La Unió Euroasiàtica que promou Vladímir Putin amb la intenció de ressuscitar els vells escenaris geopolítics soviètics es presenta cada cop més com una cortina de fum. Una fantasia -com l'etiqueten els mitjans anglosaxons- que a Putin li permet vendre el seu màrqueting pseudoimperial, i a les autocràcies de l'Àsia central els serveix per emmascarar tant la gegantina corrupció com la inestabilitat política. Perpètues totes dues. I és que vint anys després de l'ensorrament de l'URSS, el diguem-ne pati del darrere colonial asiàtic no ha parat d'involucionar cap al feudalisme. I ara el ressò de les Primaveres Àrabs -unit al rebombori turc- genera tota mena de pors al contagi.
El Kazakhstan, el país més ric de tots els centreasiàtics de matriu soviètica -cinc vegades França i només 11 milions i mig d'habitants- està dirigit per una elit que viu sobretot de vendre a la Xina el 40% del petroli. Aquests clans extractius estan directament vinculats al president Nursultan Nazarbàiev, l'home que el 1991, al costat de Borís Ieltsin, va certificar la dissolució de l'URSS, i que després no ha parat d'acumular poder econòmic i polític. Ha modificat la Constitució a gust per poder ser reelegit, de manera que si el 2005 va obtenir el 91% dels vots, el 2011 -l'últim cop que va ser votat- arribava al 95%.
L'home fort del negoci ha estat fins fa poc Timur Kulibàiev -expatró del gran hòlding estatal d'hidrocarburs i marit d'una de les filles de Nazarbàiev-, que el president va haver de treure de l'aparador arran d'una vaga de treballadors del petroli el desembre del 2011 a la ciutat de Janaozen, que va acabar amb setze morts. Kulivàiev va arribar a abusar tant dels privilegis, de la immunitat i de la impunitat, que l'autòcrata-president mateix el va haver d'apartar per mantenir els equilibris oligàrquics i una certa pau social. Nazarbàiev ha engegat una autèntica ofensiva contra les fràgils esferes opositores tant polítiques com mediàtiques. El partit Kazakh Alga ha estat prohibit per "extremista", mentre que el seu líder, Vladímir Kozlov, compleix set anys de presó acusat d'instigar la vaga de Janaozen. L'amenaça també plana sobre l'oposició d'esquerres. I des del desembre passat s'han tancat els principals diaris, setmanaris i canals de televisió de to liberal.
Putin s'ho mira de reüll
Mentrestant, al Tadjikistan, el país més pobre de l'Àsia central, la por a les Primaveres ha imposat una censura equivalent a la dels temps soviètics i un aferrissat control dels opositors. Unes 130 webs han estat bloquejades. El Tadjikistan sobreviu gràcies a les divises que envien els dos milions de treballadors emigrats a Rússia, gairebé una tercera part de la població. És un dels enclavaments des d'on es va preparar el 2001 l'ofensiva per ocupar l'Afganistan dels talibans, i continua sent un satèl·lit del poder rus. A Putin no se li escapa res del que passa gràcies a Emomali Rakhmònov, el president imposat pel Kremlin just acabada la guerra civil tadjik del 1992 entre islamistes i demòcrates, d'una banda, i russòfons, de l'altra.
Moscou no ha renunciat a ser present al Tadjikistan fins i tot lingüísticament: encara que el tadjik és la llengua oficial, no pot ser escrit públicament en la seva grafia àrab original sinó amb grafia ciríl·lica, com el rus. És a dir, com s'escriu la llengua dels amos.
