ARTS ESCÈNIQUES
Misc 23/11/2015

Un musical romàntic sobre el final de l’amor

Guillem Clua estrena ‘73 raons per deixar-te’ al Goya

i
Laura Serra
2 min
Marc Pujol i Mercè Martínez protagonitzen 73 raons per deixar-te  al Teatre Goya.

BarcelonaDe l’èxit inesperat d’un espectacle tan petit i tan honest com va ser Smiley (2012), Guillem Clua va treure’n una lliçó. “Fins llavors havia escrit sobre temes que em tocaven de prop i amb els quals em comprometia, però que eren grans temes -política internacional, religió...-, no havia anat al petit tema que en el dia a dia m’emociona o em fa pensar sobre les relacions humanes. Amb Smiley vaig perdre la vergonya”, resumeix el dramaturg.

Per això el seu nou espectacle, 73 raons per deixar-te, el musical que ha escrit juntament al músic Jordi Cornudella, segueix l’esperit d’aquella comèdia romàntica però es mira l’altra cara de la moneda: ¿què passa quan les relacions s’acaben? “Tenia necessitat d’escriure sobre quan se’ns trenca el cor. No és teatre terapèutic, però és molt saludable. Es crea una connexió amb l’espectador a un nivell molt primari. Una història d’amor és poderosa perquè la identificació és brutal”.

La directora, Elisenda Roca, és qui va posar en contacte els dos autors. Després del musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, va decidir tirar endavant un musical autòcton de nova creació, cosa poc habitual a la cartellera catalana, un atreviment al qual es van sumar Bitò i el Teatre Goya, que el programa durant una llarga temporada que inclou les dates nadalenques, fins al 10 de gener.

Virtuts convertides en defectes

Inspirant-se en el “musical de desamor” The last five years de Jason Robert Brown, 73 raons per deixar-te observa la relació d’una parella (Mercè Martínez i Marc Pujol) i els dos consogres (Mone Teruel i Abel Folk, que torna al musical després de 18 anys) durant els tres anys que estan junts. Però no ho fa cronològicament sinó amb salts temporals que permeten veure “com canvia qualsevol història quan canvies la cronologia”, explica l’autor.

El final de la relació és el punt de partida de l’obra: enumeren la llista de motius per deixar la parella. La Mercè i el Toni en troben 73. “Cada parella té un nombre de raons, però totes són estúpides, molt petites, tant que quan estàs enamorat no tenen importància. I de cop i volta en tenen, i es converteixen en retrets. Però no són raons per separar-se, el motiu és un altre que no es menciona. Es trenca una altra cosa molt més important. La gran pregunta del musical és: ¿per què s’acaba una relació?”, planteja Clua. I també la del dia després: ¿com es pot tornar a estar obert a l’amor, sabent que totes les relacions s’acaben? “La gràcia és estimar com si no hi hagués demà. Patiràs, sí, però cap història és per sempre, avui en dia. Les noces d’or no existiran mai més. Però pots tenir diverses relacions que et facin feliç”.

El clarinetista Jordi Cornudella, que debuta en el teatre musical, ha compost una obra per a piano (Andreu Gallén, director musical) i violí (Víctor Pérez) “amb 14 números on la música juga rols diferents i sempre serveix per fer avançar l’acció”, diu, amb l’única excepció de la cançó d’amor. L’obra és tant DO Barcelona que la relació comença en el desallotjament del 15-M de la plaça Catalunya i hi ha un tema que inclou totes les estacions de la L3. Guillem Clua ja està pensant com adaptar-la al metro de Madrid.

stats