Lluís Gavaldà

Lluís Gavaldà

Hormones

Tan bon punt va entrar per la porta ja vam notar que alguna cosa havia passat. Tenia els ulls tristos i la mirada perduda. Quan vam preguntar-li com havia anat el dia, la seva reacció va confirmar les...

Una estona de cel

Ell portava un local de nit d’una capital de comarques a la Catalunya Vella. Era conegut per tothom, popular, xerraire, sociable i amb una passió encomanadissa per la música. Ella tenia disset anys i...

Tots dos

M’agrada veure’ls quan no saben que els estic mirant. Com quan pujo a fer-los el petó de bona nit i me’ls trobo tots dos al llit, capbussats cadascú en el seu llibre, amb aquella manera idèntica que tenen...

Màgia

Si hi ha un adjectiu que em defineix, seria pocatraça. Pregunteu als meus amics i familiars, no en trobareu cap que us porti la contrària, tots us confirmaran que soc un sapastre de primer ordre a nivell...

El barret de Napoleó

No fa massa temps les festes de disfresses a casa no tenien un dia determinat. Podíem estar al bo de l’estiu i trobar-me el nen vestit de Son Goku amb un uniforme de superguerrer confeccionat amb una goma...

Prim

No hi ha cap tipus de dubte que la societat moderna discrimina la gent grassa. Només cal mirar el tallatge de qualsevol boutique de moda o la mida dels seients quan agafes un avió low cost per...

Ens representen

Portem un munt d’anys menystenint-los. Dient que són poca cosa més que una generació de nens consentits, fills de papà i mamà a qui no els falta res però que es queixen de tot. Els hem titllat de...

Cromos

Tot plegat comença d’una manera casual i inofensiva. “Papa, em compres uns cromos?” Es veu que els companys de classe del teu fill s’han apuntat a una col·lecció basada en uns éssers semimitològics que...

Públic menut

Fins no fa gaire, això de tocar per a la canalla estava una mica mal vist dins de la nostra professió. Era una espècie d’activitat de segona categoria, com si fos un destí alternatiu i resignat per als...

‘Boy scout’

Aquí el teniu, ben espaterrat, ocupant la llargària del sofà de tres places. Fa dues hores llargues que no ha mogut ni un sol múscul del cos i, si molt em colleu, també podria assegurar que, si no fos...

El trenet Thomas

No sé quin filòsof va ser que va dir que el més semblant a l’infern és un trasllat. Bé, potser no era un filòsof qui ho va dir, però això és perquè la gent que es passa les hores buscant el significat de la...

Pare bocamoll

I així, com qui no vol la cosa, el meu nen ha encetat el seu quart any escolar a Anglaterra. Sembla que faci dos dies de quan el vam deixar a la porta de l’escola amb el cor encongit, fent veure que no...

La tornada

Siguem sincers, el mes de setembre no té gaire bona premsa. Tothom l’identifica amb la fi de la bona vida, el principal culpable d’haver de tornar a la rutina, als horaris fixos, a les obligacions i...

Abbey Road

Sembla ser que fa cinquanta anys d’una de les portades més emblemàtiques de la història de la música pop. Es tracta de la coberta de l’últim disc d’estudi dels Beatles, just abans que decidissin posar punt...

Setembre

Són les tres de la tarda i, si no fos perquè estem de vacances, diries que tens tots els números d’estar a punt de patir un atac d’ansietat de tanta calor acumulada. Tant se val on siguis, pot ser en un...

Revenja

Han estat molts mesos d’enveja poc sana. De mirar el cel gris i preguntar-me què coi se m’hi ha perdut al país del núvol etern. De xàfecs intempestius i sabates mullades, de ventades traïdores i boira...

Un dia a la ciutat

Primer acte. És dissabte a Londres i tenim convidats. Els nostres cosins han vingut per primer cop a fer-nos una visita de cap de setmana, i ho han fet acompanyats de la seva filla, la cosineta preferida...

Al metge

Fa més de quatre mesos que tinc el braç fotut. Dia sí i dia també, de la manera més tonta, sento una fiblada que em paralitza durant uns segons, un dolor agut que, per sort, s’esvaeix amb una mica de repòs....

Plou

Fa quatre dies que plou. No, no estic parlant d’un xàfec intermitent, d’aquells que et permeten sortir a la terrassa i recollir els calçotets que t’has descuidat a l’estenedor. Parlo d’una pluja constant,...

‘Holi’

Són quarts de deu del matí i la meva cara és un quadre de Jackson Pollock. Uns fils humits de color vermell, groc i blau em llisquen per les galtes i els quatre pèls que em queden han adquirit un to verd...

Nena i nen

Fa un temps vaig sentir un humorista americà que deia que, si has de ser pare de nena i nen, és molt millor tenir la filla abans que el fill. En cas contrari, afirmava tot seriós, tens molts números...

‘Half-term’

“Com? Que el nen té vacances ara? Ostres, i com us ho feu?” La reacció és si fa no fa sempre la mateixa. Acabes d’explicar el motiu de ser a Catalunya uns dies amb el teu fill, els dius que a Anglaterra...

‘House captain’

Va arribar de l’escola i li brillaven els ulls: “Papa, no em veus res de diferent?” Vaig repassar-lo de dalt baix: l’americana plena de taques, la camisa per fora, els pantalons balders, el projecte de...

Ocells

La meva generació és la primera que mai ha sabut els noms de la natura que els envolta. Bé, segur que hi ha gent nascuda als seixanta que contradiu aquesta reflexió i espero que no se’m molestin, però si...

Ping-Pong

Feia un sol espaterrant des de feia tres dies. El jardinet de casa s’havia convertit en una sala de concerts on tot d’ocells semblaven participar en un concurs de cant. Les plantes pansides s’havien...

Notícies amables

Un dels plaers més nostrats de la societat anglesa és el mític Sunday paper, aquest diari generós en metratge que té prou teca per distreure’t tot el sant dia mentre mires per la finestra com plou. A les...

Sant Jordi

Això d’escriure un article setmanal, a part de ser angoixant i alliberador al mateix temps, té unes curioses regles internes que amb els anys interioritzes de manera gairebé mecànica i natural. En el meu...

Un dibuix teu

“Papa, quin regal vols per al teu aniversari?” Feia dies que esperava la pregunta. Soc així, ho reconec, tinc una necessitat gairebé infantil que s’enrecordin del dia que faig anys. Tinc un munt d’amics que...

La ‘mano negra’

Jo tinc dos anys. Ho sé perquè dormo encara en un llit minúscul de baranes blanques. Vivim en un pis de nova construcció, en un bloc de tres plantes amb balcons llargs plens de palmons ressecats on piloto...

A l’aeroport

Són dos quarts de tres de la tarda i tinc una hora llarga abans no embarqui per agafar un altre avió. Sembla mentida, però amb l’experiència dels últims anys he passat de ser un sac de nervis a un autèntic...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | Següent >