Lluís Gavaldà

Lluís Gavaldà

El diàleg impossible

Tornava del supermercat com fa més o menys tothom aquests dies, arrossegant els peus sota un sol abassegador, mirant d'aixoplugar-me en els escassos esquitxos d'ombra del meu carrer. Jo no sé si us passa a...

Jugar menjant

"Aquest nen no menja prou!" Què? Us sona la frase? Ho dic perquè si no us fa pensar en res molt proper, si no la teniu marcada a foc, ja no cal que seguiu llegint això. Voldrà dir que sou d'aquesta classe...

Saber nedar

No, no sé nedar. Ja sé que fa riure, però què voleu que us digui, no hi ha hagut mai manera d'aprendre'n. Ves que un dels motius no fos el primer dia que em van portar a un curset. Suposo que anaven per...

Enyorar-se

Fa cinc dies que estic sol. Bé, de fet fa tres setmanes llargues que no paro per casa, tancat en un estudi de gravació fent mans i mànigues per complir els terminis i acabar un disc nou abans no se'ns faci...

La marranada

Situem-nos al bell mig de l'instant on vaig acabar l'article de la setmana passada. Sí, no patiu que ja us en faré cinc cèntims (que no pretenc pas que us els sapigueu de memòria). Parlava d'un instant...

Retorn a la platja

Hi ha un seguit d'anys que els estius estan lligats inexorablement a la platja. Són els anys de la teva infantesa, quan vas de la mà del pare i la mare a tot arreu. I aquesta mà, un cop arribada la calor,...

Mortadel·lo i Filemó

Ai sí, els còmics! Quina feina tan desagraïda que fan i que poc que es valora. No, no em refereixo als professionals de l'humor, que també mereixen tot el meu respecte. Parlo dels patufets, de les revistes...

Acampada

No me'n recordo ben bé de l'edat que tenia. Potser nou o deu anys, o potser una mica menys. En canvi, de tota la resta me'n recordo perfectament. Del nus a la panxa que tenia quan vaig pujar al bus i del...

Torna-la a posar, Sam

Una de les coses que més clares em van quedant amb el pas dels anys és que no hi ha cap veritat absoluta i que fins i tot les conviccions més fermes tenen escletxes insospitades. Ser conscient d'això...

Visca la calor!

Ai, sí! On vas a parar! La trobàvem tant a faltar. Estàvem desorientats, incapaços de funcionar amb normalitat. Ens hauríeu de veure, a casa, angoixats, a mitjans de juny i encara amb la flassada al llit,...

Inútil

Va sonar com un tro enmig d'una plàcida nit d'estiu. Bé, no sé si va sonar tan fort per a la resta dels que eren allà; de fet, quan surten de l'escola el sarau és tan gran que costa molt que alguna cosa...

Estalviar

Jo no sé vosaltres però, a mi, una de les coses que més m'amoïna és el tema de l'estalvi. Sí, vull dir que no acabo d'entendre com es fa això de fer veure als fills que les coses valen diners i que els...

El seient del darrere (i II)

Hi ha vegades que ho notes una mica. Vull dir que se t'acosta algú de la família o del teu cercle més pròxim i et diu: "T'he llegit, avui". Ho fan perquè t'aprecien i sobretot perquè et coneixen i saben que...

El seient del darrere

Al principi és només una taca insignificant, un record entranyable amb forma de mitja lluna d'alguna presa a mig camí de casa. Encara recordes amb un somriure com et vas entossudir a fer-la marxar de la...

La invitació

Són dos quarts de cinc i encara et falten cinc minuts bons per arribar a l'escola. Està clar, arribaràs tard a recollir el nen. La culpa, però, no és pas teva. La culpa és una conxorxa internacional que...

Tres estrelles

Potser el mèrit més gran del premi al millor restaurant del món atorgat a El Celler de Can Roca ha estat l'acollida que ha tingut. Vull dir que, en aquest món ple d'enveges i maledicències, el fet que...

La fi d'un cicle

Es veu que s'ha acabat el bròquil. Tothom en va ple, els telenotícies, les tertúlies radiofòniques i les converses amb el conductor del bus: el Barça ja no és el millor equip del món. Als diaris diuen que...

Sant Jordi

J a sé que és un tòpic com una casa, però s'ha de ser molt cretí per no admetre-ho: és el dia més bonic de l'any. No, no em fa pas vergonya dir-ho, tots els que em coneixen ho saben, el dia de Sant Jordi...

El papa fa cançons

Silenci. El papa està creant. Sí, sí, és aquell home gran que s'ha tancat a la seva habitació amb pany i forrellat, no se sap si per concentrar-se o per la vergonya de ser vist per la resta de la família...

Autoritat paterna

"Què, no us animeu a buscar la parelleta?" No, no penso entrar en el grau suprem de mala educació que comporta aquesta frase. I no hi penso entrar perquè si ho faig em retiren el carnet d'articulista de...

De colònies

Sí, l'hem tingut de colònies. Fa dos dies el vam deixar a la porta d'un autobús, nosaltres amb el cor encongit i ell carregat amb una motxilla que pesava un ase mort i amb mil recomanacions de la seva mare...

Vella

Va sortir d'escola amb la cara com un mapa. A la galta hi duia dues esgarrinxades de la mida de Sicília i sota l'ull es podia distingir clarament un blau amb la forma de Madagascar. Ja hi som, vaig pensar,...

Aprendre idiomes

Digue'n deformació professional o que sóc un badoc quan és l'hora de jugar amb les paraules, però una de les coses que més em flipa de veure créixer el meu nen és com construeix dia a dia, gairebé davant...

Paparra

Quan vaig entrar a la classe us asseguro que no era per misserejar. El que passa és que el nen, que no sé pas a qui s'assembla, s'havia oblidat la jaqueta, l'ampolla d'aigua, la carpeta dels deures i una...

Matins

No m'ha agradat mai. Recordo que de ben petit frisava perquè fos dissabte i poder fer el ronso al llit fins a hores gairebé indecents. Després, de més gran, la cosa no va canviar gaire. Tot era arribar el...

El rei dels gossos

Eren inseparables. Tant, que per saber on era un només calia buscar l'altre. Sempre els trobaves plegats, al sofà mirant els dibuixos, al carrer passejant-se mútuament o a la cuina compartint d'amagat el...

Grip

Ja us aviso d'entrada: no us espereu gran cosa avui. Vull dir que les condicions en què estic escrivint aquest article no són les més adients per fer quatre línies mínimament coherents. Sóc al llit gairebé...

Calçotada

No, no parlo de les calçotades que et fan al restaurant de torn. I que consti que no sóc d'aquests integristes que les troben abominables. Tenen la seva gràcia, suposo, encara que només sigui per aquells...

Cromos

És la mare de totes les obsessions. I te mèrit, perquè si una cosa tenen és que són obsessius de mena. Canten tot el dia la mateixa cançó, es barallen sempre amb el mateix amic i es taquen cada setmana la...

Vadó

Volem que tinguin amics. És com una obsessió, una fal·lera amb què els atabalem des de ben petits. No sé, potser és mala consciència de tenir-ne un de sol o potser és que sabem, per experiència, com n'és de...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 10 | 11 | 12 | ... | 14 | 15 | 16 | Següent >