Lluís Gavaldà

Lluís Gavaldà

‘Mates’ a casa

Ja em perdonareu, però tantes ganes que teníem que arribés el 2021 i les coses no han millorat gaire, precisament. Aquí a Anglaterra la pandèmia està més desbocada que mai, amb més de seixanta mil contagis...

Pandèmia

Un dels efectes secundaris d’aquesta pandèmia universal és una mena de predisposició col·lectiva a trobar-hi un significat positiu. És com si una regla incomprensible i generalitzada ens forcés a...

Desitjos del nou any

Tenir l’esperança d’un any millor. Cada minut, cada hora, cada dia, malgrat els titulars catastrofistes i els missatges demagògics, malgrat les directrius absurdes i contradictòries, malgrat els...

La llengua com a nosa

Fa tres setmanes que aprofitem els pocs dies desconfinats per intentar construir un Nadal que s’assembli una mica al que voldríem tenir. És una feina que demana molta imaginació i un punt de resignació...

Un Nadal diferent

Gràcies a aquesta pandèmia tan generosa que ens estem menjant a cremadent, el nostre Nadal d’enguany serà com la cirereta d’un pastís amarg que t’has d’acabar sense ganes. Mentre a Catalunya esbrineu si...

El regal

Si ets un pare amb una tendència gairebé obsessiva cap a la nostàlgia, les festes de Nadal són un moment ideal per comprovar que qualsevol temps passat ha estat millor. Tot és fer memòria i adonar-te que...

Vetlla

Són vora dos quarts de deu i sento que a dalt ja tanquen els llums. És el senyal que la meva parelleta preferida ha enllestit la mitja hora de lectura que es regalen abans d’amagar-se sota la flassada. I és...

Un constipat diferent

La seqüència, de tan repetida, ja ens la coneixem de memòria. S’inicia sempre amb la mateixa frase maleïda: “Em pica la gola”. Tot és sentir aquestes quatre paraules i preparar-nos per al que vindrà. Primer...

Em costarà

Són quarts de cinc de la tarda i fa més d’una hora que em barallo amb un text que hauria d’haver entregat ahir. Si aixeco el cap puc veure la meva dona treballant davant l’ordinador, amb la punta de la...

Biografies

Només hi ha una activitat que m’agradi més que escoltar música, i és llegir. Mai agrairé prou als meus pares que em fomentessin la dèria de submergir-me en pàgines que em transporten a universos fascinants...

El bigoti

Veure en primera persona com ton fill es transforma en adolescent és una de les experiències més al·lucinògenes que es poden tenir sense fer servir substàncies psicotròpiques. Com us ho diria? És presenciar...

Escola aquí i allà

Des que soc a Anglaterra, una de les coses que més em pregunten els amics de casa són les particularitats del sistema educatiu anglès. Així, mig en broma, el primer que els dic és que no ho sé del cert,...

Elogi de la tardor

Mai he pogut entendre aquesta passió per l’estiu. Sí, reconec que acostuma a ser l’època de l’any que tenim vacances i podem treure’ns de sobre la pudor de resclosit que fem després de tants mesos tancats...

Germans

Desenganyem-nos, tots els pares i mares de fill únic tenim mala consciència. Ja podem intentar disfressar-ho de mil maneres, dir-los que mai hauran de competir per l’atenció dels pares o argumentar que...

Quarantena

Demà acabaré una nova quarantena aquí a Anglaterra i, contra tot pronòstic, no podria estar més content. Sí, ja sé que aquesta alegria per sortir de casa d’una punyetera vegada hauria de ser la cosa més...

La pitjor pel·li del món

“Fill meu, noto que t’estic perdent”. La frase sembla tràgica, però no ho és tant. La faig servir mentre faig pessigolles a l’adolescent mut del meu costat, assegurant-me, de passada, que encara viu amb mi....

La mascareta

Torno de Catalunya i mentre els núvols m’acomiaden des de fora de l’avió penso en la imatge més frapant que m’ha quedat d’aquests dies que he passat aquí a casa. És la imatge d’un país amb la boca tapada,...

Puntualitat

Soc a la parada del bus a Altafulla, amb la mascareta amarada de la suor que em regalima galtes avall. No sé com m’ho faig, però sempre hi arribo tard. Mira que estic pendent del rellotge de casa, però un...

Quinze anys

Ves que no sigui comprovar que ja se m’ha acabat l’estiu. O potser el fet de portar catorze dies confinat a casa un altre cop, per culpa d’aquesta quarantena que ens ha regalat Boris Johnson amb una...

El nen, Messi i jo

Llegia fa uns dies un post del meu amic Juanito que em va encantar. Us explico per què. Deia alguna cosa semblant a “que algú m’expliqui com coi li dic al meu fill això de Messi”. Em va semblar que era el...

La tornada

L’estiu més atípic de la nostra vida se’ns està acabant. Amb la xafogor encara fent-nos suar la gota per la pell recremada, acabem d’agafar un avió mig buit amb destinació a Luton. De fet, teníem encara uns...

La parelleta

Tinc una sogra d’un gironisme químicament pur. Vull dir que, a part d’haver nascut a Girona, exemplifica de manera impecable el caràcter dels seus conciutadans. No està per romanços ni comèdies i diu les...

Jugar a pales

Si algun dia em concedissin l’opció de tenir un superpoder, tinc molt clar quin triaria. Demanaria poder emetre a distància una descàrrega elèctrica a un col·lectiu que empudega les platges del nostre...

El ritual

El meu adolescent predilecte fa dues setmanes que és a Catalunya i, tot i que m’agradaria dir que aquests dies li han canviat la cara, se’m fa difícil assegurar-ho: gairebé no la veig. La seva vida social...

Coses d’aquí

No fa gaire vaig escriure aquí sobre arbres anglesos i els vaig comparar amb els urbans, esquifits i mal podats de la meva terra. Com que penjo l’article a les xarxes, sovint rebo comentaris que m’ajuden a...

Tocar

M’acaben d’ajornar un concert i ja en van tres des que he tornat. Podríeu pensar que estic fotut, i tindreu tota la raó. També podríeu pensar que el principal motiu del meu desencís és econòmic i llavors ja...

Estimar

Se’m fa difícil parlar de la pandèmia, ho he de reconèixer. En primer lloc perquè tinc la sensació que no cal, que la seva ombra és tan aclaparadora que si en parlo contribuiré també a aquesta omnipresència...

Tornar a casa

Fa uns quants dies que li noto els nervis d’una hora lluny. El sento amunt i avall de la casa tot esperitat, sense gaire sentit, com si empaités un fantasma. Quan menys m’ho espero el tinc al costat, amb...

Jardiner

Les plantes i jo mai ens hem avingut, ja us ho havia explicat en algun article anterior. Puc repassar els sis pisos on he estat i no recordo ni una trista torreta que hagi sobreviscut més enllà de dues...

Valset

Un dels subgèneres que menys alegries han donat a la història del pop és el de les cançons dedicades als fills. Potser hi té a veure la poca èpica que té la domesticitat, o potser és que la paternitat es...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | Següent >