Cort proposa fer cinc nous aparcaments, tres en altura

PalmaL’Ajuntament de Palma proposa la construcció de cinc nous aparcaments municipals públics, tres dels quals es construirien en altura, a més de l’ampliació de l’estacionament subterrani que es troba al parc de la Mar, sense descartar la possibilitat de fer-ne més per pal·liar el dèficit d’aparcaments que es generarà amb el desenvolupament d’eixos cívics a través de l’eixample de la ciutat. Cort també proposa executar cinc eixos més d’aquests, que ara es diran ‘civicocomercials’, a més de continuar els que s’inauguraren durant el mandat passat als carrers Blanquerna i Fàbrica.

Aquesta previsió per a la dotació de nous aparcaments la inclou l’avanç de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Palma, que la junta de govern municipal ha aprovat aquesta setmana. En aquest document es considera que per satisfer el dèficit de places d’aparcament, amb independència de la dotació que es realitzi en nous equipaments, s’han de construir almanco cinc nous aparcaments municipals públics durant els propers anys.

Solució menys costosa

D’aquests, la principal novetat és que se’n prevegin tres en altura: darrere l’edifici Portitxol, els grans habitatges d’alt standing que es troben en primera línia i just davant del nou enllaç a l’autopista de l’aeroport; en un solar al costat de l’estació del ferrocarril de Sóller, a prop de la plaça d’Espanya i l’estació Intermodal, i als solars de s’Aigo Dolça, l’antiga seu al costat del Club Natació Palma, ara abandonada i al costat del passeig Marítim. L’aparcament en altura és una solució novedosa per a aquest tipus d’equipaments a Palma, menys costosos que els subterranis però més impactants visualment.

La proposta que recull l’avanç de la revisió del PGOU, que preveu uns terminis d’execució ideals d’entre 4 i 8 anys a partir de l’aprovació definitiva, no esmenta el nombre de places de les quals hauria de disposar cadascun dels aparcaments. Al marge d’aquests estacionaments en altura, també es proposa la construcció d’un aparcament en superfície a Son Ferragut, al costat de Son Hugo i a la via de cintura, i en uns terrenys classificats com a equipament públic, un altre aparcament al nucli de Cala Major destinat exclusivament a residents i l’ampliació de l’actual estacionament subterrani del parc de la Mar.

En aquest darrer cas, des de l’Ajuntament de Palma s’ha observat que, especialment durant alguns dies de l’estiu, hi ha greus problemes de trànsit i estacionament en aquesta zona per la gran entrada de vehicles de turistes que visiten la ciutat. L’ampliació de l’aparcament del parc de la Mar i la construcció del nou en altura al Portitxol tindrien per objectiu tenir un efecte dissuasiu per a l’entrada de vehicles en el centre de Palma. A més a més, en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) aprovat recentment, també es preveuen altres actuacions per restringir l’accés de vehicles al nucli antic.

Ja n’hi ha 18 de subterranis

Actualment, Palma disposa de 18 aparcaments subterranis, 5 de públics gestionats directament per la Societat Municipal d’Aparcament i Projectes (SMAP) i 13 en règim de concessió, que suposen una oferta total de 10.941 places, segons la informació proporcionada per la mateixa societat pública.

Al marge de les previsions de l’avanç de la revisió del PGOU, en els darrers anys l’SMAP ha tingut en estudi la construcció d’aparcaments subterranis a la barriada de Gènova (amb 150 places aproximadament), al costat de la plaça de Toros (1.000), a la plaça de Barcelona (400), al costat de l’Escola Oficial d’Idiomes (450) i la a plaça del Progrés (400).

Eixos cívics, però amb trànsit

L’avanç de la revisió del PGOU aprovat per l’equip de govern de Mateu Isern, que encara ha de passar per l’aprovació del ple de Cort abans de sotmetre’s a una exposició pública, posa especial èmfasi a remarcar que la dotació de nous aparcaments ha d’anar lligada a l’execució dels nous eixos ‘civicocomercials’ que també preveu aquest planejament a partir dels carrers Pasqual Ribot, Arxiduc Lluís Salvador, Nuredduna, General Ricardo Ortega i Benito Pérez Galdós.

A diferència dels que s’executaren durant el mandat d’Aina Calvo als carrers Blanquerna i Fàbrica, que ara es preveu allargar, en aquests nous eixos es fa comptes que els vehicles hi puguin circular, però s’eliminaran els estacionaments per donar prioritat al vianant, i d’aquí prové el dèficit previst en aquestes zones. La intenció és habilitar aparcament al principi i al final de cada eix, però l’avanç de la revisió del planejament urbanístic no els inclou específicament. L’equip de govern compta que l’execució de cada eix vagi acompanyada d’un reforç de les inversions i en equipaments a la zona, per tal d’aconseguir una revitalització integral.