Llibres i films sorprenents entre carrers estrets

Els barris de Sant Pere i Santa Caterina acullen una insospitada oferta de llibres i films. Una alternativa incipient però clara a la cultura embolcallada en plàstic fílmic o rígid que es distribueix a grans superfícies o que s’amuntega en quioscos de premsa. Hi va haver un temps -fa unes quatre dècades- que la cultura -barrejada amb molta subcultura - es podia trobar a les parades de barri que en deien “de fora la plaça” que envoltaven els mercats. A sobre de taullels improvisats Zane Grey i Corín Tellado cohabitaven amb Emily i Chatlotte Bronte, mentre contes i àlbums de cromos de Disney i tebeos del Capitan Trueno penjaven de llistons i cordills, subjectats amb agulles d’estendre. Ben a la vora, sovint s’hi albirava una papereria amb un racó de prestatges per a la narrativa, la filosofia, els contes o la història. El mateix que ara ofereixen especialitzadament, a barri i a ciutat, Tramuntana, Pròleg, Espai Contrabandos, Abracadabra i Ciclic.org.

Tramuntana al costat de Santa Caterina

Esther Benito va obrir Tramuntana el dia de Sant Jordi del 2012, al carrer de Giralt el Pellisser, davant mateix del mercat de Santa Caterina. Feia així realitat el seu somni d’obrir un espai per als llibres d’ocasió, descatalogats i de segona mà, i amb vocació de servei al barri. L’Esther, castellana de Burgos, es va fer periodista a Bilbao, va aterrar a Barcelona fa set anys i s’hi va quedar. A l’entrada de Tramuntana destaca una oferta de postals i guies turístiques. “Tenir-ne i vendre’n m’ajuda a tirar endavant la llibreria, però reconec que ho vaig decidir a contracor”, reconeix l’Esther. Al prestatges i al taulell jeu una especial selecció de novel·les, assajos, llibres d’art, de cuina, de viatges, d’il·lustracions, de contes per a nens: La rateta que escombrava l’escaleta i El gegant del pi no passen desapercebuts. L’Esther confessa que la fascina el llibre descatalogat -si no el té, te’l busca- i sobretot el de segona mà, per tota la història que acumula: perquè és un tros de vida, de vegades dedicat, que passa d’una persona a una altra, com els de les parades improvisades de Fulton Sreet a Nova York. En un racó l’Esther té el seus llibres preferits, com ara un diccionari d’hongarès-català / català-hongarès, el clàssic Cómo difrutar de la vida y del trabajo,de Dale Carnegie, i la joia de Jack Kerouac En el camino.

( c. Giralt el Pellisser, 20 )

A Pròleg no s’albira cap epíleg

A Pròleg sempre se l’ha conegut com la “llibreria de les dones”, des que va obrir el 1991, aviat farà 25 anys. Però en fa sis que va haver de marxar del seu local al Barri Gòtic -la pujada de lloguers i la sacsejada turística- i es va establir al carrer Sant Pere Més Alt. Un casa de tons silenciosos i càlids que acull tallers, seminaris i debats. Però, esclar, menys coneguda i accessible que l’històric espai on Pròleg va néixer. “Però que ningú no es pensi que renunciarem a continuar. Som resistents i irreductibles”, deixa clar la gerent, Núria Monrós. I ben a la vora, Àngels Grases, la fundadora de la llibreria, afegeix: “L’intent de retallades a la despenalització de l’avortament i l’augment de maltractaments i assassinats de dones ens assenyalen que estem en un procés involutiu al qual cal fer front. Més que mai es necessita un espai de cultura com el nostre en què les dones puguin venir a informar-se i ser escoltades”. A Pròleg, doncs, hi ha un rearmament moral i no s’albira cap epíleg. Als taulells i a la prestatgeria: Doris Lessing i Virgina Woolf fan companyia a Rosa Montero, Patrícia Gabancho, Anna Frank, Marina Tsvietàieva i Hilary Mantel. En un racó, una frase recorda tota una manera de donar sentit a la vida: “La revolució serà feminista o no serà”.

( c. Sant Pere Més Alt, 46 )

Espai Contrabandos: pensament crític

Des del 2013 l’anomenat Forat de la Vergonya -el lloc emblemàtic dels moviments reivindicatius de Ciutat Vella- té de veí Espai Contrabandos, on es pot trobar tot el que es busca i més en ciències socials i humanitats. La raó d’existir d’aquest espai, que evita definir-se com a llibreria, és fomentar el pensament crític. De fet, Espai Contrabandos és una cooperativa anomenada Pol·len en què editorials petites i mitjanes -28 en total- porten els llibres per vendre’ls al marge d’intermediaris i distribuïdors. “Cada editorial té assignat el seu lloc, les seves estanteries. Com que no depèn de cap gran grup editorial, Pol·len garanteix per a tots uns beneficis raonables que fan possible la continuïtat d’Espai Contrabandos”, explica Eric Piquet, representant de la cooperativa.

La selecció sobre moviments socials, crisi, immigració, jihadisme, ecologia, feminisme i gènere és acurada. No hi falten els clàssics que tornen a inspirar: El capital, de Karl Marx; l’antologia d’Antonio Gramsci, o Déu i l’estat,de Bakunin. I també assajos que fan la crítica d’antigues icones : La lección de Althusser, de Jacques Rancière o El orgullo de pensar, de Hannah Arendt. A Espai Contrabandos hi va gent del barri i de tot Barcelona. Perquè qui el descobreix hi torna.

( c. Arc de Sant Cristòfol, 11)

Abacadabra: oferta per a nens i nenes

Abracadabra és un esclat de colors, de sensibilitats, de vides, de països, d’històries. I una oferta de joguines didàctiques i d’oportunitats d’exposicions i tallers creatius. Tot per al públic infantil i juvenil des de l’any 2009 a cent metres del mercat de Santa Caterina. Ricardo Rendón és l’ànima d’una llibreria que intenta fugir de tot allò comercialment massificat. A Abracadabra sobresurten els llibres d’editorials petites dissenyats amb cura: contes en català, castellà, anglès, francès, neerlandès, italià i portuguès, que compren veïns del barri però també gent de tot Barcelona i de tot Catalunya. “Que què m’estimo més de la meva llibreria? Doncs que està enfocada als valors. Que pot contribuir a generar el bon gust estètic en els nens”, diu Ricardo Rendón, que ha dedicat als adults un apartat amb títols com el polèmic Insubmissió, de Michel Houellebecq, o relats de Stefan Zweig. ¿I Disney? Doncs Disney no hi és. El Peter Pan d’Abracadabra és el de James Matthew Barrie, i el Pinotxo, el de Carlo Collodi. A més dels relats originals de Grimm, Andersen i Perrault. “Disney massifica i tendeix a superficialitzar situacions humanes” assenyala el Ricardo. Tot i que no amaga que malgrat tot li atreu: “Disney és un fenomen estètic que difícilment es pot ignorar”.

(c. General Álvarez de Castro)

Ciclic.org: films que són icones

Walt Disney, invisible a Abracadabra, omple a Ciclic.org ben bé un pany de paret. Però qui primer saluda qui entra en aquesta videoteca de més d’11.000 títols és la imatge de Philip Seymour Hoffman en el paper de Truman Capote. Ben a la vora, un pòster del film El capital, de Costa Gavras, també dóna la benvinguda i de passada algunes claus de l’esperit que mou Cíclic.org. David Cabrera, que el va obrir el 2004, deixa clar que el seu espai no és una simple botiga de vídeos. Aquí és possible trobar clàssics europeus i nord-americans que els entesos consideren icones. El David anuncia que ben aviat obrirà una sala de projeccions per a documentals i cinema experimental. La videoteca de David Cabrera ha sigut catalogada com a rara i, fins i tot, friqui, però ell té la resposta: “Friqui no vol dir rar, vol dir coneixedor. Passa, això sí, que el que de debò és rar és ser un coneixedor”.

(c. Rec Comtal, 7)