OBSERVATORI DE L’EST
Misc 22/03/2014

Maidan, feixisme i propaganda

i
Llibert Ferri
3 min

L’exoligarca Mikhaïl Khodorkovski, indultat per Vladímir Putin el desembre passat, va anar a Kíev per verificar l’esperit social i democràtic majoritari a Maidan i va desmentir que allò fos una revolta de nazis i feixistes feta amb la complicitat de poders occidentals. Cal llegir amb atenció les anàlisis i reflexions de Khodorkovski, a qui el pas per la presó sembla que li ha aguditzat la clarividència. Fa tres anys, des de la cel·la, anunciava que el règim de Putin s’enfangaria en l’estancament, com les prediccions econòmiques més rigoroses comencen a confirmar.

Però ¿n’hi havia, de nazis i feixistes, a Maidan? I tant que sí. Formen part de la Ucraïna del segle XX i del magma social d’aquesta revolta del segle XXI. També n’hi va haver entre les forces de xoc que al Budapest del 1956 es van enfrontar als tancs soviètics. Més tard, pensadors com François Fetjö, Jean-Paul Sartre i Hannah Arendt -poc sospitosos de dretanisme- explicarien que els consells de les fàbriques, de les escoles i dels barris de l’Hongria revoltada no tenien com a objectiu instaurar el feixisme -com proclamava Moscou i el cor de partits comunistes occidentals-, sinó una democràcia avançada i alliberada de la tutela de l’URSS. En aquell remolí social hi van confluir des dels ultres fins als corrents antiestalinians del partit comunista.

Ara ha passat una cosa semblant a Kíev. I, filant una mica prim, també caldria demanar-se pels brots feixistes detectables a les esferes diguem-ne anti-Maidan. Alguns des d’escamots de segell etnicista que actuen en regions russòfones d’Ucraïna i a Crimea semblen inspirats en el nacional-bolxevisme, la barreja d’ultranacionalisme i comunisme. El posat fatxenda del primer ministre de Crimea, Serguei Aksiónov, diu força, i també alguns fets que cal no perdre de vista: els enviats de l’OSCE no van poder acostar-se al referèndum, però sí els observadors convidats : diputats ultres hongaresos, algun exdirigent de Plataforma per Catalunya i la líder de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen. Feixismes, doncs, per a tots els gustos.

Un cop muntat a Washington?

¿D’on surt, doncs, la idea, tan repetida per Putin, que hi va haver un cop d’estat contra Víktor Ianukóvitx donat per escamots ultres finançats per Occident, i amb el suport de multituds intoxicades per les oenagés europees i nord-americanes? Qui ha escampat això? El periodista brasiler Pepe Escobar no dubta a assegurar, fins i tot, que el cop el va muntar a Washington mateix la vicesecretària d’Estat Victoria Nuland. Ella seria “l’estratega de Maidan”.

Resulta que Nuland està casada amb Robert Kagan, l’ideòleg dels neocons en temps de George W. Bush: tot quadraria. Però esbrinant una mica no és difícil descobrir que la paternitat de la teoria que posa Victoria Nuland al centre de la conspiració no surt de Pepe Escobar sinó de Paul Craig Roberts, exassessor del govern de Ronald Reagan, devot ultraliberal, excolumnista del Wall Street Journal i ara habitual de Rebelión i Counterpunch, dues publicacions de l’esquerra radical. Sembla que Roberts, que s’autoproclama “una veu dissident” , va ser menystingut pels neocons en el repartiment d’influències i ha posat Victoria Nuland i Robert Kagan en el punt de mira. Tot plegat tindria alguna cosa de vendetta entre vells coneguts. Amb tot, no passa per alt que l’actitud dubitativa de la Casa Blanca abona aquesta mena d’intrigues. Com diu Roger Cohen al New York Times, Obama ha de vèncer les temptacions “postatlantistes” -de baixa implicació amb Europa-, abandonar el tacticisme retòric i elaborar una autèntica estratègia de cohabitació amb Rússia.

stats