Una flor no fa estiu, però la primavera ja és aquí. Si el Mallorca va acabar guanyant un partit com aquest, haurem de començar a creure que l’ascens és possible. Sense merèixer-ho, és cert, però quan la sort decideix posar-se del teu costat, no hi ha res que t’aturi. Us pot semblar una mica exagerat, però si feis el pensament al contrari, què passa quan la sort se’t posa en contra, potser hi estareu més d’acord. I diuen que la bona sort te l’has de cercar, però no en faceu cas, no en el del Mallorca.
Potser el mèrit és haver aguantat amb alguna mínima esperança fins aquí. Amb un equip que juga tan malament no era fàcil. Potser ha estat la crisi institucional, tan entretinguda; o aquesta Segona Divisió, tan mediocre; o aquest club, tan necessitat, però fins ara havia semblat com que ningú no volia acceptar allò més evident: que era impossible que aquest equip pujàs a Primera. De fet, encara no sembla possible del tot, però si hi ha d’haver qualque punt d’inflexió, ha de ser aquest.
Al Mallorca la sort li va arribar sense esperar-la. Fins ara era un equip tan poruc, tan poc segur de les seves possibilitats, que li era igual que el rival jugàs amb un menys. El Castella quedà amb deu al quart d’hora, i això que per a qualsevol altre equip amb aspiracions hauria servit d’excusa per endur-se el partit, als vermells ni els va immutar. Fins i tot després del gol dels joves madridistes, no va semblar que als mallorquinistes els hi anàs la vida a remuntar el partit.
Fins que arribà el gol de Hemed, fruit d’una gran passada de Marco Asensio. I també de la sort, per què no dir-ho. Després el golàs de Thomas, un jugador que sembla un altre en la nova posició on l’ha posat el nou entrenador. Algun mèrit deu tenir també Carreras en aquest punt d’inflexió. Una flor no fa estiu, però posada en el lloc adient, ja sabeu que pot dur molta sort. I després el penal aturat per Miño, un altre que els darrers partits també sembla dur-la ben posada.
Voldríem tenir més arguments futbolístics per explicar-ho, però de moment això és així. I si vertaderament es tracta d’un punt d’inflexió, ho comprovarem la propera jornada si el Mallorca és capaç d’aconseguir per primera vegada tres victòries consecutives. Arguments, pocs, però ara hi ha sort, molta. No és molt, encara, però haurem de començar a creure.
