Misc 13/06/2017

La “dansa visceral” de Jacopo Godani inaugurarà el Grec

La nova Dresden Frankfurt Dance Company ja està a ple rendiment i a Barcelona presentarà un repertori de tres peces de Godani

i
Laura Serra
2 min
Una imatge de la peça Moto perpetuo que es veurà al Grec.

BarcelonaL’italià Jacopo Godani ha fet un viatge llampec a Barcelona per presentar l’espectacle que inaugurarà el festival Grec 2017. Tanca una temporada extenuant amb la Dresden Frankfurt Dance Company -la companyia hereva de la prestigiosa Forsythe Company-, de la qual és director artístic des del 2015. Al llarg de l’any fan 25 espectacles a cadascuna de les dues capitals de lands alemanys que els donen suport, amb noves produccions obligatòries, però tot i així l’italià no ha deixat passar l’oportunitat de poder estrenar un festival com el Grec, els dies 1 i 2 de juliol, i d’actuar per primera vegada a l’aire lliure en un marc com l’amfiteatre de Montjuïc, que l’obligarà a trencar la seva obsessió per la perfecció formal dins la caixa negra teatral. S’exigeix el mateix que va demanar als ballarins de la companyia quan els va seleccionar: “Després d’anys de freelance, volia una companyia que m’entengués, però no estava disposat a perdre cinc anys pel camí. Vaig entrar-hi de manera violenta per poder trencar-los els esquemes i fer el salt evolutiu que volia en sis mesos”.

La nova Dresden Frankfurt Dance Company ja està a ple rendiment i a Barcelona presentarà un repertori de tres peces de Godani, artífex d’una dansa “exigent, atlètica, energètica”, descriu el director del Grec, Francesc Casadesús, que coneix el ballarí i coreògraf des de les seves primeres direccions, entre altres amb IT Dansa a finals dels anys 90. Metamorphers és una peça per a tretze ballarins basada en el Quartet de corda número 4 de Béla Bartók, que tocarà en directe el Kubus Quartett. “Té morbo, sensualitat i canya en una composició clàssica, una mescla molt intrigant que permet fer molts canvis d’intensitat”, destaca, després de recordar que ja va fer servir aquesta música Anne Teresa De Keersmaeker. A Echoes from a restless soul un quartet de dansa balla l’ Ondine i Le Gibet, dos dels tres poemes per a piano de Gaspard de la nuit de Maurice Ravel. I tanca el tríptic Moto perpetuo, amb tota la companyia en escena movent-se al so de música electrònica. A més d’estil i llenguatge, el que comparteixen les tres obres és un vestuari minimalista: a Godani li agrada lluir el cos d’uns ballarins-atletes. Per a ell, “la dansa ha de parlar de manera directa, essencial i passional al públic, com ho pot fer el sexe”, diu. El coreògraf busca una “connexió primordial, visceral, no intel·lectual” amb l’espectador.

“Nosaltres fem ballet contemporani... i del futur. Però és ballet, no dansa -assenyala-. Perquè el ballet té tres característiques: virtuosisme, espectacularitat i atractiu”. Tot i així detesta “els vestuaris, decorats, llums i històries idiotes” dels ballets clàssics. Els seus ballarins utilitzen les puntes, sí, però una versió evolucionada de les puntes neoclàssiques: li interessa més com s’expressa el cos que no pas els peus. Godani pretén que l’acció sigui la dramatúrgia de l’obra: en les seves peces hi ha més virtuosisme que narrativa. “Crec que serà un espectacle d’alta qualitat artística per a un públic ampli i alhora exigent”, desitja Francesc Casadesús.

stats