Manca finesa

Promoure la creativitat i la innovació, així com la llibertat acadèmica, són dos principis que ocupen -si més no, de forma nominal- un lloc de màxima preferència entre els valors que ha de tenir qualsevol universitat del món. Altra cosa és que, sovint, resulti difícil gestionar aquests principis davant algunes envestides dels alumnes més creatius i innovadors, ja que cal no oblidar que -en essència- qualsevol acte d'aprenentatge és un acte de rebel·lia. És per això mateix que sovintegen escaramusses entre estudiants i autoritats acadèmiques, algunes de les quals poden arribar a tenir un impacte global. Un dels més recents d'aquests conflictes ha esdevingut a la prestigiosa Yale University, a causa d'una aplicació desenvolupada per dos dels seus alumnes i que tenia per objectiu ajudar els estudiants en el procés de selecció de les assignatures a cursar. A les autoritats acadèmiques no els ha agradat la forma en què les dades eren presentades per aquesta aplicació i els han obligat a tancar el lloc web que oferia la informació. És clar que aquesta decisió ha aixecat crosteres i ha provocat que un altre estudiant hagi creat una aplicació que replica la informació bloquejada i, a més, ho ha fet d'una manera que les autoritats acadèmiques de Yale no hi poden fer res.

El fet és que, a diferència del que passa a la universitat espanyola, les dels Estats Units tenen uns programes molt flexibles, la qual cosa fa que, cada semestre, la selecció d'assignatures sigui una tasca certament complicada. A moltes universitats hi ha una setmana dedicada a aquest procés de selecció, els estudiants s'han d'afanyar a determinar quines són les assignatures que més convenen al seu perfil i interessos, han de mirar que els horaris siguin compatibles i, a més, ho han de fer aviat, perquè els cursos més interessants són els que s'omplen més aviat. Les universitats acostumen a posar a disposició dels estudiants eines i informacions -més enllà dels programes, professors i horaris- que ajudin i orientin els estudiants en la seva selecció.

És clar que l'avaluació d'una assignatura feta pels alumnes, així com la càrrega de treball -valorada també pels estudiants- són dues de les dades més valuoses a l'hora de fer aquesta selecció. A Yale, després de moltes discussions i negociacions, aquestes dades estan a disposició dels alumnes, en una forma gràfica que, a judici de les autoritats, era una forma acceptable de presentar-les. El conflicte sorgeix quan l'aplicació dels alumnes es limita a donar un simple número, la mitjana de les avaluacions que presentava la gràfica, i les autoritats argumenten que la informació presentada així és massa clara i que un número a seques no reflecteix la realitat. Dos arguments que són per llogar-hi cadiretes, més si hom pensa com són les avaluacions que els professors fan dels alumnes. Tot això sense oblidar que, segons aquestes autoritats, l'aplicació dels estudiants vulnera el copyright de la universitat i fineses consemblants. Els dos alumnes, després de desconnectar la web de l'aplicació per evitar que els expulsin, contraargumenten que l'únic que han fet és millorar la presentació de les dades que feia la universitat amb l'objectiu d'ajudar els seus col·legues i que sembla que això és el que ha molestat. Sigui dit de passada, l'aplicació que han millorat també va ser desenvolupada per alumnes i després va ser comprada per la universitat.

Un afer que mostra com, malauradament, la finesa també s'ha perdut del costat acadèmic, si més no a Yale. Per entendre el que vull dir em permetin una història de la Universitat de Cambridge del segle denou: un estudiant va llegir que, segons el reglament -que datava de l'edat mitjana- durant l'examen de grau, qualsevol estudiant que així ho desitgés tenia dret que li servissin una cervesa. És a així que, a mig examen, aixeca el braç i en demana una. L'examinador assenteix amb el cap i va al pub de més prop a cercar-ne una. L'estudiant se la beu, acaba l'examen, que va resultar ser el més brillat de tots a molta distància del segon. De fet, l'estudiant en qüestió era John C. Adams, qui amb els seus càlculs va predir l'existència i posició de Neptú. Tres dies després de l'examen, el comitè de disciplina de Cambridge crida Adams a capítol, l'amonesta públicament i li posa un multa perquè havia anat a l'examen sense espasa, tal com estableix de forma obligatòria el reglament esgrimit per demanar la cervesa. Aquesta és la casta de finesa que trob a faltar en moltes d'aquestes escaramusses acadèmiques actuals.