18/01/2011

L'home que no va al tros

2 min
Sort, Aixo

L' home que no va al tros dorm intranquil. És a un llit d'hospital, al costat d'un andalús de la seva quinta que malgrat tenir el ronyó fotut no perd mai les ganes de fer conya. Sort en té d'ell, que el distreu, i també del fill i la filla, que van fent torns per vetllar-lo. Això sí que l'amoïna. El que més l'emprenya és donar feina als seus i ell sap que aquests dies n'ha donat. Els veu allà adormits de qualsevol manera a la cadira abatible d'escai negre i li sap greu. Potser per això aguanta estoicament que el renyin com un nen petit. "Papa, que no ho veu que ja no hi hauria d'anar al tros!", diu la nena. "Que per culpa d'anar al defora ha agafat aquesta pneumònia?" "Quines ganes de fer aquests esforços a la seva edat, papa!", diu el nen. "Per què no va al cafè com tothom i juga a la botifarra amb els amics?" L'home que no va al tros calla i deixa que s'esbravin. Sap que saben que ell no en sap d'anar al cafè. Que ell només se sent viu quan esbufega arrossegant borrasses i sacs plens d'olives arbequines; quan enfilant-se pels presseguers rellisca, es fot un nyanyo al cap i es caga en tots els sants; quan estragat de fer anar l'aixada s'atipa de cireres tot engegant a pastar fang la pujada del sucre, quan torna al poble, brut i esfreixurat, carregat de cols i rebordonits i els reparteix entre els familiars i veïns, que agraïts no gosen dir-li que ja no saben on fotre'ls.

L'home que no va al tros fa quatre dies que mentalment fa rebrots. Fa quatre dies que des del llit crema rames seques i espigola avellaners, que bressolat pels roncs del seu veí andalús mira núvols i veu volar estornells i caderneres. L'home que no va al tros dorm intranquil. No és per la tos o pels roncs o per cap febrada. És que demà rep l'alta i això el té desvetllat. Fa quatre dies que espera aquest dia, el dia que podrà anar al tros, el dia que, fent de pagès, tornarà a ser ell.

stats