A la plaça Kossuth de Budapest, on hi ha el Parlament, es fan obres amb l'objectiu de recuperar l'aspecte que tenia el 1944. La dreta extrema del primer ministre Viktor Orbán, amb majoria de dos terços, vol que l'estàtua de Lajos Kossuth -el líder nacional que el 1848 es va revoltar contra els Habsburg- sigui la que hi havia durant el període d'entreguerres després que Hongria perdés les dues terceres parts del territori. El rostre de Kossuth en aquell monument projecta fracàs i pessimisme. En la que la va substituir després de la Segona Guerra Mundial, l'heroi nacional té un posat solemne però neutre que Orbán vol substituir per aquell Lajos Kossuth taciturn que plorava l'imperi perdut alhora que atiava el ressentiment i la revenja.
Més o menys com fa Orbán mateix. Per a ell posar l'altre Kossuth a la plaça representa una dosi més d'anestèsia nacionalista aplicable tant a la crisi com a la involució de les llibertats públiques. Aquestes seqüències recobertes de metàfora me les explica József Bodrogí, un periodista de pedra picada dels que fa 25 anys van viure la fallida del comunisme hongarès, i que no se'n sap avenir que aquella transició modèlica hagi pogut acabar en una democràcia de baix nivell. En una Hongria cada cop més paralítica.
No són pocs els intel·lectuals i professionals que József Bodrorgi veu marxar en una barreja d'emigració i d'exili. Hongria té 10 milions d'habitants i es calcula que més de 500.000 se n'han anat. El doble dels que van marxar el 1956 fugint dels tancs soviètics. Orbán reivindica sempre que pot la revolta del 1956, però també sempre pel vessant nacionalista, religiós i conservador. Mai pel vessant democràtic i progressista que va commoure intel·lectuals com Jean-Paul Sartre. Orbán s'estima més evocar personatges com Miklós Horty, el regent que va obrir les portes als nazis i va encobrir les maldats dels feixistes de la Creu Fletxada. Els mateixos que se senten ressuscitats ara al partit Jobbik, instigador de l'escalada d'antisemitisme més alarmant que viu Hongria en set dècades.
Jobbik, reserva de Fidesz
Jobbik ha arribat a demanar "llistes de jueus", i a Hongria n'hi viuen uns 100.000. Per això el Congrés Jueu Mundial es va reunir precisament al maig a Budapest per encarar la situació, després que el premi Nobel de la pau i supervivent de l'Holocaust, Eli Weisel, tornés a l'estat la condecoració que havia rebut fa anys.
El 2014 hi haurà eleccions parlamentàries i Orbán ja es prepara: ha decretat una baixada del 10% del gas i de l'electricitat. De fet, les tarifes eren altíssimes comparades amb les d'Europa i els sous hongaresos.
Orbán sap que no renovarà els dos terços, però té coll avall que aconseguirà majoria absoluta. I si veiés cap perill -em diu Bodrorgi-, sempre té l'opció de pactar amb Jobbik. Per ara ho evitarà perquè està en el punt de mira de Brussel·les. A més, a la UE no li agrada gens que, per llei, els hongaresos que són ciutadans de Romania, Eslovàquia i Sèrbia puguin votar a Hongria. De la mateixa manera que a Angela Merkel la fastigueja que Orbán, que tan recorda el feixista Miklós Horthy, no s'estigui de tirar en cara a Alemanya l'ocupació nazi del 1944. Amb tot, no sembla que Brussel·les ni Berlín estiguin disposats, de moment, a posar l'Hongria d'Orbán al capdamunt de les respectives agendes.
