Diàleg lleial, consulta legal
El president Mas s'ha fixat com un objectiu prioritari de la legislatura organitzar una consulta perquè la ciutadania es pronunciï sobre si vol que Catalunya es constitueixi en un nou estat o vol que continuï integrada a Espanya. El govern espanyol s'oposa a la consulta al·legant que és inconstitucional.
La consulta no és inconstitucional si la Constitució s'interpreta en termes democràtics i no en termes de dominació política, si s'interpreta com un text que volia trencar amb l'Espanya franquista i obert al futur i no com una norma que, amb retocs, blinda aquella Espanya ancorada en el passat. La previsible impugnació per part de l'Estat de la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener i la recent declaració del Cercle d'Economia, que considera raonable la consulta sempre que sigui legal i demana diàleg, fan oportú insistir-hi: la consulta entra dins de la legalitat espanyola si el president del govern espanyol, a petició del Parlament de Catalunya i amb autorització de les Corts, l'autoritza. Ho preveu l'article 92 de la Constitució per a "decisions polítiques de transcendència especial" i ho regula l'article 6 i concordants de la llei de referèndum de 18 de gener de 1980.
El govern espanyol i també el PP i el PSOE (majoritaris a Espanya i força minoritaris a Catalunya) han dit que no autoritzaran el referèndum perquè els articles 1.2 i 2 de la Constitució ho impedeixen. És una interpretació ideològica. En realitat l'article 1.2 diu que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, al qual no defineix. El referèndum que es proposa té per objectiu, precisament, aclarir si els catalans es consideren part del "poble espanyol" o no. L'article 2 de la Constitució parla de "la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols", però tampoc no defineix la nació espanyola ni diu qui són els espanyols. El referèndum que volem celebrar té per objectiu, precisament, determinar si els catalans ens considerem part de la nació espanyola o no. D'altra banda, tampoc no és cert que a les decisions polítiques que es poden sotmetre a referèndum hi hagin de votar tots els ciutadans de l'Estat, com volen fer creure. La llei preveu fins i tot referèndums de caràcter local i, com recordem tots, són possibles exclusivament per a l'àmbit territorial català.
També diuen que la pregunta que se sotmetria a referèndum comporta una modificació de la Constitució, cosa que exigiria el vot de les Corts per majoria qualificada, la convocatòria de les Corts i un nou acord qualificat d'acord amb l'article 168 de la Constitució. Tampoc això no és veritat. La qüestió que se sotmetria a referèndum és una simple decisió política perquè els catalans, els espanyols i la resta del món sàpiguen com volem organitzar la nostra relació. No té res a veure amb una reforma constitucional. Si els catalans es consideren espanyols, la Constitució es manté inalterada i no passa res. Si no se'n consideren i esdevenen independents, no cal canviar-la, sinó articular la transició cap a un nou estat per la via del dret internacional i no per la de la reforma constitucional.
El referèndum, doncs, no és il·legal. Serà legal si el Parlament de Catalunya en demana la celebració al president del govern espanyol detallant amb claredat la pregunta concreta que se sotmet a la decisió del cos electoral i el president, amb autorització de les Corts, el convoca. Si es neguen a convocar-lo al·legant inconstitucionalitat, la Generalitat tindrà oberta la via del Tribunal Constitucional i, òbviament, la del Tribunal de l'Haia. Si s'hi neguen al·legant la majoria que tenen a les Corts, també quedaran obertes totes les vies, perquè quedarà clar que els partits que a Catalunya són minoritaris s'imposen als majoritaris fent un ús democràticament il·legítim dels mecanismes constitucionals i negant tota mena de diàleg.
Per això, quan es demana diàleg sobre la qüestió catalana el que es demana és que els partits espanyols actuïn democràticament i deixin d'impedir la consulta. Demanar un referèndum legal és el mateix que demanar un diàleg lleial.
I no és lleial enrocar-se en una negativa política i titllar d'il·legal la proposta de l'altra part. No és lleial exigir diàleg i no reconèixer l'existència ni les possibles raons de l'altra part. No és lleial demanar diàleg a la Generalitat i no donar-li altra opció que acceptar l'actual statu quo mentre cada consell de ministres n'erosiona o en minimitza el poder.
