Berta Sureda: “Estic tranquil·la perquè sé que els canvis s’acabaran veient”

BarcelonaEl 25 de desembre farà sis mesos que Berta Sureda va ser nomenada comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. El càrrec en si mateix ja va valer les primeres crítiques del sector a l’Ajuntament d’Ada Colau, perquè deixava Cultura sense regidoria (amb dret a vot al plenari, això sí). “Crec que va compensar la mala notícia el fet que molts sectors em coneixen bastant”, opina Sureda. Al llarg d’aquests gairebé 200 dies de mandat, diverses veus han criticat, sobretot en privat, el poc protagonisme que està tenint l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), la qual cosa s’ha llegit com una inactivitat preocupant, més enllà que Colau hagi eliminat l’Home del Mil·lenni. Sureda ho atribueix a una nova manera de treballar “poc mediàtica”. “No crearem tres museus, no farem política d’aparador. Som de cultura de base. Treballem col·lectivament. La intel·ligència col·lectiva enforteix la cultura”, explica. La lentitud a l’hora de fer visibles els canvis la viu amb “certa angoixa”, però de seguida afegeix: “Estic tranquil·la perquè sé que els canvis s’acabaran veient”.

Si bé és cert que les arques municipals i les institucions que en depenen han viscut menys restriccions que les que pengen només de la Generalitat (amb el pressupost prorrogat, l’Ajuntament destinarà 137 milions a Cultura, un 4,85% del pressupost municipal, inversions a banda, mentre que la Generalitat hi destina un 0,7%), el sector està en hores baixes. I Sureda no té cap mesura immediata sobre la taula. La seva aposta és un canvi de fons, procedimental i estructural, que tindrà efectes a mitjà termini. El que sí que pot anunciar són quatre concursos oberts per dirigir institucions i un increment del 5% en les subvencions culturals (200.000 euros d’un total de 4 milions), amb dues noves línies per a activitats de creació i difusió literària i per a programacions a les llibreries. “S’ha de reequilibrar el pes cap a la cultura de base -insisteix-. Que els grans no bloquegin el que poden fer els petits”.

INESTABILITAT POLÍTICA

Mentre que el govern Colau va aterrar a l’Ajuntament amb un pla de xoc social definit i en pocs dies va executar accions visibles (de la moratòria hotelera a la retirada del bust del rei), en cultura el programa tenia menys concrecions i urgències. Sureda era quinzena a la llista de BCN en Comú i, fins i tot després de fitxar-la (i després que abandonés la seva feina al Museu Reina Sofia de Madrid), l’Icub va continuar sent un element de negociació amb Esquerra Republicana. Això reconeix que li ha condicionat la feina: tot just ara es busca gerent a l’Icub. “Esperàvem estabilitat. Hi ha hagut negociacions que ens podien afectar -accepta-. Però ara hem d’anar tirant”, deia pocs dies abans de les eleccions del 20-D. Internament, pretén fer un Icub “més col·legiat” i “més àgil”. “Té gent molt ben preparada per produir cultura, però n’hi ha massa poca dedicada a l’atenció de tercers”.

CANVIS

Berta Sureda evita donar la seva opinió sobre moltes de les preguntes que hi ha obertes en matèria cultural. “Es debatrà amb el sector”, és la resposta sobre el futur de La Virreina, el Grec o el Museu Etnològic. El director d’aquest centre (tot just reobert a l’octubre) està treballant en comissió per reunificar el discurs de l’Etnològic i el Museu de les Cultures del Món (inaugurat al febrer), tot mantenint les dues seus. “Li devíem la reobertura a l’Etnològic, per la feina feta, però alhora dèiem que calia repensar-lo perquè ho demanava la comunitat acadèmica”, diu Sureda. Sobre el Museu de les Cultures del Món, afegeix: “M’hi hauria pensat dues vegades, abans d’obrir un nou equipament quan tot trontolla”.

Aquest és un exemple del canvi que vol implantar en la metodologia de treball: l’acció de l’Icub serà resultat del debat sectorial, que és lent i invisible de cara a la galeria però que busca l’acord unànime i durador (suposant que això sigui possible). El segon canvi serà en les subvencions, de les quals depenen en bona part els resultats de Cultura, diu. Vol que existeixi més lloguer d’espais per a artistes, subvencions a partir de criteris de retorn social, convenis plurianuals i, de nou, més agilitat. “Que la finestreta de subvencions estigui oberta al llarg de l’any i no en convocatòries concretes. A l’artista no li ve un projecte al cap quan diu l’Ajuntament”, justifica. Uns canvis administratius que “són lents”, avisa. De moment s’han prorrogat els criteris de l’any passat.

PARAULES CLAU

La mediacióés una paraula clau del discurs de Sureda. És una idea que sorgeix del seu bagatge com a directora d’activitats públiques del CCCB i del Museu Reina Sofia. “No només s’ha de presentar l’art, sinó que cal que s’entengui i arribi a la gent”, explica. “Aquesta idea, que és molt present en el món de l’art, s’ha d’aplicar a altres àmbits. Tan important serà el programa d’una institució com el seu projecte pedagògic”, defensa.

Una altra paraula és proximitat. “Hem de trobar la fórmula perquè funcioni el que hem construït, que tingui bones condicions i que la ciutadania es faci seus els equipaments”, diu. “Hem de connectar centres cívics, ateneus i biblioteques amb els grans equipaments i festivals. I hem de deixar de diferenciar la cultura de territori i la de ciutat per passar a parlar de cultures”, diu citant Marina Garcés. Sureda creu que equipaments com el Macba, el CCCB o el Liceu han de “connectar més amb la base” i considera que cal posar el focus en la “cultura emergent que no està situada en els circuits comercials”.

Quant a internacionalització, creu que “Barcelona l’han de projectar els artistes”. Per a Sureda, crítica amb la cultura esdeveniment, la pèrdua de pols internacional de la ciutat es deu a la “falta de teixit creatiu”. “De potencial, en tenim. Però cal que els artistes es quedin i que en vinguin de fora a treballar”. El seu model són Berlín quant a efervescència creativa oberta al món i Londres quant a treball pedagògic.

Concursos oberts per buscar nous models de gestió

Fabra i Coats: més mediació

S’acaba d’obrir la convocatòria per seleccionar “un programa cultural que fomenti la mediació entre pràctiques artístiques, pràctiques educatives i contextos socials”. El projecte el pot presentar una única persona, però també col∙lectius o plataformes i entitats de gestió; una condició que l’Icub inclourà a la majoria de nous concursos. Serà només per al 2016, mentre es prepararen les bases d’un pla més ambiciós que unifiqui en una direcció la fàbrica de creació i el centre d’art.

Festival Grec: a debat

També està en fase de redefinició. Després d’una primera reunió interna, aquesta setmana es debat a porta oberta amb el sector i els ciutadans “Quin Grec volem?” Hi aniran artistes com Joan Català, Pere Faura, Aleix Fauró i Àlex Rigola i gestors com Toni Gonzàlez i Margarida Troguet i la professora Judit Vidiella. El Grec 2016 haurien de conviure el director sortint i l’entrant.

La Virreina: més recerca

El concurs sortirà a principis d’any, després que en les reunions amb agents del sector i altres institucions de l’àmbit de la fotografia i els arxius s’hagi decidit que “la imatge i els arxius visuals de la ciutat en seran l’eix central”, però que “anirà més enllà del format expositiu i es reforçarà la recerca i documentació”, diu Sureda.

Museu Picasso: per llei

En la discussió sobre la continuïtat de l’actual director, Bernardo Laniado-­Romero, Sureda es decantava per fer un relleu mentre que altres membres de la fundació (on hi ha representada també la família, acadèmics i món empresarial) haurien apostat per la continuïtat. Una llei espanyola obliga a plantejar un concurs; tema tancat. El relleu serà el juliol del 2016.