Confiança i seguretat

“Benvolgut Tomeu: En relació a la teva consulta sobre l’ús de la teva adreça de correu electrònic per un altre usuari, t’informo del següent: Comprenc la teva preocupació al respecte i estaré encantada d’assistir-te en aquest tema. Després de revisar el compte en qüestió he comprovat que les dades que estan registrades són les de n’Àngel Pere Jahoval. Et recomano que posis una denúncia a la guàrdia civil al grup de delictes telemàtics i ens enviïs la denúncia perquè puguem prendre mesures. Esperem que aquesta informació et sigui útil i et desitgem el millor amb la teva transacció. Si vols que et facilitem més ajuda, només has de respondre aquest correu electrònic. Rep una cordial salutació. Maria Alabada. Departament de Confiança i Seguretat”.

Els puc ben assegurar que aquesta és la traducció literal -amb els noms que hi surten canviats, per raons òbvies- d’un missatge rebut per en “Tomeu” per part de la responsable de “confiança i seguretat” d’una coneguda web dedicada a subhastes. En Tomeu, ensems que me’l passa, m’explica que va començar a veure que alguna cosa no anava bé, quan va rebre un correu mitjançant el qual li reclamaven el pagament d’alguna cosa que suposadament havia comprat. L’adreça estava bé, però el destinatari esmentat en el correu era n’Àngel Pere. Aleshores va començar un petit calvari per en Tomeu. Primer intentar enviar un correu al, diguem-ne, usurpador, sense èxit, és clar. Desprès, posar-se en contacte amb algú de la web per explicar-li la situació. I va ser just en aquest moment que va rebre el missatge que he transcrit més amunt.

Convençut que no li quedava més remei que passar per la policia, va prendre el coratge necessari per vèncer les reticències que aquest fet li produïa i va anar a presentar la corresponent denúncia. No va ser tasca fàcil, perquè l’agent que el va atendre amb prou feines entenia el problema. Finalment, en Tomeu, armat de paciència i fent servir les seves dots didàctiques, li va explicar que era la seva honorabilitat la que estava en joc, perquè si qui li usurpava la identitat digital quedava marcat com un mal pagador, el que en rebria les conseqüències seria ell. Amb la denúncia amb la mà va anar a ca seva, la va escanejar i la va enviar a na Maria, del departament de confiança i seguretat. Diu en Tomeu que va quedar de pasta de moniato quan va veure que, a la seva resposta, els de les subhastes, li deien que el problema era del gestor del correu i que ells no hi podien fer res i que tingués paciència. En Tomeu es va desentendre del tema, va guardar la denúncia, això sí, després d’enviar als de la web un amarg correu de queixa. Amb tot, els missatges dels de les subhastes varen seguir arribant periòdicament a la seva adreça, però dirigits al possible usurpador.

Tot va canviar quan, en un d’aquests correus, l’informaven que, degut a una possible intrusió en els seus sistemes havia de canviar la seva contrasenya per entrar al seu espai de la web. En Tomeu, que havia llegit la notícia sobre la intrusió, va clicar sobre l’enllaç que hi havia al missatge, tot esperant que li demanarien la corresponent contrasenya per poder seguir, però no, no li van demanar res i, així, va poder entrar a l’espai que li havien usurpat, va poder veure totes les dades de l’usurpador, les va guardar, per si de cas, i acte seguit va recuperar el control, tot canviant les dades i, sobretot, la contrasenya. Mentre ho feia, anava pensant on havien anat a parar totes les prevencions -llei de protecció de dades inclosa- que havien fet servir els de la confiança i seguretat de les subhastes.

“T’explic tot això -em diu- perquè ara no sé què fer, a part d’enviar a pastar els de les subhastes: si retirar la denúncia, si ampliar-la, ara amb les dades completes de l’altra persona, o què”. La veritat és que no sé què dir-li. Per descomptat, segur que no s’ha d’estar d’enviar-los a pastar fang i, sobretot, que no deixi cap informació sensible a l’abast d’aquests simpàtics incompetents del departament de “confiança i seguretat”. Per afegitó, no li convé dir res a la policia, no sigui cas que ara li retreguin que ha accedit a dades personals d’algú altre. Tot un senyor embolic. Desprès d’escoltar la història d’en Tomeu i veure la corresponent documentació, m’ha faltat temps per anar a comprovar quines dades meves hi havia a aquesta web. Per sort, no n’hi havia cap de sensible. I vistes com estan les coses, i per si no ho sabia fins ara, m’ha quedat clar el que he de fer en endavant.