Un Rasputín per a Rajoy

Ara que per fi ha trepitjat el famós Despatx Oval de la Casa Blanca, Mariano Rajoy deu considerar-se a si mateix un president de debò. El de dilluns va ser el cinquè encontre que va tenir amb Barack Obama, després d'haver coincidit uns segons en un passadís durant la reunió del G20 a Sant Petersburg, o al gimnàs de l'hotel de Johannesburg, al funeral de Mandela.

A Washington, Obama i Rajoy varen xerrar de temes tan transcendentals com el mundial de futbol, i un dels periodistes va adreçar-se a Rajoy com a Mr. Brey (pel seu segon llinatge), "rei d'Espanya" o "líder" del país (sic). Als Estats Units gairebé no hi va haver teletips informatius sobre la reunió perquè, tret dels esports, ningú al món està interessat en el que pugui passar per aquí. Alguns mitjans econòmics tractaren la catàstrofe de l'atur, i prou.

En tot cas, Rajoy no ha entès res. Si vol transcendir, si vol que se'n parli i se'l reconegui com a president arreu del món, als passadissos i als gimnasos s'hi ha de trobar amb una actriu, amb una cantant, amb un grup de models en tanga per fer-hi un bunga-bunga, i no amb Obama. Al Despatx Oval no ets ningú si no tens una becària. François Hollande s'ha guanyat el respecte global des que ha protagonitzat escàndols sexuals com feren al seu moment Clinton, Kennedy, Berlusconi. Fins i tot Merkel va sortir en pilotes als diaris, rescatada de l'amable testimoni fotogràfic de la joventut.

Mentre no hi hagi un Rasputín a l'historial de Rajoy, o una Marilyn que li canti el Happy Birthday, o escapades en moto per anar a veure l'amant, els únics escàndols que protagonitzarà seran econòmics, socials, polítics i de corrupció. Tant se val amb quin mandatari es reuneixi. Fins que no l'enxampin amb els calçons baixats, no serà un president com cal.