu no eres famós, no feies pel·lis, no tenies res”, li recorda a l’actor. “Ens van deixar les senyores, estàvem sols i desolats i ho volíem explicar. Tota acció dramàtica necessita un conflicte, i el desamor el té. Els boleros, que són preciosos, són tan tristos... O els tangos, no hi ha cosa més depressiva. O un fado... és per tallar-te les venes”, diu Verdaguer.

Durant una època l’actor va lluitar per allunyar-se dels papers de comediant que podien recordar al reporter del bigoti de l’ APM, però anys després ha retrobat el plaer de ser ell mateix -o, més ben dit, el seu personatge- en aquesta bomba one man show que va més enllà de la incorrecció política. “La broma pot no fer-te gràcia, però no hi ha d’haver límits a l’humor. Fer una broma posa una distància prudencial que permet fer catarsi. L’humor et salva la vida. L’única manera de superar el desamor o el que sigui a la vida és riure-te’n per crear distància”, defensa Verdaguer.

Masculinitat al descobert

A Dos machos verdes fritos hi ha acudits +18 i n’hi ha que posen la mentalitat masculina més troglodita al descobert. “És evident que aquests dos personatges no són dos machos, són dos desgraciats”, afirma l’actor. Verdaguer va desplegant al llarg de prop de dues hores un monòleg que adapta i amplia amb nous gags a partir d’un esquelet, que és la banda sonora. Va d’ El coche fantástico a cançons com ara Quizás, quizás, quizás, Contigo aprendí i altres temes propis, que, per cert, estan recollits en un CD.

Després del Singlot els machos verdes tenen un futur incert. Verdaguer protagonitza La importància de ser Frank al Poliorama, ho enllaça amb una comèdia cinematogràfica i després comença dues gires teatrals. La seva agenda està tancada, tot i que assegura que encara no pot triar la feina: “O et menteixen o ets Eduard Fernández”, diu. Els dos premis Gaudí i un Goya no són un passaport segur a l’èxit ni omplen teatres: “Potser t’estalvies algun càsting. Però la gent que va veure Estiu 1993 no sé si va a veure espectacles on es parla de semen”.