Per la seva pròpia naturalesa, quasi tots els éssers vius lluiten per la supervivència. L'excepció és l'ésser l'humà que, obstinat a autodestruir-se, ho destrueix tot al seu pas. És curiós que fem servir el terme "humà" per referir-nos a una actitud generosa i benèvola vers els altres, quan sovint sembla que signifiqui el contrari.
Com que a les Balears ja no queda costa per arruïnar, l'atac es trasllada al fons de la mar. Si el Ministeri de Medi Ambient no ho evita, d'aquí a deu dies, els submarins de la petroliera Cairn Energy tendran via lliure per enviar ones sonores de 249 decibels cada deu segons durant dos mesos i mig. La bomba d'Hiroshima va provocar un renou de 200 decibels, el llindar del dolor se situa als 140. Si no perden l'orientació ni moren, tortugues i cetacis migraran. Qui ho aguantaria? La pesca quedarà devastada.
La mar ha estat emprada com a abocador il·legal. Les motos aquàtiques i els embolcalls dels packs de cervesa (on de vegades fiquen el cap i s'ofeguen) han acabat amb bona part de les tortugues que es menjaven els grumers que tant ens molesten als estius. No tothom sap que la posidònia és el pulmó del Mediterrani. La mar, que tot ho cura, que ha obert camins cap a horitzons inexplorats, bella i perillosa, on jau el sol als capvespres espectaculars des que la Terra existeix, ha estat permanentment maltractada.
En comptes de protegir-la atès que ens dóna la vida, es multipliquen les amenaces. Però ja n'hi ha prou. Eivissa diu no a les prospeccions despullant-se a les xarxes, protestant i compilant firmes. Potser l'illa no s'havia mobilitzat tant d'ençà del "No a les autopistes". Tant de bo aquest pic el resultat sigui diferent. Tant de bo aquest pic l'ésser humà vagi contra la seva pròpia naturalesa, i a favor de la natura. Tots som Eivissa.
