OBSERVATORI DE L'EST
Misc 08/02/2014

La revolta ucraïnesa Sota l'ombra de Sotxi

i
Llibert Ferri
3 min

La presidenta de la patronal francesa, Laurence Parisot, ha llançat el crit d'alerta: "Ha arribat el moment que Europa clarifiqui la seva posició amb Ucraïna i proposi una mediació". "Després de Sotxi serà massa tard", ha dit. Perspicaç i intuïtiva, ha deixat entreveure que un cop passats els Jocs d'Hivern Vladímir Putin ja no necessitarà escenificacions de liberalitat ni de tolerància i tindrà les mans prou lliures per actuar a Ucraïna amb contundència, si cal. I si el president Víktor Ianukóvitx encara no ha estat capaç de desarticular la revolta, Moscou podrà ser prou expeditiu per dictar-li el decret per declarar l'estat d'emergència o la intervenció de l'exèrcit. Abans el Kremlin podria jugar cartes dissuasòries com ara amenaçar amb una retallada dels crèdits promesos o bé tornar a apujar el preu de mercat del gas i del petroli.

Ucraïna viu un moment de tensa paràlisi en què una part de les forces, des de la societat, tiben per decantar la situació cap a la revolta oberta, mentre unes altres, des del poder, intenten guanyar temps i dilatar-ne els ritmes. I enmig encara localitzaríem un tercer sector, el d'uns dirigents opositors -la majoria d'ells, líders a mig acabar- que busquen desorientats solucions de compromís que no tenen ressò ni troben suport. Negociacions cada cop més difícils de formular, perquè el carrer no està disposat a oblidar el seu objectiu: la renúncia de Víktor Ianukóvitx i la convocatòria d'eleccions legislatives i presidencials. Els revoltats ucraïnesos no volen esperar fins al 2015, volen votar ara. I, si cal, havent imposat abans una reforma de la Constitució per fer-la més democràtica.

Fa unes setmanes, des d'aquest mateix Observatori i sota el títol Ucraïna després de la batalla, intentava fer un esbós de futur partint de la idea -equivocada- que la intensitat del rebombori ucraïnès havia baixat, que la resistència a l'Euromaidan ja semblava residual i que s'imposava un període de reflexió i acumulació de forces. La represa sobtada i vertiginosa de les mobilitzacions va sorprendre analistes i politòlegs d'allà i d'aquí, i demostra -confirmant els signes dels temps que vivim- que els corrents soterrats no havien estat ben mesurats. La represa de la revolta s'entén pel voluntarisme i la tossuderia d'una societat civil fràgil, sí, però molt combativa i disposada a jugar-se-la en un ara o mai. Sobretot després que regions russòfones del sud i de l'est del país s'hi hagin afegit. Quasi una repetició de la cohesió nacional i social que va demostrar Ucraïna el 1991, quan va votar majoritàriament la independència en referèndum com a única manera de marxar de l'URSS. Ara, al cap de gairebé 25 anys, la majoria, fins i tot russòfons, voldrien fugir de Rússia.

L'endemà de la cloenda

Per l'escenari del drama ucraïnès hi han passat actors i situacions prou coneguts en les passarel·les de la història de l'Europa de l'Est en temps soviètics: els estirabots violents dels ultranacionalistes aparentment demòcrates, la sobtada malaltia del líder en retirada (Ianukóvitx va enfebrar per una grip, tot un clàssic) i la preocupació de Brussel·les en no saber ben bé com pot acabar el conflicte. El secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, ha donat senyals d'estar tan esverat com ho estaven els seus col·legues dels temps de la Guerra Freda en assistir impotents a les revoltes de Budapest el 1956 o de Praga el 1968. I mentrestant, al Kremlin, s'intueix un Putin mesurant com haurà d'administrar els ritmes mentre durin els Jocs de Sotxi. Tot imaginant per a l'endemà de la cloenda quins escenaris es pot trobar a Kíev, i amb quina contundència haurà d'actuar.

stats