Una oposició fragmentada contra Putin
La fúria de Vladímir Putin denunciant les maldats de l'enemic intern-extern i les conspiracions violentes de l'oposició constata que la campanya de les presidencials a Rússia no ha estat com sempre. Per primer cop en dotze anys Putin sabia que se la jugava. No tant la presidència ni el poder, sinó grans trams de legitimitat si no arribava al 50% dels vots i havia d'anar a una segona volta. Finalment haurà respirat alleujat en saber que la previsió del centre Levada -independent i el més prestigiós de Rússia- li atribueix entre el 63% i el 66% del vots. Però ni els percentatges favorables ni les estudiades coreografies patriòtiques dissipen les incerteses del futur. ¿Putin podrà acabar el mandat de sis anys i empalmar-ne un altre fins al 2024 i complir així 25 anys al poder, gairebé com Stalin? Aquest deliri comença a esvair-se en la mesura en què l'oposició s'enforteix.
De tota manera, demà l'oposició encara no tindrà prou força per batre'l. L'antiputinisme més alternatiu circula pels marges i per les xarxes socials, encara fragmentat. La demoscòpia també l'estudia, i la Fundació Opinió Pública, que li donava al desembre un suport del 34%, amb prou feines li atribueix ara el 25%. Al moviment opositor li falta ideologia, organització, símbols i, sobretot, líders. L'advocat i bloguer Alexei Navalni -al punt de mira del Kremlin- convoca milers de persones al carrer però no tantes com es proposa. Tot està en gestació, tot està començant. Els demòcrates més joves comparteixen a contracor el carrer amb els comunistes de Guennadi Ziugànov i els ultres de Vladímir Jirinovski. A alguns d'aquests nous demòcrates tampoc els agrada coincidir amb dirigents com ara Borís Nemtsov i Mikhaïl Kassiànov, que van participar en el capitalisme de casino dels temps de Borís Ieltsin. Curiosament el 20 de febrer -tres dies abans del gran míting de Putin- el president Dmitri Medvédev rebia l'oposició extraparlamentària i prometia la democratització del sistema electoral. Una reforma que dimarts passat aprovava la duma en primera lectura i amb la campanya a punt d'acabar. Tot plegat com una broma barata. A hores d'ara, Medvédev continua fidel al seu paper de policia bo.
La tupinada ja s'ha fet
Amb els percentatges anunciant la victòria, al règim no li caldria fer tupinades barroeres com les del desembre. L'autèntica tupinada ja s'ha fet fomentant el vot de la por, vetant el liberal Iavlinski, l'"ensurt" del suposat intent de "magnicidi", l'escalada d'intoxicació en els mitjans propis i la pressió insuportable als pocs independents que quedaven.
La ràdio Eco de Moscou ha passat a ser gestionada directament per Gazprom -l'accionista majoritari- i al diari Novaia Gazeta l'escanyen no donant-li crèdits. Un dels seus copropietaris, Mikhaïl Gorbatxov, ha exigit a Putin que plegui "perquè sinó la gent sortirà al carrer". I tant que hi sortirà: dilluns, demà passat mateix. Però el clam moral de Gorbatxov és alhora l'expressió d'impotència de tot aquest món revoltat, nascut d'una classe mitjana emergent i encara fràgil, que té identificat i localitzat l'enemic, però que no sap com enfrontar-s'hi. Un enemic cada cop més atrapat en la incertesa i per al qual res ja no tornarà a ser el que era.
