Lluís Gavaldà

Lluís Gavaldà

El ritual

El meu adolescent predilecte fa dues setmanes que és a Catalunya i, tot i que m’agradaria dir que aquests dies li han canviat la cara, se’m fa difícil assegurar-ho: gairebé no la veig. La seva vida social...

Coses d’aquí

No fa gaire vaig escriure aquí sobre arbres anglesos i els vaig comparar amb els urbans, esquifits i mal podats de la meva terra. Com que penjo l’article a les xarxes, sovint rebo comentaris que m’ajuden a...

Tocar

M’acaben d’ajornar un concert i ja en van tres des que he tornat. Podríeu pensar que estic fotut, i tindreu tota la raó. També podríeu pensar que el principal motiu del meu desencís és econòmic i llavors ja...

Estimar

Se’m fa difícil parlar de la pandèmia, ho he de reconèixer. En primer lloc perquè tinc la sensació que no cal, que la seva ombra és tan aclaparadora que si en parlo contribuiré també a aquesta omnipresència...

Tornar a casa

Fa uns quants dies que li noto els nervis d’una hora lluny. El sento amunt i avall de la casa tot esperitat, sense gaire sentit, com si empaités un fantasma. Quan menys m’ho espero el tinc al costat, amb...

Jardiner

Les plantes i jo mai ens hem avingut, ja us ho havia explicat en algun article anterior. Puc repassar els sis pisos on he estat i no recordo ni una trista torreta que hagi sobreviscut més enllà de dues...

Valset

Un dels subgèneres que menys alegries han donat a la història del pop és el de les cançons dedicades als fills. Potser hi té a veure la poca èpica que té la domesticitat, o potser és que la paternitat es...

Arbres

Si algun dia torno a casa crec que el que més enyoraré d’Anglaterra seran els arbres. Ja ho sé, segur que per a vosaltres hi ha un fotimer de coses més susceptibles de ser recordades, però què voleu que us...

Dos energúmens

“Què, Lluc, seràs cantant com el papa?” La pregunta és inevitable, ens arriba per terra, mar i aire des que el nen era ben petit. Francament, sempre m’ha fascinat aquesta voluntat col·lectiva que el meu...

Donar peixet

Fa més de cinc minuts que és el meu torn però no me’n surto. Com més m’ho miro menys entenc com m’he deixat portar cap a aquest atzucac. Vull dir que hi he posat tot l’esforç de què soc capaç, he mesurat...

Pèls a la cara

He intentat deixar-me-la créixer de totes les formes i diàmetres. Com un llenyataire, salvatge i descuidada; rotllo hipster, retallada com una bardissa d’un jardí anglès, o en forma de perilla, com un...

Delators

“Fa més de mitja hora que xerren. Cal?” La frase il·lustra una foto feta amb el mòbil des d’una finestra anònima. Es poden veure dues persones, una senyora gran i una de bastant més jove, a una distància de...

Confinament histèric

“Papa, estar confinats no volia dir estar tranquils a casa?”. M’ho diu amb la cara vermella, a punt de tenir un rampell de frustració adolescent marca de la casa, amb aquell monòleg que va pujant de to i...

La taula

Potser va ser que havíem sopat i la copeta de vi encara ens escalfava la panxa, o potser que la proposta era assenyada i perfectament lògica. Es tractava de comprar una taula exterior i quatre cadires per...

No tocar-se

Estic retirant el contenidor amb la brossa orgànica de bon matí quan veig com arriba el meu veí del súper. La cara crispada i la vermellor de les galtes no fan gaire bona pinta. Aquest pobre home està a...

‘Gardening’

Diu la meva dona que si hi ha una persona genèticament programada per estar confinada soc jo. Suposo que té raó, si més no perquè després de trenta anys vivint al meu costat em costaria trobar alguna...

Scrabble

Ara mateix, mentre escric aquestes ratlles, un regiment de pares i mares estan enfeinadíssims fent mans i mànigues per entretenir els seus infants. La taula, les cadires i el terra del menjador de les cases...

Intendència

Per sort nostra, el govern britànic ha acabat posant seny i ha tancat pubs, restaurants i teatres. També ha tancat les escoles, amb la qual cosa hem deixat de patir pels mocs i la tos dels companys de...

Tancats

Quan surti aquest article farà una setmana que el vaig escriure. Ho dic no pas per rondinar o per ensenyar-vos les interioritats de la soferta vida de l’articulista. Ho faig perquè la voràgine dels...

Mestres

Soc a l’estació de Renfe a Altafulla i, com de costum, el tren arriba amb un retard indecent. No m’hi amoïno gaire, amb l’experiència acumulada sempre l’agafo amb molta antelació i així m’estalvio...

Dimecres

Diu una dita força popular a Anglaterra que la millor manera de comprovar que els anglesos tenen sentiments és veure com tracten les seves mascotes. No cal dir que, com la majoria dels aforismes populars,...

Nàpols

A casa meva s’ajunten dues conjuntures difícils d’esquivar. Per una banda, tinc un nen que cada mes i mig té una setmana de vacances. Per l’altra, tinc una dona amb una necessitat indomable de conèixer món....

El millor pare del món

Des de fa ja bastants anys, passejar pel Facebook és una de les maneres més estúpides de perdre el temps. Deixant de banda la manera indecent com han traficat i mercadejat amb la nostra informació privada,...

‘Sex education’

De totes les coses que em podien passar relacionades amb el meu fill, crec que l’última que hauria imaginat mai és que un dia jo faria un curs accelerat de sexualitat contemporània gràcies als seus...

Pares i mànagers

Hi ha una broma recurrent en el món audiovisual que diu que si tota la gent que asseguren que miren documentals quan responen a una enquesta ho fessin de debò, els canals culturals serien líders...

Glòria

La veritat és que no sé a qui se li va acudir posar-li aquest nom, però fos qui fos deu ser un meteoròleg amb molt mala llet. De fet, si jo em digués així, Glòria, estaria ben emprenyada. Sembla que aquesta...

‘Ferros’

Si hi ha un record que m’acompanya quan penso en els companys d’escola és el de la seva dentadura. Sí, ja sé que no és, precisament, la manera més romàntica de revisitar-nos, que podria pensar en l’olor de...

Muts

Cada vegada que em trobo un pare o una mare d’adolescent al carrer, al pub o fent cua al supermercat, és només qüestió de temps que l’argument de la nostra conversa acabi al mateix lloc. “Creu-me, és...

Operació Barba-rossa

Fins fa quatre dies triar un regal de Reis per al meu fill era la tasca més senzilla de tot l’any. No s’havia acabat el mes de novembre i ja havia omplert sis planes de la seva llibreta amb totes les...

Barberia

“On vas amb aquestes xolles?” Era la tercera vegada que sentia aquesta pregunta retòrica i a mi, com sempre, m’agafava de sorpresa. És el que té l’alopècia, que et despreocupes dels teus cabells fins que...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | Següent >