ENTREVISTA

Salvador Rueda: “Les solucions urbanístiques no tenen per què ser costoses”

director de l’agència d’ecologia urbana de barcelona

Salvador Rueda Palenzuela (Lleida, 1953) és el director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona des que es va crear, l’any 2000. Ecòleg i urbanista, des d’aquest organisme desenvolupa l’aplicació de projectes d’urbanístics que entenguin la ciutat com un ecosistema, sobre el qual s’ha d’actuar globalment. Aquests dies és Palma per participar en les jornades sobre el futur model de la ciutat, organitzades per l’Ajuntament i el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears, i que acaben demà dilluns.

Com s’han de projectar les ciutats del segle XXI??

Els dos grans reptes són la sostenibilitat i l’entrada en l’era de la informació i el coneixement. El nostre model ha de ser una ciutat mediterrània, compacta i complexa, eficient i cohesionada socialment. Això s’ha de fer a partir d’un urbanisme ecosistèmic, que actuï lligant de manera integrada tots els àmbits de la ciutat. Un instrument que feim servir des de la nostra agència és treballar a partir d’unes cèl·lules urbanes que anomenam ‘superilles’ d’uns 400 per 400 metres. Es tracta de modificar de manera substantiva els usos de l’espai públic a partir d’una actuació sobre tota la xarxa de mobilitat. El trànsit motoritzat circula per les vies perimetrals, mentre que els carrers interiors es reserven al vianant i, en condicions especials, a cert tipus de trànsit, com vehicles de residents, serveis, emergències, càrrega i descàrrega.

Vénen al cap les illetes de l’Eixample de Barcelona. Això es pot aplicar a altres ciutats, com per exemple Palma?

A tot arreu. A Barcelona en tenim tres de construïdes i no precisament a l’Eixample, encara que espero poder fer-ho aviat. Suposen una mena d’oasi dins de la ciutat, perquè en el seu interior reduïm la velocitat dels vehicles a 10 quilòmetres per hora. Això permet comptar tots els usos i les funcions urbans. Els nens tornen a jugar al carrer i es promou l’intercanvi econòmic, cultural i social.

Quan parlam de sostenibilitat, la majoria pensa en qüestions més concretes, com la gestió de l’energia i els residus.

L’urbanisme ecosistèmic ho integra tot. És allò que ha de donar la pauta d’aquesta gestió i la seva eficiència, encara que hi ha coses que se n’escapin, com els estils de vida.

Per això, actuacions com les que plantejau requereixen una forta cohesió social.

És la clau. Per què feim les coses si no és perquè la gent visqui millor? La millora de la convivència només pot venir de la barreja de les coses en les proporcions adequades, proporcionar a la gent serveis i equipaments que li permetin créixer individualment i col·lectivament.

Em referia a si només es pot actuar en llocs específics.

Es pot fer allà on hi hagi ciutat, que no significa urbanització. Al suburbi no té sentit el concepte d’alliberar espai.

A Palma s’ha apostat per fer eixos cívics.

Estan molt bé quant a la recuperació de l’espai públic. La gràcia de la nostra proposta de les ‘superilles’ és que van més enllà, per estendre l’actuació a tota la ciutat. Normalment al principi hi ha una certa resistència de la ciutadania a treure el trànsit motoritzat. Una vegada que ho has fet, però, no et deixarien que tornassis enrere.

Les intervencions urbanístiques són cares i les administracions diuen que ja no tenen doblers per a aquestes inversions.

Treballem en projectes estratègics que, amb un esforç limitat, suposin un gran canvi, vertaderament significatiu. Les solucions urbanístiques no tenen per què ser costoses. El que han de ser és imaginatives i anar al moll de l’os. Nosaltres hem dissenyat una nova xarxa d’autobusos per a Barcelona que val 12 milions d’euros i pot aconseguir uns 200.000 usuaris més cada dia. Aconseguir el mateix construint una nova línia del metro costa 10.500 milions. Jo estic entestat a alliberar el 70% de l’espai de Barcelona amb 5 milions d’euros, només amb el que costaria instal·lar la senyalítica!

El que voleu és treure el cotxe privat dels carrers.

El vehicle privat ha d’anar cap al vehicle compartit. En aquest sentit, les noves tecnologies ens poden ajudar amb vista al futur.

Hi ha hagut processos participatius sobre sostenibilitat, com l’Agenda 21, sobre les quals no es té la sensació de gaire compliment.

Volem passar d’una democràcia representativa a una de participativa, però no en sabem. Els processos estan massa tutelats perquè fa molta por que la gent decideixi. Els polítics actuen com els nostres directors i s’haurien de limitar a fer d’àrbitres. L’urbanisme ecosistèmic és participat, però necessitem unes noves claus de governança, un replantejament polític i social.

És possible fer sostenible una societat bolcada en el turisme?

El millor lloc on pot estar el turisme és a les ciutats, perquè aquestes tenen les condicions per acceptar determinades càrregues. Quan el turisme es massifica, més enllà d’allò que és raonable, aleshores és quan convertim els nostres espais públics en parcs temàtics i la vida de la gent perd qualitat urbana. El turisme ben entès és un gran sector econòmic; mal entès, una plaga.

A Palma es vol crear un espai d’innovació a l’antic edifici de Gesa, a la primera línia de la façana de la ciutat.

No conec el projecte, em sembla d’entrada una molt bona iniciativa, però jo el faria sempre amb un acompanyament urbanístic a la zona. No entenc els bolets si no són dins el bosc.