OBSERVATORI DE L’EST
Misc 12/09/2014

L’exmagnat que rumia batre’s amb Putin

i
Llibert Ferri
2 min

Hi ha processos personals tortuosos que sembla que no s’hagin d’acabar mai, però, en un moment donat, la vida s’accelera i tot es capgira: tot es tanca o tot queda obert. Sembla que és el que li passa a l’exmagnat rus Mikhaïl Khodorkovski. L’estiu del 2013 no s’imaginava que seria indultat i excarcerat pocs dies abans d’acabar l’any. Putin li va concedir la llibertat amb un indult disfressat d’amnistia. El 28 de juliol a Khodorkovski li arribava la resolució del tribunal d’arbitratge comercial de l’Haia que declarava il·legal l’expropiació de la seva petroliera Iukos. L’Haia reconeix motius d’hostilitat política de l’estat rus envers Khodorkovski.

El 3 d’agost moria la mare de l’exmagnat, Marina Filipovna Khodorkovskaia, lluitadora incansable per la llibertat del seu fill. “Que surti, i després que faci el que vulgui”, em deia el 2011 a Moscou. La Marina temia no tornar a veure’l viu: “Que no me’l mati algú pagat, al pati o al menjador de la presó”. Marina Filipovna havia trencat la solemnitat de la lectura de la sentència etzibant-li al jutge “Maleït siguis tu i la teva descendència”.

Una nova etapa

Definitivament, Khodorkovski ha tancat un cercle. Potser ho albirava quan a principis d’estiu confessava al periodista Aleksandr Pumpianski les seves intuïcions sobre el passat i les temptacions del futur. “¿Es pot convertir Khodorkovski en un oponent a Vladímir Putin?”, li pregunto a Pumpianski.

“Aquesta pregunta sense resposta és ara com ara la clau del drama”, em diu. Pumpianski em reconeix que es va sentir entre sobtat i desconcertat davant l’exoligarca. En to de monòleg, Khodorkovski va insistir a Pumpianski: “Sembla que Putin m’ha triat com a oponent. I és impossible negar-m’hi”, va rematar, com si tot estigués predestinat i es reconegués com a rival de Putin. El periodista se sent inquiet davant les reflexions, ja que veia Khodorkovski més alliberat de Putin a la presó, resistint estoicament i amb coratge, que no pas ara: “¿És lliure ara Khodorkovski quan ja no necessita una heroica resistència?”, es pregunta Pumpianski. I té la sensació -m’explica- que s’està generant un estrany i controvertit tàndem Putin-Khodorkovski en el qual caben tant la paròdia com la tragèdia.

¿Però quin interès tindria l’amo del Kremlin a excarcerar l’exoligarca per ser després el seu màxim oponent? Doncs batre’s amb un adversari de nivell per donar més èpica als futurs mandats presidencials, que preveu densos i moguts pels deliris imperials. Alhora, em dic, Khodorkovski és un oponent que arrossega estigmes que a Rússia no s’accepten i gairebé mai es perdonen: ser d’origen jueu, haver passat per la presó i haver sigut ric i poderós. Però Khodorkovski du Rússia al cap, els seus recursos i mancances, què necessita i com organitzar-la. I per això és difícil que renunciï a la temptació de saltar a l’arena per disputar el poder. A Rússia la lluita del bé contra el mal forma part de l’imaginari polític.

stats