OBSERVATORI DE L’EST
Misc 26/04/2014

El viatge d’Hongria pel túnel del temps

i
Llibert Ferri
3 min

El film de Wes Anderson segons un relat de Stefan Zweig, El Gran Hotel Budapest, sintetitza amb humor la davallada cap a la catàstrofe dels anys 30, tot incorporant-hi dosis de present d’aquesta desorientada i impotent Europa. El Gran Hotel Budapest -en un enclavament centreeuropeu imaginari- fa recompte dels camps d’internament a les fronteres perilloses, passant pel feixisme -i els seus oligarques finançadors-, l’apologia de la violència, l’antisemitisme, la xenofòbia, l’homofòbia i, finalment, l’aluminosi comunista. És com si una mena de casualitat/causalitat fes que el mot Budapest sobrevolant l’escenari alertés que el país matriu, Hongria, viu avui la més inquietant aventura autoritària d’un país de la UE des de la caiguda del Mur de Berlín.

En les últimes eleccions, la dreta extrema de Fidesz i l’extrema dreta del Jobbik s’enfortien i, sumades, arribaven al 70% dels vots. En els últims quatre anys de govern de Viktor Orbán la llibertat d’informació ha minvat, la por s’escampa i els drets civils i socials reconeguts als hongaresos de l’exterior ho han estat no pas en funció de la ciutadania si no de la condició ètnica. A més, comença a ser arriscat ser jueu o immigrant. Mentrestant, socialistes i liberals amb prou feines han arribat al 25% dels vots. I com alertaven fa uns dies en aquestes mateixes pàgines els analistes Carme Colomina i Jordi Vaquer: ¿s’està consolidant a Hongria una república autoritària sense que l’Europa escarmentada -o la que ho hauria d’estar- sigui incapaç de moure un dit per impedir-ho?

Cedint a la temptació de comparar l’actual escalada a Hongria amb la dels anys 30, s’observa que si bé l’autoritarisme de Viktor Orbán mira cap al prohitlerià Miklos Horthy, encara el sedueix més el del contemporani Vladímir Putin. Amb Putin, Orbán comparteix el nacionalisme etnicista i el menyspreu envers una Europa segons ells decadent, que està desprotegint fronteres, i que no ha sabut defensar valors morals civilitzatoris permetent el matrimoni homosexual. En el rerefons de tanta complicitat retòrica hi ha els interessos econòmics: Orbán s’ha obert a ser colonitzat energèticament per Putin, que construirà dos nous reactors nuclears a Paks. Al cap de 25 anys de la caiguda del comunisme, Moscou torna a tenir Budapest en l’òrbita econòmica. En l’única cosa que Orbán haurà d’anar amb compte és a no fer gaire evident el seu festeig amb Putin quan s’acostin les dates commemoratives de la revolta antisoviètica del 1956: totes dues devocions grinyolen.

¿Ja no recorda ningú aquells dies del 1999 quan, després de les eleccions austríaques, l’entrada al govern de Viena de l’extrema dreta de Jörg Haider va provocar alarma general a Brussel·les, a París i a Berlín? El canceller democristià Wolfgang Schüssel va suportar una tempesta de desqualificacions i de sancions dels socis europeus per gosar fer vicecancellera l’ultra Susanne Riess-Passer.

Una de les escenes finals i definitòries d’ El Gran Hotel Budapest és la del tiroteig que sense solta ni volta -aparentment- esclata al luxós celobert interior amb cúpula de vidre. Tothom disparant contra tothom des d’escales i baranes. La seqüència visualitza com la malfiança i la paràlisi només són capaços d’expressar-se amb la violència. Cal confiar que els anticossos inoculats a Europa els anys 30 i 40 acabaran demostrant que són una vacuna resistent.

stats