Era previsible que els fets del desembre del 2013 a Kíev no culminarien en una altra Revolució Taronja. Tant Víktor Ianukóvitx com Vladímir Putin tenen clar que Ucraïna no s'ha de moure de l'òrbita de Moscou, i sembla que la sacsejada va agafar badant la UE, com ha alertat l'exministre d'Afers Estrangers alemany Joschka Fischer.
Són, doncs, dies de frustració, tant per a Brussel·les com per als que van sortir al carrer a defensar els acords amb la Unió Europea. Però no trobaria agosarat dir que, un cop passat el dol, a Ucraïna poden començar a emergir nous escenaris sociopolítics. Hi hauria un abans i un després del 2 de desembre. Primer, els analistes que han estat més sobre el terreny coincideixen en la naturalesa espontània de les manifestacions que van ocupar l'Euromaidan (la plaça de la Independència) i van fer a trossos l'estàtua de Lenin. L'espontaneïtat popular va més enllà dels partits, però amb forts components d'improvisació, és a dir, de falta d'una logística organitzativa i, per tant, d'una estratègia. No podia ser d'una altra manera tenint en compte la debilitat de la societat civil ucraïnesa. Amb tot, cohabitant amb la sensació de fracàs, hi ha indicis que els dies revoltats han remogut els sistemes emocionals i cognitius de milers de ciutadans disposats a replantejar-se la lluita democràtica. Comencen a sonar noms de portaveus i líders socials, com Katerina Smirnova i Sergii Rudik. I el lideratge polític també s'està enfortint amb dirigents com el famós campió de boxa Vitali Klitxkó.
Potser és d'hora per fer hipòtesis sòlides sobre com l'esclat del desembre ha pogut empènyer i intensificar l'ideari diguem-ne sobiranista/europeista en la societat ucraïnesa, però la demoscòpia comença a detectar tendències que podrien esdevenir indicis. Abans que Ianukóvitx plantés la UE, la Fundació Internacional de Sistemes Electorals donava un 37% de suport a l'acord amb Brussel·les, mentre que l'entesa amb Moscou en rebia un 33%. Gairebé un empat que expressava la divisió política i identitària del país. Però, un cop signat l'acord Putin-Ianukóvitx, i desemmascarats els paranys, les farses i els tripijocs, les enquestes han començat a copsar canvis: un sondeig de la plataforma Electionista de finals de desembre assenyala que en un hipotètic referèndum d'incorporació a la Unió Europea un 49% dels ucraïnesos hi votarien a favor i un 30% en contra.
El mateix sondeig apunta que el president Víktor Ianukóvitx hauria perdut suport i estaria estancat en un 28% de tendència de vot, mentre que l'opositor Vitali Klitxkó arribaria al 26%, per sobre de l'ex primera ministra -encara empresonada- Iúlia Timoixenko, que no passaria del 23%.
Perspectiva 2015
Per primera vegada en els últims anys, la suma dels hipotètics vots de l'oposició superaria les expectatives dels del poder. I això passa en un règim amb fortes pulsions policials al qual ja no li serà tan fàcil mantenir el control sobre la societat. Els més vacunats contra la malenconia pel que no va poder ser el passat mes de desembre ja pensen ara en les eleccions presidencials del 2015. Que aquestes eleccions siguin o no lliures dependrà de si la Unió Europea -prescindint del president Ianukóvitx- s'afanya a atreure les elits econòmiques ucraïneses que, en aquesta última batalla, van decidir arronsar-se i resignar-se, i tornar a mirar cap al Kremlin.
