Salvem Can Bibiloni, o no

PalmaAlguns amics i companys m'han confessat els darrers dies que l'edifici de Can Bibiloni, al carrer Aragó, els havia passat completament desapercebut fins ara, quan ha esclatat la polèmica per la decisió de l'Ajuntament de Palma d'atorgar de manera definitiva la llicència per demolir-lo i construir-hi en el seu lloc un nou edifici on podrà haver-hi fins a 28 pisos i quatre locals comercials. En qualsevol cas, s'entén que el fet que una cosa passi desapercebuda o no per molts de ciutadans no ha de ser el criteri per valorar si un element arquitectònic és mereixedor de ser catalogat i protegit.

S'entén que el criteri que s'ha de valer és el dels tècnics, i fins i tot això no assegura que la decisió no acabi sent polèmica. Si els tècnics discrepen entre si o no s'acaben de pronunciar clarament, la controvèrsia està assegurada. És el que ha acabat passant amb Can Bibiloni. És cert que els tècnics de Patrimoni del Consell valoraren de manera desfavorable la catalogació de l'immoble a l'empara de la Llei de patrimoni, de la mateixa manera que afegiren en el seu dictamen que l'Ajuntament hauria de "valorar la idoneïtat de la inclusió de la façana al Catàleg municipal". L'arqueòloga municipal i secretària de la comissió del Centre Històric, s'ha oposat a la protecció perquè sosté que pràcticament no queda res de l'edifici original. Malgrat això, just per una errada en el planejament municipal (PGOU) de 1994, el que queda de Can Bibiloni no va ser catalogat en el seu moment.

L'equip de govern de Mateu Isern, que per a algunes coses fa com si ja estigués en funcions però per a d'altres no, ha justificat atorgar de manera definitiva la llicència de demolició per la posició de l'arqueòloga municipal. Alguns han recordat aquests dies que va passar el mateix quan es va demolir el pont del Tren, precisament una altra obra de l'arquitecte Gaspar Bennàzar. Uns altres que han sortit a apuntalar la decisió de Cort són els arquitectes, que a través del seu col·legi han considerat que els que volen protegir Can Bibiloni mostren una actitud "nostàlgica i emocional".

La construcció del nou edifici té un pressupost, segons la llicència atorgada, de més de 4,6 milions d'euros, i allò que no ha dit el representant dels arquitectes és que en el si del col·legi hi ha hagut fortes discrepàncies i tensions a l'hora de manifestar una posició en relació a Can Bibiloni. La illeta on l’any 1928 es va aixecar l'edifici original de la seu d'Automóviles Bibiloni –el seu propietari apareix com a promotor– ja ha estat objecte d'altres transformacions per fer-hi promocions urbanístiques importants.

Sabem que els tècnics discrepen i que hi ha hagut tensions a l'hora de pronunciar-se, així que és difícil saber si Can Bibiloni hauria merescut que el salvàssim, o no, i potser hauran de ser els tribunals els que acabin decidint-ho. Allò que no es pot fer és acusar ARCA d'oposar-se a la destrucció per crear polèmica davant la proximitat de les eleccions, ni estar pressionada per ningú. Durant tot el mandat l'entitat conservacionista ha estat advertint que la tramitació de la llicència de Can Bibiloni s'estava fent de manera "impròpia, confusa i poc fidel al Patrimoni". Una vegada que ja s'havia redactat la modificació puntual del PGOU per conservar les façanes de Can Bibiloni, asseguren, aquesta va quedar sense dur-se a ple i, per tant, sense aprovació.