05/04/2011

La dona que espera

2 min

Farta d'estar ajaguda, la dona que espera s'aixeca feixuga del sofà i s'acosta mandrosament cap al balcó que dóna al carrer. Quan obre els porticons el blau del cel l'enlluerna i li fa els ulls encara més verds. Un cop fora, mentre rega unes torretes massa petites per encabir uns clavells desnonats per un brot de menta insolentment expansiu, sent amb recança els crits de la gent que va a plaça a comprar el dinar.

Només falten dues setmanes i es mor de ganes que arribi el dia. Té ganes de veure's les cames altre cop, de pujar i baixar escales sense por, de fer-se les sabates soleta i doblegar els dits de les mans, de dormir bocaterrosa com sempre havia fet i que li torni a entrar aquella faldilla preciosa que es va comprar tot just el dia abans de saber-ho.

A l'habitació petita, on ha pintat un arbre amb branques plenes d'ocells i una girafa gegant, la dona que espera es distreu repassant la bossa plena d'engrunes i roba per estrenar. Per fer-se passar els plors sobtats i les rialles nervioses que gronxen els dies allargats per l'horari d'estiu, llegeix com mai llibres sobre el que vindrà i també, per ventilar el pensament, un de poesia rescatat d'un prestatge que li recorda els temps quan encara era soltera.

Abans no arribi el seu home i la faci sentir menys lletja menjant-se-la a petons, la dona que espera trucarà a la seva mare, com cada dia, li farà mil preguntes i rebrà mil consells. I un cop hagi penjat, narcotitzada per l'olor dels dinars dels veïns que es filtren pel celobert, tornarà a jeure al sofà, que ja té el seu motllo fet i s'adormirà uns minuts.

Quan la desperti el soroll de les claus al pany es quedarà fixada, un instant, serena i relaxada, repassant amb el cor un cop més la cara del seu nen, que està a punt d'arribar.

stats